Julieta Gracián és simplement Julieta. El seu electropop està fent fogor per allà on passa. Les generacions més transversals -diguem-ne, les que ja tenen uns anys- la comparen amb Beyoncé. Els contemporanes a la música catalana, barcelonina, la considera un equivalent a Dua Lipa cantant en la llengua de Pompeu Fabra. Julieta és xou i energia pura. I llums i moviment. Coreografies a sac. I el cos de ball que porta associada a ella fa que munti un xou que en altres èpoques ja molt pretèrites podrien assimilar-se, per exemple, al de Samantha Fox o artistes per l’estil. Cossificant encara que no es pot dir. Perquè no és políticament correcte.
En fi, que Julieta va fer embogir la plaça. Però sense passar-se. No té pas el rècord de convocatòria. Però les Arcades va gaudir de valent. I per a la vetllada, l’escalf ja l’havia arrencat la ‘girl band’ també catalana, també de Barcelona, denominada Al·lèrgiques al Pol·len. Fan música fusió, per dir-ho així. Animen el ‘cotarro’ i reivindiquen el feminisme a partir del pop, la rumba o el folk. I a Andorra la Vella no es van quedar pas curtes. Era la segona jornada de concerts a la festa major de la capital, que avui té la ‘nit madura’ per acabar d’esclatar, dilluns, amb Nil Moliner, el suposat plat fort de l’edició. Un altre dels cantants que abracen la mateixa generació que Julieta. Que no vol dir que lliguin els mateixos estils. Perquè no seria el cas. Però en la diversitat hi ha, sense dubte, el poder d’atracció. Que visqui la festa.
FOTOS: Marvin Arquiñigo / COMÚ D’ANDORRA LA VELLA
Julieta adreçant-se al públic de la plaça Guillemó.
Un primer pla de Julieta.
El cos de ballarines és molt important en el xou de Julieta.
Encara que ho refuti, Julieta juga molt amb l'erotisme i els llums.
Al·lèrgiques al Pol·len va portar la seva música fusió, que va fer les delícies dels més joves.
Al·lèrgiques al Pol·len va portar la seva música fusió, que va fer les delícies dels més joves.
Comentaris (8)