I és que, entre altres coses, va intentar subornar amb quantitats dineràries molt importants a diversos funcionaris, després que se’l descobrís mirant d’entrar a la cel·la droga, diners, mòbils i altres objectes. La situació es va donar poc després del seu internament i la tensió que ha generat durant el mes i mig llarg que ha estat empresonat ha estat molt elevat. La causa derivada d’aquest dèria per ‘comprar’ els vigilants penitenciaris s’ha substanciat amb celeritat i finalment el reclús va acceptar una condemna i, així, poder agilitzar el seu trasllat cap a França, al qual no s’havia oposat mai segons les fonts consultades.
Quan va ser detingut amb la seva dona, també reclamada per les autoritats franceses i també, suposadament, immersa en el ‘negoci’ de la droga i el blanqueig de diners obtinguts de la seva venda, la parella, i un infant de pocs anys que va ser ingressat inicialment a la Gavernera, estava passant uns dies de turisme a Andorra. S’estaven en un allotjament turístic del Tarter. Aparentment, la seva destinació havia de ser el Marroc, on hi ha importants xarxes de tràfic de cocaïna i amb les quals, aparentment, podria tenir connexions la parella. Almenys la dona, seria originària d’aquell país. En tot cas, en tenir clar que abandonaven per sempre o, com a mínim, per un llarg termini de temps el seu domicili a França, el totterreny amb el que es movien, un vehicle d’alta gama i molt gran, estava ple de pertinences. En ser detinguda la parella, es va comissar el vehicle i tot el que hi havia dins. I es va fer l’escorcoll pertinent.
Durant setmanes hi ha hagut vigilància i controls especials a la Comella entorn a aquest reclús, amb canvis constants de funcionaris que operaven en el mòdul on estava ingressat l’ara extradit
No obstant això, per la perícia de l’home en amagar certs objectes, o perquè l’escorcoll no va ser tant afinat com hauria calgut, hi va haver ‘productes sensibles’ que no es van descobrir com hauria estat necessari. Això en primera instància. Perquè en un moment donat, a l’inici de la seva estada penitenciària, el detingut va poder recuperar certes pertinences que, d’entrada, no generaven controvèrsia. Quan aquestes van arribar al centre penitenciari, però, la situació va canviar.
Allí, a la presó, es va tornar a fer un control més exhaustiu i detallat. I en diversos dobles fons de les peces demanades, es va descobrir droga, diners, diversos mòbils d’alta gamma i altres elements que eren, evidentment, de port i possessió prohibida per a un intern. Automàticament van saltar totes les alarmes. Es va extremar la vigilància. El pres, fins a l’últim moment, s’ha mostrat molt altiu i agressiu. Però si ja era greu l’intent d’introduir certes elements o objectes a la cel·la, la situació es complicaria poc després.
Conscient -l’home ja té experiència penitenciària, i a França, que no és poca cosa- de la gravetat de la situació, segons les fonts consultades, l’intern, en espera de ser extradit, va intentar subornar funcionaris perquè, en un primer moment, fessin desaparèixer la droga, que considerava el més sensible, i no se li busqués les pessigolles. Alguns dels temptats van comunicar els fets pels canals pertinents i aquí va començar un control constant, analitzant gairebé al minut qui parlava amb ell, qui entrava a la seva cel·la. Canviant de manera permanent els funcionaris que s’encarregaven del mòdul on estava ingressat…
La ministra i la direcció d’Institucions Penitenciàries van assumir la gestió de la ‘crisi’ i amb celeritat van posar el cas en coneixement de l’autoritat judicial
I tot això mirant que fossin un nombre mínim de funcionaris els que estiguessin al corrent de la situació per tal de poder controlar bé la situació. Fins i tot la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, va estar informada a l’instant de la situació i de seguida es va posar en coneixement de l’autoritat judicial l’entramat. Segons les fonts, l’home, amb un menyspreu absolut cap als diners, però sabent com poden ser de temptadors per a d’altres persones, hauria fet suposadament ingressos a altres interns per tal de guanyar-se la seva confiança.
Com a mínim, pretenia fer-se l’amo de l’establiment en no saber quant temps es podria passar tancat en una presó d’alta seguretat, malgrat que des del primer moment se li va informar que si no s’oposava a l’extradició i acceptava rendir comptes amb les autoritats franceses reclamants, el procediment seria relativament ràpid, com així ha estat, encara que prèviament se l’ha condemnat per la via ràpida (ordenança penal) pels delictes comesos dins l’establiment penitenciari.
I és que veient que passaven els dies i no canviava la seva situació, la seva angoixa hauria incrementat i els darrers temps l’episodi dels intents de suborn va tornar a aflorar. Ara el seu neguit era poder aconseguir un telèfon mòbil. D’aquí que hi hauria hagut diversos agents penitenciaris que haurien informat que els va demanar quant costava que li portessin un mòbil. O que directament havia ofert diners perquè li entressin un telèfon a la cel·la. De fet, diversos funcionaris han hagut de declarar davant la Batllia per aquest cas.
Una vegada resolta la causa -amb un any de presó ferma substituïda per expulsió més una multa econòmica- i una vegada completats els tràmits derivats de la cooperació judicial i policial amb França, finalment va ser possible que aquest dimecres tant el concernit com la seva parella fossin lliurats a membres de la gendarmeria perquè fos posat a disposició judicial com ja ho van fer altres integrants del grupuscle que suposadament el detingut a Andorra liderava i que hauria mogut grans quantitats de cocaïna i altes estupefaents els dos darrers anys com a mínim.
Comentaris