Justícia

La Justícia dóna llum verd al centre d’alt rendiment al port d’Envalira

Saetde havia recorregut contra l’adjudicació de la concessió del Cramea a Bomosa en considerar que l’equipament envaïa una part del domini esquiable

Toni Solanelles

La sala administrativa del Tribunal Superior considera que el recurs de Saetde contra la concessió d’un centre d’alt rendiment esportiu al cap del Port a una filial de Bomosa era extemporani i, d’aquesta manera i sense entrar en el fons de la qüestió plantejada realment per la societat que gestiona les pistes d’esquí del Pas de la Casa, tanca l’afer. A priori, ara el Govern i sobretot Bomosa haurien de posar en marxa la construcció de l’esmentat equipament mèdico-esportiu.

Saetde havia demanat als tribunals que s’anul·lés la concessió del Centre Residencial en Alçada Medicoesportiu d’Andorra (Cramea) acordada els darrers dies de juliol del 2016 en favor de la societat andorrana CES 2508 SLU. L’empresa gestora de les pistes del Pas de la Casa i Grau Roig mantenia i manté que el futur equipament envairia, en part, terrenys de la concessió atorgada pel comú d’Encamp a Saetde. Els tribunals, tant en primera instància -tot suspenent però la construcció del centre- com ara de manera definitiva, no resolen si dins els límits del futur Cramea hi ha alguna pista afectada, però en canvi es treuen de sobre les pretensions de Saetde perquè considera que no va recórrer contra el que havia de recórrer.

Ni la Batllia ni el Tribunal Superior no entren a valorar el fons del recurs, sols conclouen que calia haver actuat contra el projecte constructiu, que fixava l’afectació territorial de la infraestructura

Curt i ras: Saetde va recórrer contra l’adjudicació de la concessió i tant la Batllia com el Superior vénen a dir que s’havia d’haver impugnat el projecte constructiu que definia els límits i que permetia ja al seu moment tenir clar quines zones incloïa i quines no. Remarca a més la sentència recentment notificada que Saetde va tenir coneixement d’aquell projecte, que va ser declarat d’interès nacional, molt abans que es fes la concessió de la construcció i futura explotació del centre d’alt rendiment esportiu.

Diu la sentència del Superior que “en aquest cas, les posicions de les parts es troben enfrontades davant d’una qüestió substancial. Mentre que l’agent (Saetde) considera que el procediment no va concloure sinó amb l’adjudicació de la concessió per a la projecció, construcció i explotació del Cramea, que seria l’acte impugnable, les demandades (Govern i Bomosa) defensen que s’està discutint l’àmbit territorial d’aquesta concessió, i que aquest ja estava definit en el projecte de construcció i en les bases de la convocatòria, que van ser consentides per la recurrent, de manera que no es pot plantejar ara aquesta discussió”.

I és aquesta segona versió o visió tècnico-jurídica la que imposen els tribunals. “En aquest cas s’han seguit dos procediments diferents. El primer, que va concloure amb l’aprovació del projecte de construcció, que es va declarar d’interès nacional, tenia per objecte definir les característiques de l’equipament, fixar la seva situació i justificar l’interès nacional existent en la instal·lació. Pel contrari, l’objecte del segon, és a dir, del procediment de contractació, anava encaminat a seleccionar el concessionari que s’havia d’encarregar de la construcció i explotació del Cramea.”

“El projecte de construcció era en tot cas imprescindible per a la instal·lació de l’equipament, mentre que el procediment de contractació és merament contingent"

El projecte de construcció era en tot cas imprescindible per a la instal·lació de l’equipament, mentre que el procediment de contractació és merament contingent, ja que no hagués estat necessari en el supòsit de que l’administració hagués assumit la gestió directa de la instal·lació, enlloc de confiar-la a un concessionari. En aquest cas, no s’hauria d’haver tramitat aquest segon procediment, el que posa de relleu que l’acte definitiu pel que fa a la definició de les característiques i situació de l’equipament no és altra que l’aprovació del projecte de construcció”, reflecteix el tribunal en la seva resolució.

I era contra el projecte constructiu contra el qual havia d’haver recorregut Saetde. “Si el projecte de construcció era l’acte definitiu que va delimitar l’àmbit territorial de la nova concessió i que, per això, podia incidir en l’esfera jurídica de la recurrent, aquesta havia d’impugnar-lo en el cas de considerar que els seus interessos es veien afectats negativament. Ben al contrari, el procediment de contractació pròpiament dit, que tenia per objecte la selecció del concessionari, li era aliè a la recurrent, que no va intervenir lògicament en aquest procés selectiu.”

Per recórrer contra el projecte constructiu se li va passar al termini, a Saetde. I els tribunals li retreuen que en cap cas no pot al·legar que no va ser fins a l’adjudicació de la concessió que no es va assabentar de les afectacions que tenia o podia tenir l’equipament. “Coneixia l’àmbit territorial de la nova concessió quan es va aprovar el projecte constructiu d’interès nacional”, afirma la sala que desestima les pretensions de la societat que gestora de les pistes d’esquí del Pas de la Casa.