El director dels equips de formació del MoraBanc Andorra, David Eudal, ha celebrat la “feina pedagògica increïble” i la “tasca de conscienciació” que s’ha fet fins ara entre entrenadors i entrenadores, jugadors i jugadores i les famílies. De fet, ha explicat, ja fins ara durant els entrenaments, i als partits i als àpats que es fan a l’aixopluc dels respectius equips s’han anat establint normes per fer un ús racional dels dispositius mòbils. “Els nostres xavals ja tenen un molt bon comportament. Ara volem anar més enllà.” Durant els viatges, en els desplaçaments, també hi haurà normes. Només es podrà usar un dispositiu de manera comunitària.
El més senzill, ha remarcat Eudal, és que creï una ‘play list’ entre tots els integrants de l’equip i que s’escolti música, que és el més senzill de fer de manera grupal a no ser que s’opti per qüestions més tradicionals com muntar un joc de sobretaula en les butaques de l’autobús. Complicat. Perquè també s’han tingut en compte altres ‘normatives’ com l’obligació de dur el cinturó lligat i, per tant, anar degudament asseguts. En tot cas, a can MoraBanc estan satisfets amb el trajecte fet fins ara i miraran de millorar-lo i, fins i tot, fer-lo extensible a altres entitats esportives de bracet d’Andorra Telecom i del SAAS.
Maria Giró, psiquiatra: “L’esport ha de ser antídot per combatre aquesta pandèmia de salut mental”
Les dues parapúbliques col·laboren des del primer moment en la iniciativa. “Ens costa seguir-vos el ritme, però ja ens agrada”, ha explicat la psiquiatra responsable de l’àrea infantojuvenil de Salut Mental, Maria Giró, que ha destacat les bondats de l’esport en la salut en general, i en la mental en particular. També el director general de l’operadora telefònica, Jordi Nadal, que ha destacat que “la nostra raó de ser és connectar les persones”, ha ressaltat com n’és d’important per a la companyia “intentar fomentar el benestar digital” i “intentar protegir el jovent” d’aquella part de la tecnologia que no és tan bona.
De fet, aquesta és la raó de ser d’‘Aïlla el mòbil’. Eudal ha deixat clar que els espais de bàsquet, les hores de bàsquet -en alguns casos dotze i catorze hores setmanals- han de ser “illes” per a l’ús racional dels dispositius electrònics. Per a les pantalles. Ja que els mòbils, les tauletes, els ordinadors, aporten tantes coses bones, que se sigui capaç de mantenir al marge tots aquells impactes nocius. I és que els mòbils, ha remarcat Maria Giró, són una “creixent i alarmant problemàtica”.
La psiquiatra, però, no ha volgut incidir en els elements negatius de les pantalles si no que ha preferit lloar les bondats de l’esport. “El que implica l’esport en la salut i en la salut mental”, atès que “allò viscut és clau”. “L’esport ha de ser antídot per combatre aquesta pandèmia de salut mental” que s’està vivint, ha remarcat Giró, que ha explicat que el bàsquet aporta una valors, com el treball en equip, que al final seran els diferenciadors quan, per exemple, l’IA sigui majoritària. Les màquines no sabran treballar en equip. L’ésser humà n’hauria de ser capaç.
I malgrat que entre els pacients juvenils que hi ha a salut mental, en les dades de cadascun dels perfils no es demana si es fa esport o no, i, per tant, no es pot afirmar quants dels infants i joves que tracten fan esport i quants no, el que sí que té clar Maria Giró és que “el 100% tenen millor pronòstic”. “La seva evolució és molt més bona”, ha remarcat la psiquiatra. Davant de qualsevol patologia que es pugui sofrir. Aspectes com la disciplina ajuden. I molt. O sia, cal aïllar el mòbil. Per pilotes. Les del bàsquet, és clar.
Comentaris