Administració

Excedències per a funcionaris polítics: de mesura anti PS a pro DA

Com a mínim una part del grup demòcrata està disposat a esmenar ‘l’oblit’ del Govern que feia que se suprimís la limitació a dos mandats de la reserva de plaça per als treballadors públics

La reforma de la llei de la Funció Pública coordinada per una funcionària immersa en el món polític eliminava una mesura que ara mateix a qui més afectaria seria a la ministra Sílvia Calvó

T. S.

Limitar la reserva de la plaça als funcionaris que es volen dedicar a la política va ser un ‘invent’ del Govern Pintat a finals d’una legislatura política que va començar a viure la crisi econòmica. En el rerefons d’aquella decisió hi havia una voluntat de dificultar l’accés polític a molts treballadors públics de l’òrbita socialdemòcrata. A poc a poc, però, cada vegada més DA ha incorporat integrants del funcionariat a la seves files. I, oh oblit, el Govern, en la reforma de la llei de la Funció Pública va deixar sense efecte la limitació ara continguda en dos mandats. Una part del grup demòcrata està disposat a esmenar la situació i deixar les coses com estan fins ara.

La legislatura que va transcórrer entre els anys 2005 i 2009, amb Albert Pintat al capdavant d’un Govern liberal apuntalat per dos consellers de CDA+Segle 21 (Enric Tarrado i Lurdes Font) no va ser gens fàcil. Al davant hi tenia dotze consellers generals socialdemòcrates dels quals una tercera part es dedicava en cos i ànima a la política. Quatre funcionaris (Mariona González, Carles Blasi, Esteve López i Vicenç Alay) que van agafar excedència per mirar fil per randa qualsevol text que presentaven els liberals. I per promoure múltiples textos alternatius amb tant o més sentit que els que feia l’equip governamental.

Com una mesura de reactivació econòmica al final del Govern Pintat es va limitar a un mandat la plaça funcionarial garantida: fins a quatre socialdemòcrates estaven en excedència

Aquella situació va posar en moltes dificultats el gabinet liberal, que aprofitant l’incipient però ja amenaçadora crisi econòmica, va idear una bateria de mesures sota l’aparença d’un text legislatiu de suposada reactivació que, entre altres coses, limitava a un mandat (quatre anys com a molt, per tant) la reserva de la plaça als funcionaris. Si volien fer política una segona legislatura havien de renunciar al lloc de feina que tenien a l’administració. S’eliminava així el nucli dur de l’oposició. Si volien continuar -i alguns d’ells ja no ho farien- havien de perdre la cadira de funcionari garantida.

Amb posterioritat, ja DA va ampliar el marc perquè la plaça garantia perdurés un parell de mandats. Dues legislatures, vuit anys. Ja es van fer càbales de la motivació. De qui tenia interès en continuar i qui no. Cert és, però, que els demòcrates han vist incorporar cada cop més funcionaris a les seves files. En càrrecs polítics. Ja sia al poder legislatiu, a l’executiu o als comuns. I aprofitant la reforma de la llei de la Funció Pública, i aprofitant també que aquesta ha estat coordinada per una funcionària immersa en qüestions polítiques com la ministra de torn i abans secretària d’Estat de Justícia i Interior, Eva Descarrega, el Govern hauria comès l’oblit de suprimir la limitació. És a dir, un funcionari tindria sempre la feina reservada per quan volgués deixar la política.

La ben valorada ministra de Medi Ambient

L’oblit, asseguren diverses fonts, l’hauria descobert el conseller demòcrata Marc Ballestà -parlamentari a dedicació exclusiva amb excedència i plaça reservada a Andorra Telecom- tot fent una comparativa de textos. Una part de l’arc parlamentari ha lamentat la situació. Sobretot per les formes. Per intentar colar un gol. I les mateixes fonts, que inclouen diversos dels grups representats a la cambra, més enllà de repassar una llarga llista de funcionaris en excedència involucrats en la política començant per la mateixa Descarrega o la ministra d’Afers Exteriors Maria Ubach, asseguren que la mesura estaria especialment pensada, ara mateix, per la titular de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó.

Calvó ha fet dos mandats. Dues legislatures. L’una com a consellera; l’altra com a ministra. De fet, allargar a dos mandats la limitació a una sola legislatura inicial ja va tenir a la llavors consellera escaldenca en el punt de mira. Ara hi torna a ser. Asseguren les fonts que la limitació també afecta ara mateix a la subsíndica Mònica Bonell i a algun càrrec comunal -per exemple, el cònsol menor de Canillo, David Palmitjavila, també va accedir al càrrec provenint de la Funció Pública i l’any que ve complirà el segon mandat consolar. Però mentre no està clar que Bonell i Palmitjavila continuïn en l’arena política just acabar els seus respectius mandats, a Calvó, en principi, sí que se la situa en llocs preeminents en el proper equip demòcrata.

Ja amb els ‘taronges’ governant i amb cada vegada més treballadors públics ostentant càrrecs a les files es va ampliar la reserva a vuit anys, una reserva que ara es pretendria ‘eterna’

Fins de possible candidata a encapçalar la llista taronja davant les dificultats aparents de Toni Martí per tancar un substitut. O encara amb més possibilitats, de número 2 en una llista nacional si aquesta és encapçalada per un home (o liderant la territorial d’Escaldes) i, en qualsevol cas, molt ben situada, si DA tingués la majoria, per poder esdevenir la primera síndica general de la història del país. Travesses i futurologia al marge, el que està és que si no s’aixeca la limitació dels dos mandats per als funcionaris, Calvó haurà de decidir entre perdre la plaça de funcionària i continua fent política o deixar la política per tornar al funcionariat.

I hores d’ara, asseguren les fonts, tot porta a pensar que el grup demòcrata té previst presentar una esmena per deixar les coses com estan. És a dir, que els funcionaris que es vulguin dedicar a la política tinguin el lloc garantit durant dues legislatures, dos mandats. I a partir d’aquí, que triïn entre política o funció pública. Cert és també, que encara no és clar del tot que la reforma de la llei tiri endavant. La voluntat de la majoria hi és. Una altra cosa és el que acabi passant. Si no va endavant la reforma, però, no caldrà pas patir per l’oblit del Govern. Dos mandats i s’ha acabat.