Política

El ‘cas Chato’ deixa el Govern en un carreró sense sortida i fa entrar Liberals en crisi

Diversos excàrrecs de la formació presidida per Gallardo presenten la renúncia a la militància alhora que el rebombori generat al tomb del secretari d’Estat en fa molt difícil mantenir-lo a l’executiu

L'ara ministre de Presidència, Jordi Gallardo, i el cap de Govern, Xavier Espot, en anunciar el pacte de coalició governamental.. ALTAVEU
L'ara ministre de Presidència, Jordi Gallardo, i el cap de Govern, Xavier Espot, en anunciar el pacte de coalició governamental. | ALTAVEU

Toni Solanelles

El rebombori al tomb del que ja es pot denominar com a ‘cas Chato’ està posant contra les cordes el Govern, que en les properes hores o dies no tindrà més remei que ‘deixar caure’ el secretari d’Estat d’Economia i, alhora, ha desfermat una crisi a Liberals l’abast de la qual encara s’ha de veure. El que està clar és que el malestar que es viu fins i tot dins de l’administració ha posar l’executiu en un carreró sense sortida mentre diversos excàrrecs liberals han presentat la renúncia a la militància “per no ser còmplices amb una situació que fins ara criticàvem durament”.

Encara que jurídicament segur que es pot rebatre, tant el departament de Funció Pública com el gabinet legal del Govern tenen molt complicat fer entendre que les remuneracions percebudes de la FAF per Salustià Chato no contravenen les normatives. Però és que, a més a més, la defensa feta dimarts pel ministre de Presidència i Economia, Jordi Gallardo, del seu número 2 i el fet que l’endemà el ministre portaveu, Eric Jover, li fes costat, ha embolicat el Govern sencer i ha servit perquè el Partit Socialdemòcrata ja no situï el focus en Gallardo, sinó que demana al cap de Govern, Xavier Espot, que sigui ell que actuï i faci fora Chato.

El malestar que hi ha dins de l’administració comença a fer insostenible la defensa del fins fa poc director de Pressupost, que valoraria dimitir quan la setmana vinent torni de vacances

Essent com és un executiu de coalició, i posant davant per davant representants liberals amb representants demòcrates, el risc de no tallar en sec la situació, el perill d’enquistar la relació governamental és molt alta, i pel fet de no deixar caure una peça podria ser que al final s’ensorrés tot el castell. De fet, aquesta situació és la que s’està valorant i un escenari plausible és que, sinó abans, la setmana vinent, tan bon punt arribi de vacances, Salustià Chato presenti la dimissió irrevocable i tal dia farà un any. Ni tan sols haurà tingut temps a prometre el càrrec, però ara hi ha altres situacions que prevalen.

I és que el malestar ciutadà és molt elevat. Però tanta o més mala maror hi ha dins mateix de l’administració, on molts companys del propi Chato estaven al cas de les seves activitats arbitrals i no n’estaven pas contents. Però qui dia passa, any empeny. Ara, però, han vist l’oportunitat -justament o injustament- de posar tota la carn i tots els retrets a la graella. A més, el comunicat del PS en què posa de manifest que l’activitat d’àrbitre es considera en la classificació econòmica com a activitat econòmica dificulta encara més justificar que el secretari d’Estat d’Economia, mentre va ser director de Pressupost, no va contravenir la llei.

La “confiança” feta del ministre de Presidència al seu número 2 més el suport mostrat per Eric Jover a la posició defensiva han embolcallat ara l’executiu sencer

De ben segur en esperit probablement no ho va fer, però amb la llei a la mà només unes matisacions que ara no es contemplen podrien salvar Chato. Que les quantitats siguin més o menys elevades no ha de ser el nucli essencial del debat. A més, en la classificació econòmica, es considera activitat econòmica ser esportista professional o futbolista professional. En canvi, l’activitat arbitral es qualifica d’activitat econòmica sense afegir-hi el terme professional. Per tant, es pot considerar que un àrbitre, encara que sigui amateur, en el moment que rep una remuneració està exercint una activitat econòmica.

Més encara: hi ha un reglament relatiu a la Seguretat Social que eximeix els àrbitres esportius d’haver de cotitzar a la CASS. El text és del 2015 i la mesura és temporal. Cert que no s’ha regulat res més, però l’esperit d’aquell reglament i, per tant, la voluntat també de la CASS no és pas eximir per sempre els àrbitres de cotitzar. Si hi hagués una exempció permanent, hom podria al·legar que el fet de no haver de cotitzar reconeixia l’arbitratge com una activitat menor, sense repercussió. Però no seria ben bé el cas. A més, i pel que fa a la situació concreta de Chato, ja no són les remuneracions de la FAF i les declaracions d’IRPF. També era de domini públic a l’administració les periòdiques sortides internacionals del llavors director de Pressupost ja fos per compte de la UEFA, ja fos a càrrec de la FIFA.

Dimissions liberals

I sí, d’interpretacions jurídiques se’n poden fer moltes, però el carrer i la resta de funcionaris -en bona part, no tots, és clar- ja han fet la seva. Igual com ho estan fent molts militants i simpatitzants liberals. Fins al punt que avui mateix el fins fa poc secretari general del partit, Amadeu Rossell, i l’exsecretari de relacions internacionals, Valentí Martí, han abandonat de manera irrevocable la seva afiliació, que en el cas del primer es remunta a molts anys i a diversos càrrecs de responsabilitat, orgànica i electa. També ha plegat Manel Montes, expresident de Joves Liberals.

Amadeu Rossell, Valentí Martí i Manel Montes abandonen Liberals “per no ser còmplices” d’unes “maneres de fer” que asseguren no compartir 

Tots tres han tramès sengles baixes per escrit al secretari general de la formació, Gerard Estrella, i en algun cas com a mínim, la decisió també s’ha comunicat al secretari d’organització, Guillem Forné. No expliciten el cas concret de Salustià Chato, però dels textos de les renúncies, almenys d’alguna d’elles, s’entén que les diferències venien de lluny -almenys, emmarcades com a mínim en la gestió del pacte de Govern- i que la decisió de mantenir ara per ara a cor que vols el secretari d’Estat d’Economia en el seu càrrec han fet accelerar unes dimissions que molt probablement s’haurien acabat donant igualment. Més o menys, en tots els casos es deixa clar que la ideologia liberal la mantenen intacta, “però les formes de fer” no encaixen amb les que sostenen els renunciants.

De fet, segons fonts properes als dimissionaris, en general no volen ser “còmplices” d’unes maneres de fer, d’uns comportaments “que fins fa quatre dies denunciàvem a fons, durament. I ara allò que tant havíem criticat ho fem i ho defensem nosaltres. Arriba un moment que ja n’hi ha prou”. I el malestar reflectit en Rossell, Martí i Montes va més enllà d’ells. I si el pacte de Govern havia deixat un regust amarg en molts liberals, sobretot en aquells que no van ser ‘compensats’ amb un càrrec, el ‘cas Chato’ ha obert la caixa dels trons i esdevé la primera gran prova de foc de la cohesió del ‘TriGovern’ i de la salut interna dels Liberals. Ep, i això a quatre dies d’unes eleccions comunals.