No es cansa de dir que a casa seva són socis de la Creu Roja des de fa més de quaranta anys. Uns de tants. I que aquest cop és la primera vegada que s’implica tant en un procés que, per primera vegada, serà electoral de veritat. D’aquí que no amagui una certa satisfacció. Un cert convenciment d’haver guanyat ja en el sentit que aconseguit que s’obrissin les finestres i entrés aire nou a la Creu Roja. Lidera una candidatura juntament amb Laura da Conceiçao, candidata a vicepresidenta; Álvaro Pemartín, que aspira a ser secretari genera; Joan Francesc Montané, que pretén ser tresorer; i els candidats a vocals Judith Novo, Alicia Requena, Olga Funoy i Marc Maestre.
La candidatura que encapçala és la llista de Jordi Fernàndez? La candidatura ‘anem a salvar el ‘xiringuito’ del senyor Fernàndez’?
La resposta és que el ‘xiringuito’ del Jordi Fernández se’l salva el Jordi Fernández. Com qualsevol de nosaltres és responsable dels seus actes i és responsable d’un mateix de guanyar-se les garrofes. Per tant, aquí no s’han ajuntat vuit persones per donar feina a algú o per restituir la feina d’algú. El que sí que crec és que aquestes vuit persones a qui el Jordi Fernández dona suporta explícit ens agradaria restituir l’honorabilitat del Jordi en el sentit de tota la feina que s’ha fet fins ara. I qui diu del Jordi és el Josep Pol. I qui diu del Josep Pol és tanta altra gent que s’ha implicat a la Creu Roja i que per algun motiu o altre s’ha enutjat. La Creu Roja és un tema de casa comuna que ha de poder gestionar les diferències internament, però el Jordi és una persona prou capaç de trobar feina a qualsevol altre lloc, com ja ha tingut altres feines abans i tindrà altres feines després. Per tant, no venim aquí a restituir la feina de ningú.
Però vostès estan dolguts.
El que sí que si no haguessin acomiadat el Jordi, nosaltres no l’hauríem acomiadat. En haver-lo acomiadat, no hi ha cap figura de director general. Nosaltres considerem que la Creu Roja ha de tenir una figura de direcció general i una estructura de comitè de direcció que acompanyi tot el desenvolupament de l’operativa de la Creu. A diferència del que s’ha fet durant els darrers sis anys, nosaltres hem proposat un programa extens i crec que bastant desenvolupat, que sempre tindrà les modificacions oportunes, perquè aquesta candidatura té molt clar el que considera que ha de fer la Creu Roja. Per tant, el full de rota s’estableix des de la junta. Som una candidatura equilibrada: hi ha gent que ha estat voluntària, hi ha gent que ha format part de la junta en altres ocasions, hi ha executius importants d’empreses importants del país, hi ha metges, hi ha administratius i hi ha un ‘pelandrusco’ com jo. Vull dir que soc una persona normal i amb la seva formació i la seva trajectòria política, social i d’emprenedoria. Entre tots tenim, crec, la capacitat de poder visualitzar què s’ha de fer.
“El ‘xiringuito’ del Jordi Fernández se’l salva el Jordi Fernández. A partir d’aquí, qui ha posat la figura del Jordi Fernàndez en el centre de les eleccions ha estat aquesta junta actual, que ha gestionat molt malament els problemes interns que tenen. I els han gestionat malament perquè senzillament s’han fet seva una cosa que no és seva, que és una cosa de tots”
La Creu Roja no és la mateixa que fa uns anys, que abans de la Covid.
És evident que els darrers sis o vuit anys la Creu ha crescut molt en volum, en activitat, en responsabilitat, en recursos, aprofitant l’embranzida que va suposar la pandèmia, d’una manera excel·lent, memorable i molt elogiable, i llavors s’ha sabut transformar el que va ser un moment puntual en una estructura quasi, quasi, estructural. S’ha convertit en un servei estructural. Però el que cal posar en relleu i s’ha de palesar és que totes les iniciatives, totes les propostes, els centres de dia, els punts liles, la botiga solidària, els programes per a jovent… sempre s’han fet propostes des de la direcció cap a la junta. I això de deixar fer a la direcció és una qüestió que aquesta candidatura no veiem correcte. I és el que creiem que ha provocat aquest enrenou que hi ha hagut.
Quin enrenou?
El soroll que s’ha sentit. Nosaltres tenim un programa molt clar que és el que demanem a la ciutadania -perquè ja comento que no en tenim accés a cap llistat de socis i per tant demanem a la ciutadania, als socis a través dels mitjans de comunicació- que no es mirin les persones o no escoltin el soroll que s’ha generat, si no que intentem que en el moment d’abordar aquestes eleccions no es compliquin en petites coses, si no que es fixin en les propostes. I la proposta d’aquesta candidatura és robusta, amb una llista equilibrada i amb les idees molt clares que pretén dotar la Creu Roja d’aquesta embranzida que permeti acabar d’oferir els serveis que puguin fer falta ja no ara si no en els propers deu anys.
Vostès no comptaven arribar a les eleccions sense director general. No ho preveien. I és això el que ha situat la figura de Jordi Fernàndez en el centre del debat.
En el centre, sí. I les les eleccions no poden ser un referèndum a favor d’una persona o d’una altra perquè seria un flac a favor a la Creu Roja. Qui ha posat la figura del Jordi Fernàndez en el centre de les eleccions ha estat aquesta junta actual, que ha gestionat molt malament els problemes interns que tenen. I els han gestionat malament perquè no han sabut gestionar la Creu, perquè senzillament s’han fet seva una cosa que no és seva, que és una cosa de tots. Nosaltres vam tenir dues reunions amb la junta actual i els vam demanar, perquè intuïem el soroll, que no acomiadessin el Jordi fins després de les eleccions. Qui ha col·locat al centre del debat l’exdirector és el David Fraissinet, que va decidir acomiadar aquesta persona. Si el senyor David Fraissinet i la Vicky Marrugat haguessin esperat a tenir la legitimitat dels vots per poder fer aquesta acció, doncs el Jordi no hauria aparegut en el debat. I s’haurien pogut debatre coses que realment són importants per al soci i per a la Creu Roja.
Per què els van fer la demanda que diu que els van fer?
Els vam demanar que no ho fessin per elegància i al mateix temps perquè no ubiquessin al centre del debat una cosa que no correspon a la Creu. Corresponen a la Creu els temes socials i sanitaris dels quals òbviament en parlem i en parlarem. Però no ho van fer i, per tant, estem parlant d’això perquè ells ho han fet. Però quan un parla d’aquesta manera tan deshonrosa de l’exdirector és un flac favor a la Creu Roja. I ells mateixos denosten, o sigui, quan s’insulta o es deshonra la figura, qualsevol figura que forma part d’una institució, el que estàs fent de retruc, indirectament, és deshonrar, deshonorar la institució mateixa. I sembla mentida que en aquestes alçades de la vida no se n’adonin. I és molt trist veure l’actuació d’aquestes persones. Perquè aquestes persones també estan implicades amb la Creu, per fer el bé per a la Creu. Però haurien de tenir un punt més de maduresa com per no haver fet aquest tipus d’accions.
Per què parla ara de maduresa?
El que em dona peu a pensar d’aquesta manera o a verbalitzar això d’aquesta manera és, sobretot, el fet que van votar en contra del president. Van fer fora algú com una figura del director general en contra del president. Un president que no continuava. Home, jo no m’imagino que en una junta de la qual jo en formés part i la presidís, que en algun moment votessin tots en contra meu. Crec que mantindrien l’elegància d’esperar que passessin les eleccions, a guanyar-se el polze dels socis i llavors fer-ho. Aquesta manca d’elegància i d’altres coses demostra la tristesa amb la qual estan executant aquesta junta. I després una altra cosa que demostra la tristesa amb la qual estan afrontant aquest procés…
Les suposades dificultats que els estan posant a vostès?
No, no. Ells mateixos, jo crec que ells mateixos estan retratant constantment. És un tema que a mi m’agradaria que aquestes eleccions se celebressin no des del nivell personal. A mi m’agrada ser elegant, sempre des de l’elegància, i és que necessito poder saludar afectuosament les persones d’alta candidatura. Perquè és que si no, ja no vivim en un país que és en el que jo vull viure, de casa comuna. Però repeteixo que, tot i així, quan un té un comportament no adequat ens ho hem de poder dir. Ara és el moment per dir-se que ells tenen un comportament no adequat. Suposo que ja tindran la maduresa, després, per corregir. I si no, ja tindran la medicina perquè aprenguin a corregir. I la medicina la porta al temps jo no la trobo. En tot cas, ells, l’altra candidatura, no sé com dir-ho, no trobo la paraula, però no proposen res.
Per què ho diu?
Proposen posar en punt mort la velocitat de creuer, l’embranzida que havia agafat la Creu Roja. No hi ha res de nou. No assumeixen un rol de junta. Assumeixen un rol de, bé, anem fent, tot el que està fet està correcte, anem ampliant les donacions de sang, però en realitat no aporten res, zero. No aporten res de nou. La Creu Roja ha fet prou, anem a parar el servei que està fent, i a partir d’aquí ja anirem tirant. Jo crec que això no és la Creu, la Creu està desenvolupant uns serveis socials i sanitaris i pensar que Andorra no continuarà tenint més necessitats d’aquests serveis socials i sanitaris i no planificar-los és com voler dir, ja gestionarà el director de torn. Que és precisament el que han criticat la direcció actual. Fins que me’n cansi. I quan em cansi d’aquest director ja em buscarem un altre. No sé amb quants diners han indemnitzat el Jordi ni m’he atrevit a preguntar-ho…
“Som una candidatura equilibrada: hi ha gent que ha estat voluntària, hi ha gent que ha format part de la junta en altres ocasions, hi ha executius importants d’empreses importants del país, hi ha metges, hi ha administratius i hi ha un ‘pelandrusco’ com jo. Entre tots tenim, crec, la capacitat de poder visualitzar què s’ha de fer”
Crec que, almenys a vostè, tampoc li dirien.
En tot cas, és clar que aquests diners no són seus. Són de la institució, dels socis. Fa un any i mig o dos, la direcció general va aconseguir 180.000 euros de donacions. No hi ha hagut ningú de la junta que ha anat a donar les gràcies a aquesta persona. Si no treballes, si no entens que aquests diners no són teus, sinó que són per aportar a la societat, acomiadar algú i pagar-li perquè t’has cansat que et digui que no fas la teva feina correctament és molt fàcil. Això és el que més m’indigna de la tristesa en la qual estan afrontant aquestes eleccions.
Em pensava que em remetria també a les suposades dificultats que ha denunciat en més d’una ocasió que els han posat durant tot aquest procés. Seria per falta de pràctica en la celebració d’eleccions o per mala fe?
Jo crec que hi ha algun personatge a la junta actual que té mala fe. Són d’aquesta gent que al final vol estar tot arreu. Estan en dues institucions i es pensen que la vida institucional del país ha de passar per les seves mans. Jo crec que aquesta gent s’equivoca. Jo crec que la participació en la societat ha de ser la que toca, però tenir aquest afany de protagonisme, d’estar més d’una associació i moure la cua i tenir targetes de diferents llocs, jo crec que no és la manera d’operar. Jo, en tot cas, m’agradava molt la meva vida privada. I jo crec que voler estar a tot arreu és un flac fora. Això per un costat. Per l’altre costat no es pot dir que hi hagi gent a la Creu, en aquesta junta i en tot en general, que no tingui bona fe. Fins aquí normal. Però està clar que la bona fe i l’interès privat a vegades es confonen. I està clar que no tenen expertesa en eleccions. La junta actual va estar votada per 13 persones!!! Uuuuuuuuh! Què caram m’estàs explicant?!?!!?! Hi ha un problema: es pensen que actuen de bona fe però actuen malament. Si nosaltres acceptem d’anar a una candidatura, creu que ens han de demanar una autorització perquè publiquin el nostre nom? I ens ho han de demanar quinze dies més tard? No és que actuïn de mala fe però… O per exemple les delegacions de vot. Hi havia un format i enmig del procés apareix un altre format. Això és bastant ridícul i, en el fons, el que s’està fent és posar uns quants unes normes per a ells mateixos. Actuen de bona fe, però sempre escombrant cap a casa. Al final és ‘una merienda de negros’, ja s’espavilaran. Són les normes que s’estan posant, nosaltres anirem seguint i si cal, després ja impugnarem les eleccions. Al final és el soci qui decideix tot això, el soroll no ens agrada. Mirarem de tenir una elegància més enllà d’aquest tipus de qüestions. I ells poden tenir bona fe però escombren cap a casa. I una cosa és escombrar cap a casa i l’altra tenir bona fer i fer-ho bé. Mirar per la institució. Hem d’intentar fer-ho millor. I què vol dir, fer-ho millor? Propostes, programa.
Impulsem la Creu Roja, diuen vostès.
Exacte. Aquest és el nostre tema: impulsar la Creu Roja. Impulsar la Creu Roja… per què? (Bufa). Ara, fent honor a la figura del Jordi Fernández i al seu president, el Josep Pol, gent amb ADN Creu Roja, jo no sóc ADN Creu Roja malgrat que a casa tenim el carnet de soci 185 i hi som des dels anys 80. Des de llavors som socis a casa de la Creu Roja. Per tant, no és que arribem ara. Però no som figures com el Josep Pol o el Jordi Fernàndez. Ara bé, a la nostra candidatura si hi ha gent com el Marc Maestre que va estar vuit anys en una junta i que ha format part de la Creu Roja a Andorra i a fora. Som una candidatura força equilibrada. Impulsar la Creu Roja és ser conscients de la responsabilitat de la Creu Roja i no pas deixar fer i mentre no hi hagi una nova pandèmia no fem res.
No serà tant!
Jo vaig estar de director d’Estadística durant un temps i una de les coses que vaig haver d’estudiar va ser la pobresa relativa. A mi, a casa, hi ha gent que m’ha vingut a buscat diners. Jo he tingut dificultats econòmiques. Tothom pot tenir situacions difícils. De gent gran cada cop n’hi haurà més… o sigui, faran falta més serveis. Per tant, la Creu Roja està agafant un paper que pot agafar-lo i jo crec que tant amb Joventut, per transmetre els valors de la Creu Roja, com pel voluntariat, per dignificar més la seva aportació i intentar trobar més avantatges que aporti la seva feina. El tema dels valors o el tema de violència de gènere són importants. El tema de salut mental… jo hi estic molt involucrat per qüestions personal i és superimportant. Per a la gent gran creiem que la nostra gran aportació ha de ser un centre de 24 hores amb una col·laboració públicoprivada. Tenim un programa molt ‘canyero’. Internament, proposem invertir en tecnologia perquè creiem que podríem arribar a gestionar millor i, després, també tornar a modificar els estatuts. Pensi que a aquesta junta actual la Federació Internacional de la Creu Roja li va fer una recomanació en concret i no va tocar ni una coma. Una altra cosa és limitar els mandats a dos mandats consecutius. Perquè si no les persones acaben esbiaixant la seva visió i s’acaben fent seu allò que no és seu. I pretenem donar molta més fortalesa al comitè de direcció i a la direcció general, però que la junta sigui qui realment faci la planificació. Per tant, hi ha una sèrie de coses que nosaltres aportem com a programa d’impulsar la Creu amb una honestedat, humilitat, però al mateix temps amb una intensitat que és la que estava portant fins ara la direcció general.
Parla ara de donar més força a la direcció general, al comitè directiu. El dia que van presentar la candidatura justament, membres del comitè directiu van ser els que es van mostrar més crítics amb vostès, per dir-ho així. Crítics amb vostès i amb el destituït director general, que deien que no era corretja de transmissió, que els impedia tractar amb la junta.
Jo entenc això, perquè jo he estat molts anys director d’una institució barra departament i soc conscient dels frecs a frec que pot suposar tot això. Per això, i molt personalment, confio molt en les persones i crec que els membres de la candidatura també. I entenc també les circumstàncies, i les entenc com a circumstàncies, com a moments puntuals. Hi ha tant de respecte als professionals que són inqüestionables. L’estructura, per exemple, l’estructura de poder és una cosa que no està qüestionada. No es vol tocar. Els han menjat l’orella i no s’han d’espantar davant de la novetat. Nosaltres som gent amb molta experiència professional que fa que tinguem clar que l’estructura d’una institució com la Creu, o com la de qualsevol altra institució, és la columna vertebral. Per tant, l’últim que faríem seria tocar res. Ben al contrari, el que faríem seria reforçar. Per tant, el que ha faltat és comunicació. Per això hem enviat un correu electrònic al comitè directiu per dir-los: ‘Sou imprescindibles, sou estructurants, ningú no qüestiona res. No us enganyem.’
S’havien de reunir amb els membres del comitè directiu (CoDir), oi? Almenys així van quedar després de la presentació de la seva candidatura…
Els vam enviar un correu electrònic per concertar una trobada però ens van respondre que agraïen la predisposició però que els havia quedat tot clar. M’agradaria trobar-me amb la gent del CoDir un cop haguem guanyat les eleccions. I veuran que no fem broma.
Però vaja, que no s’han trobat.
No ens hem trobat bàsicament perquè hi ha hagut massa soroll com per trobar-nos. I volíem fer-ho però el soroll ens ho ha impedit. És a dir, les males, o millor, les incorrectes maneres amb les quals s’ha gestionat el procés electoral i el soroll que hi ha hagut dins de la institució ha fet que no hi hagi hagut l’ambient com per fer-ho. Durant la presentació de la nostra candidatura es van arribar a fer preguntes que no tenien cap sentit. Com preguntar-nos per la seva existència o preguntar-nos per la nostra motivació. Són preguntes que demostren la falta de finestres obertes, d’experiència, de processos oberts, democràtics, de participació i, inclús de d’anar a defensar el plat. Ningú no està qüestionant el seu salari, ningú no està qüestionant el seu lloc de treball. És un debat un pèl més elegant, un pèl més conceptual, un pèl més intel·ligent, un pèl més executiu, un pèl més professional. Tot plegat és molt més seriós i donem a la Creu Roja la seriositat que li correspon. No estem aquí per fer jocs de nens petits. El soroll els ha vençut i ara s’ha de reprendre la calma un altre cop.
“La junta actual va estar votada per 13 persones!!! Uuuuuuuuh! Què caram m’estàs explicant?!?!!?! Hi ha un problema: es pensen que actuen de bona fe però actuen malament. El que s’està fent -la junta sortint- és posar uns quants unes normes per a ells mateixos. Actuen de bona fe, però sempre escombrant cap a casa. Al final és ‘una merienda de negros’”
Però semblava que hi hauria aquesta trobada, després de la reunió.
Els hi hem proposat per correu, han dit que no feia falta i ara estan amb la temor de no participar en el procés tot i que sabem perfectament que alguns d’ells estan participant, estan demanant vots als voluntaris, coses així bastant tristetes. Però, al final, si guanyem les eleccions, que no depèn d’ells ni depèn de mi, ni de nosaltres, sinó que depèn del soci que tingui ganes de votar… Si guanyem, deia, es veurà que som gent seriosa, que anem per feina, que no estem aquí per prendre el temps i sobretot perquè la Creu Roja s’ho mereix. La institució, la seva imatge i la societat. Si la Creu Roja té una imatge és pel servei que s’està donant i aquí l’únic que es farà és continuar amb aquest procés intensiu de prestació de serveis i de labors.
Parlaven també d’intentar que a cada parròquia hi hagi un centre de dia i un element que em semblava lleugerament una novetat com és el d’intentar configurar una fundació que faciliti la recerca de suports. Especialment de suports econòmics.
Sí, anem a pams. Això dels centres de dia seria per evitar els desplaçaments però el de cada parròquia és un tema en funció de la societat, de cada parròquia. No es tracta d’obrir per obrir si no de validar les necessitats. I, sobretot, es tracta de fer-ho de manera concertada amb l’administració pública. Crec que els temes de concertació amb l’administració pública són molt importants. Sempre, evidentment, la Creu Roja gaudeix de la seva independència per poder fer el que consideri oportú. Però la concertació amb les institucions públiques és vital.
I de la fundació què me’n diu?
El tema de la fundació no és nou. El tema de la fundació dins de la Creu Roja no és nou. S’ha valorat moltíssimes vegades i no s’ha fet mai. Quan nosaltres diem que ho estudiarem és perquè a nosaltres ens agradaria plantejar-ho com una opció. Evidentment, hi ha una cosa que és essencial: el sentit del diner ha de ser sempre de la fundació cap a la Creu i no de la Creu cap a la fundació. Per tant, si la fundació, quan diem que ho estudiarem, creiem que pot tenir viabilitat econòmica per captació de finançament econòmic, perquè la fundació pugui proveir a la Creu, llavors té sentit crear-la. Si no té la provisió necessària per proveir a la Creu, no té cap mena de sentit. I això no ho puc valorar jo ara, perquè estaria fent el merda si estigués dient que ja tenim gent que està predisposada. Però no és fer el merda, sinó que és agrair el servei de les persones que han donat tants diners a la Creu com a donants. Això és donar a la gent el valor que li pertoca, i no xiular i gastant els diners en liquidacions de persones que t’han portat 180.000 euros. Això és una cosa pròpia d’una societat com la Creu Roja. Per això jo crec que la fundació podria fer aquesta feina. I ho planifico en tres coses: finançament; millorar la comunicació i donar un punt de prestigi a la Creu Roja -a Andorra hi ha gent amb un nivell de vida i una renda prou alta com per poder organitzar sopars de gala, per fer una Creu més glamurosa-; i, finalment considero que la fundació podria ser l’espai de trobada de tot un seguit de gent, de molta gent que ha estat involucrada amb la Creu Roja durant els darrers 45 anys i no tenen on trobar-se. La fundació podria ser aquest espai. Hi ha gent que té 70, 80 anys, que s’han implicat molt i que ara només veuen la Creu Roja des del sofà, amb tristesa. I més amb el que està passant ara. La fundació podria ser un lloc on aquestes persones, honorífiques, honorables, podrien parlar de la Creu Roja, on podrien aportar la seva veu -no el vot- sobre l’operativa de l’entitat. Orientant, proposant.
Vaja, una mena de consell de savis.
Com li vulgui dir. Un consell de savis o algú que aporti diners perquè hi hagi un consultor que faci la feina corresponent. El que es tracta és de posar en valor tot un seguit de gent. Persones que han estat un referent han de tenir un lloc des d’on poder-les seguir escoltant. I jo crec que la fundació podria complir aquest paper. I ho estem plantejant sempre que la fundació pugui proveir finançament.
De quin finançament parla?
Doncs per exemple patrimoni. On hi ha ara la seu social és un patrimoni que es va rebre. I que es va decidir correctament dedicar-lo a seu social. Es podria rebre un immoble on poder-hi emplaçar una residència. Això estaria molt bé. La Creu Roja ha de sufragar-se però no ha de guanyar diners. Aquest és l’avantatge. Rep diners de Govern i rep diners de l’usuari. Però de vegades l’usuari no s’ho pot pagar. Per tant, la fundació podria pagar en moments puntuals. Em podria passar a mi i així que potser estic oferint una visió egoista. Però és que estic veient aquí pobresa relativa. I això ens ho hem de prendre seriosament i hi ha moments que no pots afrontar-la.
On vol anar?
Que hi ha molta gent que ha de marxar del país. Però que porta molts anys aquí. Gent que no té la nacionalitat del país però que porta molts anys aquí. I no voldria que fos el cas que han de marxar. I hi ha molta gent d’Andorra que no té un altre país on anar, i tampoc voldria que fos el cas. I qui parla de persones grans també parla de persones amb problemes de salut mental. En fi, que jo crec que estem fent un programa molt seriós, que podem ser un bon complement a les funcions que fa Govern. No pretenem ser un substitut. Sinó que pretenem aportar. I aquesta aportació crec que és honesta. I és de la junta cap a la direcció i cap a la Creu, que crec que és el que ha de fer la junta.
El gran creixement experimentat per la Creu Roja arran de la pandèmia ha estat positiu o ha fet perdre a l’entitat l’esperit d’ONG per convertir-la en una empresa?
Aquesta és una reflexió recurrent. Recurrent vol dir que és una reflexió que ens l’hem fet nosaltres mateixos moltes vegades. Per això, si s’hi fixa, crec que ataquem les dues coses com a candidatura. Continuem abordant la necessitat de prestació de serveis, prestació vol dir fer circular el diner perquè hi puguin haver aquests serveis. Una de les coses que es va demanar al CoDir i que volem transmetre al comitè de direcció i a tots els treballadors és que ha d’haver-hi un equilibri entre recursos i serveis i que, per tant, no es poden ampliar els serveis sense aquests recursos corresponents. Per tant, no es poden ampliar serveis sense recursos i per això ja ens hem posat a cercar recursos. Però alhora som conscients que l’ànima que l’ànima de tot plegat és el voluntariat.
“Hi ha tant de respecte als professionals que són inqüestionables. L’estructura, per exemple, l’estructura de poder és una cosa que no està qüestionada. No es vol tocar. Som gent amb molta experiència professional que fa que tinguem clar que l’estructura d’una institució com la Creu, o com la de qualsevol altra institució, és la columna vertebral. Per tant, l’últim que faríem seria tocar res. Ben al contrari, el que faríem seria reforçar”
I aquí també hi posen vostès l’accent.
Exacte. I llavors, quan tu parles amb l’exdirector general, amb antics presidents… el que passa a Andorra passa a tot arreu. Cada cop hi ha menys voluntariat. I amb el voluntariat es tracta d’afrontar-lo amb dues o tres maneres diferents. Tres maneres concretes. Una, fomentar més els valors del voluntariat a través de les visites a les escoles. Jo crec que una millor manera també seria participar, no vol dir fer, només participar en les colònies, per tenir un espai per poder comunicar aquests valors a la canalla, i intentar captar-los com a voluntaris. L’altra, fer el fòrum de voluntariat i joventut, perquè els voluntaris, que són la majoria majors de 70 anys, puguin exemplaritzar a la canalla, al jovent, que hi ha fets motivadors, com el fet de participar com a voluntari. I jo crec que la tercera i igual d’important és intentar crear més avantatges en contraprestació, que no és la millor manera per dir-ho, però les avantatges que puguin rebre o tenir voluntaris. I hi ha d’haver una APP que ho faci tot molt més transparent. Hi ha d’haver un desenvolupament tecnològic.
Però no em queda clar si ONG o empresa.
Per evitar entendre la Creu Roja com una empresa que hauria d’oferir unes prestacions de serveis a un preu que l’usuari no podria assumir perquè una empresa hauria de guanyar diners i fer benefici, s’ha d’afrontar la situació de cara i de manera realista. Perquè no podem oblidar que a Andorra hi ha una una capacitat econòmica molt alta però també una pobresa relativa que és també molt important. I això no s’ha de menystenir. I s’ha d’afrontar des de diversos àmbits. Des de la fundació, des del voluntariat… Estem oferint una visió molt completa del que és la Creu. Ho hem fet des de la candidatura i ens honora haver-ho fet amb el suport de persones que ja no estan a la Creu Roja de forma operativa però el que és clar és que no es poden mirar aquestes eleccions com un referèndum sobre una persona i molt menys una qüestió tan relativa com, per exemple, qui és més guapo, perquè segur que guanyaré jo.
Què cal mirar.
Que la gent es miri els programes, que es miri l’ambició i que el soci voti i surti el que hagi de sortir. No és un drama. No convertim això en un drama.
La darrera pregunta enllaçant-la, gairebé, amb la primera. No els desagradaria que el destituït director general es presenti al procés de selecció amb el qual volen escollir el seu recanvi.
No. I jo també he dit moltes vegades que dubtaria que ell ho volgués fer. Perquè després d’haver-se implicat com s’ha implicat, d’haver aconseguit el que ha aconseguit, ha estat deshonrat de manera gratuïta per la junta i poc legitimada per fer-lo fora perquè ho ha fet abans d’hora i contra el parer del president Josep Pol, després de tot això, jo no sé si voldria implicar-se. En tot cas, nosaltres, com diu vostè, no estem per salvar el ‘xiringuito’ de ningú, però l’únic que no pot fer la Creu Roja és desacreditar algú per justificar una decisió. Això jo crec que és un flac favor a la institució i és un flac favor i diu molt poc de les persones que la representen. Desacreditar algú per prendre una decisió és una manera d’operar que diu molt poc de les persones que han fet això. Jo crec que va per aquí.
Comentaris