Ara que ja fa uns quants mesos que els tribunals han deixat clar per activa i per passiva que la sentència que condemnava al seu dia el comú a pagar aquella prima no es pot considerar de cap manera executada per la corporació i, per tant, aquesta ha de passar per caixa i pagar, la cònsol va allargant la situació. Que si en dos cops, que si tot d’una vegada… però de moment, el centenar llarg d’empleats que han de percebre aquesta prima amb un retard en xifres rodones d’una dècada no han vist ni un euro.
El malestar encara ha crescut més per dos motius. El primer, perquè el butlletí d’informació comunal editat per la pròpia corporació es fa ressò sense embuts (i sense manies) que l’afer del GAd’A ja ha quedat definitivament resolt. Una informació, entenen els treballadors, del tot enganyosa, perquè recorden que si bé la Justícia ha deixat clar, per si Marsol tenia dubtes, que el comú ha de pagar, el comú encara no ha abonat ni un cèntim d’euro del deute acumulat.
I l’altra motiu de malestar i enfadament és el fet que des de l’entorn de l’equip comunal s’ha deixat entreveure, en plena campanya electoral, que la setmana vinent sí que es procedirà a formalitzar la decisió de pagar el deute. És a dir, novament fer un pas per comprometre’s a fer quelcom que és una obligació legal perquè així ho han dit els tribunals. En aquest sentit, doncs, cada vegada més funcionaris estan d’acord en usar els instruments legals preceptius -el saig, en aquest cas- per exigir l’execució de la sentència i, per tant, el pagament del deute.
Comentaris