El resultat de tot plegat, potser simple coincidència, és que cap dels presidents dels grups parlamentaris de la majoria no han assistit a la jura de Font com a titular de la cartera de Salut. I això que el Parc Central és un marc incomparable i que al solet, prou bé s’hi estava. Però no n’hi ha hagut prou. Font i les seves tesis i posicionaments estan a les antípodes no només del que pensava i feia Martínez Benazet sinó que, potser per contagi d’aquest, també ho està del que pensen els grups parlamentaris que donen suport al Govern. Com a mínim, de Demòcrates, segur.
Cert que alguns dels dirigents parlamentaris de la majoria tenien altres compromisos, però mentre que el socialdemòcrata Pere López era present a la jura, ni Carles Enseñat (tampoc la suplent Mònica Bonell), ni Ferran Costa (aquí sí amb representació variada: Marc Magallón, Eva López i Sílvia Ferrer), ni Carles Naudi (ni tampoc Raül Ferré) no han participat de l’institucional acte de presa de jurament del nou responsable de la cartera sanitària
Font havia estat a l’òrbita del Partit Socialdemòcrata (PS) -òrbita no, hi havia militat procedent de Nova Democràcia- però s’ha anat tombant cap a posicions, en certes matèries, més centrades cap a la dreta. El metge va ser un dels impulsors de Virtus Unita i, almenys en matèria sanitària, queda lluny dels postulats que defensa actualment el PS amb molts membres del qual, però, l’ara ministre manté una bona sintonia. Ben al contrari que amb molts dels membres de la majoria.
Cert que alguns dels dirigents parlamentaris de la majoria tenien altres compromisos, però mentre que el socialdemòcrata Pere López era present a la jura, ni Carles Enseñat (tampoc la suplent Mònica Bonell, encara que sí que hi eren Sandra Codina, Núria Rossell i Maria Martisella ), ni Ferran Costa (aquí sí amb representació variada: Marc Magallón, Eva López i Sílvia Ferrer), ni Carles Naudi (ni tampoc Raül Ferré) no han participat de l’institucional acte de presa de jurament del nou responsable de la cartera sanitària.
Albert Font és ministre per obra i gràcia del cap de Govern i de l’ex-ministre d’Afers Exteriors. Xavier Espot tots dos. L’actual màxim responsable de l’executiu no ha demanat pas l’acord de ningú quan ha hagut de buscar recanvi per a Martínez Benazet. Almenys, no ha demanat una autorització expressa als partits que formen la coalició. Ni legalment ni formalment, tampoc li cal. El Govern se’l fa el seu màxim responsable. I en aquest cas Espot ha triat desactivar el front que li podia venir per la dreta.
Les pressions de Virtus Unita sempre hi han estat. I en el sector sanitari més encara. Només cal veure que Albert Font i Jordi Farràs, dos metges polítics o dos polítics metges, són dos dels grans impulsors del moviment nacionalista andorrà. I dues de les persones -juntament amb Josep Duró, Enric Tarrado, Josep Antoni López Alcántara…- que més collen el Govern, amb amenaça inclosa de presentar batalla amb candidatura pròpia i tot en algunes ocasions
D’aquí que, a priori, amb el nomenament de Font, Espot ha aconseguit desactivar Virtus Unita per molt greu que li hagi sabut a Martínez Benazet i molt que aquest en pugui espolsar no pas les virtuts sinó tot el contrari. Que Font s’oposa al tercer pagador, que Font no veu clares les consultes telemàtiques, que Font pretén un control rígid dels metges, que Font en canvi és soci d’un centre sociosanitari… I etcètera. Aquesta cantarella està calant en molts taronges, que no estan convençuts de la designació. Tampoc no està gaire contenta la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, per molt que Espot n’hagi glossat virtuts aquest matí en la jura del seu nou cap directe.
LES QUEIXES DEL MINISTRE
I mentre n’hi ha que no se’ls ha posat gens bé l’aterratge de Font al ministeri -entre els professionals sanitaris, hi ha una divisió important, malgrat que algunes maneres de fer del sortint Martínez Benazet tampoc no eren compartides ni poc ni gens-, altres, entre les formacions que donen suport a l’executiu, haurien preferit deixar la plaça vacant pels mesos que queden de legislatura. En principi, poca cosa hauria de poder fer Albert Font en la recta final del mandat legislatiu.
I si li queda poc per fer i, lamenta el nou ministre segons les fonts consultades, Martínez Benazet ha tingut un mes ben llarg per preparar la seva sortida definitiva i acabar embastant o aprovant elements clau com el reglament de la cartera de serveis, menys marge té encara Font. De fet, segons alguns dels consultats, el nou ministre no està gaire d’acord i menys còmode encara amb algunes de les herències d’última hora rebudes pel ministre de la pandèmia. En fi, que Font no fa ni fred ni calor tot i el gèlid matí en què ha jurat com a nou titular de Salut.
Comentaris (1)