La resolució de la secció civil de la Batllia en el contenciós laboral entre les professores, totes actualment ja acomiadades, i el centre de l’Aldosa de la Massana en segueix un altre de naturalesa molt similar promogut a títol individual per una ensenyant i que, en aquest cas, ja ha estat recorreguda per l’empresa davant el Tribunal Superior. Molt probablement farà el mateix en el cas ara resolt, encara que la decisió de primera instància és molt clara i contundent. I no deixa marge a gaires arguments a la part eventualment apel·lant.
El pacte amb els professionals era, i així ho referma el tribunal, que l’1 de gener posterior al primer curs que hi hagués un resultat positiu s’aboliria la retallada
La sentència dictada aquest dilluns comporta que el centre, de forma global, hagi d’abonar globalment uns 20.000 euros bruts a les sis treballadores per aquells mesos que no se’ls va pagar el salari que percebien amb anteriorioritat a l’acord de l’esmentat 1 de setembre del 2012 quan els comptes de l’empresa havien tornat a ser positius. A banda de la quantitat citada i d’alguns serrells que hi pugui haver pendents amb dues d’elles, també s’obliga l’escola a satisfer els interessos legals corresponents, cotitzar a la CASS el que no s’hagi cotitzat i assumir les despeses judicials.
Tot arrenca l’1 de setembre del 2012 quan el Col·legi dels Pirineus proposa-exigeix a 67 treballadors que davant la difícil situació financera que viu l’empresa, i en un intent de reconduir-la en benefici dels assalariats i dels alumnes, una rebaixa del 10% del salari. Això sí, anuncia que a partir de l’1 de gener següent al prime curs que el compte d’explotació hagi tornat a ser positiu, es recuperaran els salaris que els professionals del centre percebien amb anterioritat a aquell 1 de setembre juntament amb altres complements i retribucions que pertoquin.
Retorn als beneficis però no als sous 'antics'
Passen els mesos i durant el 2016 com a mínim una part dels professionals del centre descobreixen que el curs 2014-2015 va generar beneficis al centre. Per tant, des de l’1 de gener del 2016 haurien d’haver tornat a recuperar els salaris anteriors a l’1 de setembre del 2012. Però això no s’havia produït. Es negocia una mena d’acord i mitja dotzena de professionals del Col·legi dels Pirineus acaben presentant, el 3 de maig del 2017, una demanda contra el centre que tenia el suport d’altres companys. Al·legaven, en essència, que l’empresa no havia complert allò pactat. Sí que a partir de l’abril del 2017 l’escola no va tenir més remei que recuperar els salaris ‘antics’ sense la retallada aplicada al seu dia.
L’escola va obtenir el curs 2014-2015 uns beneficis de 39.162 euros però arrossegava un deute de 819.106 euros
Col·legi dels Pirineus no nega en cap moment que el curs 2014-2015 va deixar, efectivament, un benefici de 39.162,16 euros. Però al·lega que al final d’aquell curs, la societat continuava mantenint un deute acumulat de 819.106 euros i que “l’esperit del pacte” era poder disposar d’un resultat “suficient” per poder “assumir l’augment dels salaris”. I que aquestes condicions no es donen. A més, manté la part empresarial, s’havien abonat triennis i algunes liberalitats en forma de paga extraordinària que feien que, en conjunt, els treballadors haguessin cobrat en la suma anual més el 2016 que el que havien rebut el 2012 o el 2011.
Però la Batllia refusa de ple les ‘tesis’ del col·legi deixant clar, d’entrada, que el conveni signat és un pacte entre parts i no pas un conveni col·lectiu perquè no reuneix les característiques que s’escauen. A partir d’aquí deixa clar que l’acord era clar quant a què es tornaria a la situació anterior l’1 de gener posterior al primer curs que donés resultats positius. I això era el curs 2014-2015. Que mai “no es feia referència als resultats acumulats” ni tampoc als ratis de liquiditat, atès que el centre deia que, en tot cas, només s’havia de pagar un percentatge de l’increment, no pas tot.
La sentència dóna plenament la raó a les sis demandants i el centre haurà d’abonar-los, de forma global, 20.000 euros més interessos, cotització a la CASS i despeses judicials
I és aquí quan la sentència no s’hi posa guants i afirma en la seva fonamentació jurídica que “l’empresari no pot justificar la manca de pagament dels havers laborals per les seves pròpies dificultats de tresoreria, les quals no poder de cap manera constituir una justificació suficient en front de l’assalariat”. I encara es reafirma més quan deixa clar la batlle ponent, Immaculada Rodríguez, de què és el que està dient: “Dit d’una altra manera: les dificultats econòmiques de l’empresari són alienes a l’assalariat qui prestant els seus serveis laborals té dret a percebre el salari corresponent”.
I d’aquesta manera, i recordant que les empreses tenen altres mecanismes per fer front als deutes o a les pèrdues, estima la demanda presentada per les treballadores i condemna l’empresa, Col·legi dels Pirineus, unes quantitats brutes que, sumades, donen la quantitat de 19.886 euros, més els interessos, la cotització a la Seguretat Social i les despeses judicials a banda. Fonts properes a la part demandant han mostrat la satisfacció per la decisió, que malgrat que consideraven que era del tot lògica i inapel·lable, s’ha fet esperar i, a més, calia ser ratificada pels tribunals, com així ha estat. Ara caldrà veure si la causa s’eleva, com pot molt ben ser, a la sala civil del Tribunal Superior.
Comentaris (1)