En realitat, del que venen per les xarxes socials i els canals de comunicació telemàtics al que saben en realitat hi va un tros. Són encantadors de serps dotats de grans capacitats oratòries però que, amb el pas del temps i el rendiment que acaben oferint les seves recomanacions, perden pistonada fins que, en alguns pocs casos, s’acaben obrint processos judicials. En aquest marc situen les fonts, per exemple, el ‘cas Kuailian’, investigat per l’Audiència nacional espanyola i que té o havia tingut algun dels seus promotors vivint al Principat. O, almenys, residint-hi.
Els beneficiaris d’unes activitats que no sempre funcionen “normalment és gent amb pocs recursos a la qual li asseguren que assoliran la independència financera sense haver de treballar. Intenten treure gent de la misèria i se’ls acaben quedant el poc que tenen”
Sobre aquest afer, les fonts consultades asseguren que almenys a l’inici hi va haver molts dels inversors que hi van guanyar diners. També a Andorra. Però normalment, i excepte casos puntuals, moltes de les persones que acaben implicant-se en projectes que, a la llarga, es demostren estafes piramidals o similars, són gent amb una formació limitada i que es deixen convèncer fàcilment d’un increment exponencial de guanys.
“Un curs de formació, del que sigui, pot valdre d’entrada 400 euros. De 400 en 400 pots acabar fent molts diners. Hi ha ‘influencers’ d’aquesta mena que tenen molta requesta en països de l’Amèrica Llatina. 400 euros són molts, però no pas tants si has de moure’t per reclamar a Andorra”, expliquen les fonts, que asseguren que “d’això es valen molts d’aquests. Perquè processalment, si estàs a Andorra, és molt més difícil que et vinguin a buscar”. I és de ‘personatges’ així que “s’alimenta la inversió estrangera”.
I encara, les fonts consultades, aporten un element més en relació amb el tipus de públic que busquen aquests ‘influencers’ i que fan complicat que, a posteriori, si els serveis oferts no estan d’acord amb les expectatives creades, acabin en res: “Normalment és gent amb pocs recursos a la qual li asseguren que assoliran la independència financera sense haver de treballar. Intenten treure gent de la misèria i se’ls acaben quedant el poc que tenen”, conclouen les fonts.
Comentaris (5)