Parròquies

Escaldes i l’embús d’aigua a Meritxell: o quan qui calla (no) hi consent

Les autoritats comunals escaldenques no s’han agafat massa bé les culpes trasllades des d’Andorra la Vella per l’acumulació d’aigua de dissabte a l’avinguda per prefereixen no amplificar el xàfec 

T. S.

S’estimen més “no fer-ne un cavall de batalla”. Però les ‘culpes’ que dissabte a la nit va passar el comú d’Andorra la Vella a les obres de millora que s’estan fent a l’avinguda Carlemany per justificar l’acumulació d’aigua que hi va haver a l’inici de l’avinguda Meritxell des del carrer de la Unió no s’han posat massa bé a Escaldes. Les autoritats comunals prefereixen no parlar-ne per no fer més mullader. Però al comú, així en general, comencen a estar una mica farts que els mals de la capital, o alguns d’ells, acabin rebotant per A o per B a la parròquia veïna.

És evident, remarquen des d’Escaldes, sempre en segon terme per no contribuir a fer més intens el xàfec, que quan plou, i més si ho fa amb la intensitat que ho va fer dissabte a les 7 de la tarda i durant una vintena de minuts, que si hi ha terra, grava, o el que sigui, solt, enmig de l’avinguda Carlemany, que pugui acabar baixant vial avall en direcció a Meritxell. Pura física, pura gravetat. El que no hauria estat normal hauria estat que les cadires d’algunes terrasses que hi havia al vial de la capital haguessin enfilat camí amunt cap a Vivand.

Però una vegada fixada l’anterior premissa, expliquen les fonts consultades de l’entorn escaldenc, pretendre vanagloriar el funcionament del sistema de desaiguat de l’avinguda Meritxell a costa de carregar tots els morts a les obres de Carlemany és tenir, com a mínim, molt morro. Fer-ho sense comunicar res a cap responsable de la corporació escaldenca és afegir-hi cara. I fer-se l’orni i passa que t’he vist, és afegir-hi duresa a la cara. Cara dura, vaja. Perquè, recorden diverses fonts, des de molt abans de la tempesta intensa de dissabte hi havia dubtes sobre la idoneïtat dels embornals de Meritxell.

Les boques dels desaiguats del cèntric vial de la capital semblen molt estrets. Minúscules. Cert que si baixa terra i fang es més fàcil que s’encallin, que s’aneguin. Diferent hauria estat la situació, segurament, si a l’avinguda Meritxell s’hagués optat per un sistema més similar a aquell que s’ha col·locat a Escaldes, a l’avinguda Carlemany i els carrers annexes. Un sistema de recollida transversal cada x metres que permet una recepció més gran d’aigua quan escau. Que empassa més i millor, vaja.

Altres plantades

Però des d’Escaldes no en volen fer, insisteixen, un cavall de batalla tot i que comencen a estar una mica fins a les tempestes de les plantades d’Andorra la Vella. Per exemple, ja que no hi va haver acord, al seu dia, ni més lluny ni més a prop, per fer una avinguda idèntica, ara, més recentment, s’havia més o menys pactat que el mobiliari urbà es miraria de triar conjuntament i, almenys en aquest aspecte, harmonitzar un vial que per al visitant és una sola unitat. Al final, tampoc no hi ha hagut entesa. O potser que la capital ha tirat pel recte.

Ha anat per lliure. I si els comerciants no volen arbres i exigeixen menys bancs perquè qui vulgui seure hagi d’entrar en un dels establiments de l’avinguda o hagi d’apuntar el cul en la cadira de pagament d’una de les terrasses que fins ara que no comença a collar el fred han fet estada a l’avinguda, millor que millor. Caldrà veure si hi acabarà havent consens a l’hora de triar els sistemes de protecció del cèntric carrer per evitar possibles ensurts. Sí, les trampes que han d’aturar qualsevol kamikaze que pretengui entrar a l’avinguda motoritzat.

Perquè, en allò en què sembla que tampoc hi ha ni hi haurà acord, és en trobar una denominació que permeti conèixer el vial com un tot als turistes. Escaldes ja fa temps, un lustre ben bo, que treballa amb la denominació de Vivand i no hi vol renunciar. Sembla que la capital tampoc no està disposada a rebatejar Meritxell amb un altre nom que no sigui el de la patrona i, ara, per si hi havia poca gent, mancava que Andorra Turisme també pretengués posar-hi el nas. Aneu a saber si l’agència pública de la promoció turística no es treu un altre nom del barret. 

Si li falten idees a algú, per les xarxes socials n’han corregut unes quantes. Que si nedand, que si aigualand… El carrer de les botigues, vaja. Botigueland, botigandia o com li vulguin dir. En fi, i tornant al principi des del final. Allò que fa que quan ningú no diu res, és que tothom hi està d'acord' no seria el cas en aquest cas. O parafrasejant alhora que negant la mateixa dita però en castellà. Qui call, no sempre atorga. Almenys, no en assumir l'acumulació de l'aigua. Escaldes, no se l'empassa.