Successos

El negoci de prostitució desmantellat a Fiter i Rossell s’havia iniciat a la Massana

La investigació policial es va encetar en un domicili de l’avinguda massanenca del Ravell, encara que tota l’activitat provada estaria situada al pis prostíbul d’Escaldes

Una de les línies telefòniques contractades per la meretriu va portar els investigadors a un edifici de l'avinguda del Ravell de la Massana.. ARXIU
Una de les línies telefòniques contractades per la meretriu va portar els investigadors a un edifici de l'avinguda del Ravell de la Massana. | ARXIU

T. S.

El negoci de prostitució que la policia va desmantellar a finals de març en un pis de l’avinguda Fiter i Rossell d’Escaldes s’hauria iniciat en un domicili de l’avinguda del Ravell de la Massana. Així ho considera la policia, que no ha pogut aclarir, però, en quin moment l’activitat sexual va passar d’un immoble a l’altre. El que sí que sembla clar és que tots els moviments relacionats amb la suposada xarxa s’haurien acreditat en el pis prostíbul escaldenc.

La dona ucraïnesa empresonada per establiment i afavoriment de la prostitució tindria contractades amb Andorra Telecom almenys tres línies telefòniques. Una d’elles, fixa. Aquesta línia, segons s’hauria acreditat, estava instal·lada en un pis de l’edifici La Solana de l’avinguda massanenca del Ravell. De fet, la policia també hauria trobat durant els escorcolls realitzats quan va esclatar l’operació, el 27 de març, una factura de Nord Andorra en relació als consums d’energia del mateix habitatge. 

Segons ha pogut saber l’Altaveu, els investigadors van tenir en el punt de mira l’habitatge massanenc, però de seguida van traslladar l’activitat investigadora cap a Escaldes, d’on han obtingut imatges fixes i enregistraments videogràfics de l’entrada i sortida de clients. De fet, va ser en el pis de Fiter i Rossell en el qual van accedir aprofitant l’arribada de la noia que hi exercia la prostitució. Es tractava d’una noia ucraïnesa que feia quinze dies havia arribat al Principat procedent de Saragossa i que ha estat considerada, més enllà de testimoni judicial, víctima del tràfic d’éssers humans.

La meitat del que es cobrava per servei se’l quedava la meretriu i l’altra meitat, la noia que es prostituïa, que malgrat poder entrar i sortir lliurament de l’habitatge havia d’estar sempre disponible

La noia hauria explicat que l’endemà mateix que esclatés l’operació judicialitzada tenia previst tornar cap a la capital aragonesa. Tenia les claus del pis prostíbul de Fiter i Rossell i en podia sortir i entrar lliurement. Ara, havia d’estar sempre disponible perquè la dona ara empresonada li podia enviar clients en qualsevol moment i en període de temps relativament curt. D’una mitja horeta. Era la processada la que gestionava tota la relació amb els clients, que es comunicaven per telèfon. Molt sovint per missatges de WhatsApp.

També la relació entre la dona que es prostituïa i la meretriu es feia per missatgeria telefònica. La ‘madame’ li enviava els clients. Li explicava una mica el perfil de l’home en qüestió, l’hora que havia concertat la cita i la durada que havia de tenir el servei. La prostituta comunicava a la meretriu l’inici i el final del servei i si hi havia hagut alguna incidència. No anava gaire més enllà dels bars que queden a tocar de la zona on hi havia el pis prostíbul. El tracte era que el 50% del que cobrava per servei se’l quedava la meretriu i l’altra meitat, anava per a la dona que es prostituïa. De la manutenció al marge de l’allotjament se n’havia de fer càrrec la interessada.

El pis prostíbul

El pis de Fiter i Rossell, segons la policia, estava clarament destinat a l’activitat sexual, amb dos llits de matrimoni en els dos extrems de l’habitatge i separats per un passadís i una cortina. L’ambient lumínic que presentava el pis era, segons la inspecció que al seu dia van fer els investigadors, “clarament per mantenir la privadesa i la intimitat” dels clients. L’activitat sexual, malgrat que habitualment només hi havia una noia fixa al pis, es podia dur a terme simultàniament en els dos llits. Constaria que hi va haver dies o èpoques o serveis concrets en què van coincidir dues o més noies que es prostituïen.

Hi havia una caixa de mocadors buida on els clients hi dipositaven propines si ho creien convenient i també dins d’un armari encastat s’hi van trobar “multitud d’objectes” encarats, segons els investigadors, a l’activitat sexual o, almenys, a realitzar els serveis i/o fantasies que eventualment podien sol·licitar els clients: disfresses, consoladors, temporitzador, gels o preservatius.