Canturri, destacat membre d’una conegudíssima família d’Andorra la Vella -el seu pare, per exemple, havia estat policia en moments convulsos i un dels seus germans era el també desaparegut historiador i antropòleg Pere Canturri-, s’ha sentit indisposat aquest matí mentre repassada l’actualitat del dia. Però la fallada coronària ha estat tan sobtada i aguda que no s’ha pogut fer res per salvar la seva vida. Havia nascut a Andorra la Vella el 20 de febrer del 1945. Tenia una filla, també advocada (Laura Canturri) i que al seu dia va ser batlle.
Home d’idees clares i molt caràcter, va ser degà dels advocats andorrans i durant molts anys va compartir un influent despatx jurídic amb Francesc Badia. Però els dos experimentats juristes van acabar partint peres de mala manera. Canturri va exercir l’advocacia durant ben bé quatre dècades, defensant multituds de casos de tota naturalesa. I durant no pocs anys va ser un dels assessors de capçalera del comú d’Andorra la Vella.
Just quan va deixar pràcticament l’activitat advocacial va ser quan el gabinet Bartumeu el va designar ambaixador al Vaticà. Però el càrrec només li va durar un any, del desembre del 2010 al desembre del 2011. El primer Govern de Toni Martí el va acabar destituint. Es va arribar a plantejar la possibilitat, en algun moment, que accedís com a magistrat al Tribunal Constitucional o que es convertís en Raonador del Ciutadà, però no va ser el cas.
Molt abans, del 1982 al 1984 va ser president de l'Òrgan Nacional d'Administració del Consell de Radiodifusió d’Andorra (l’ORTA) o també va ser director de Finances del consell executiu d’Andorra, l’equivalent llavors al govern. Al llarg de la seva vida, i sempre vinculat a la seva passió jurídica, va participar en nombrosos seminaris i conferències sobre dret públic i dret privat tant a França com a Espanya i Itàlia. La seva defunció, del tot inesperada, ha agafat els seus familiars més propers fora d’Andorra, per la qual cosa no se sabrà fins a les properes hores o dies com serà el seu comiat.
Comentaris