Marsol ha defensat que el text és “fruit de la voluntat compartida d’ajustar la legislació per incentivar la representació dels treballadors i afavorir la negociació col·lectiva”. En aquest sentit, tot i defensat el text vigent, amb gairebé 10 anys de vida, la ministra ha reconegut que calia fer canvis. I és que, fins ara, els processos electorals en aquest àmbit han estat gairebé inexistents.
Així, la ministra ha indicat que “només 17 empreses tenen representants dels treballadors”. I en la seva gran majoria, ha apuntat, o bé són públiques o bé fundacions. Per això, es fan uns canvis en els quals es confia per assolir un objectiu clau, també demanat pels organismes internacionals, com ara el Consell d’Europa via l’acompliment -o millor dit, fins ara, el no acompliment- dels punts de la Carta Social Europea que hi fan esment.
“El marc existia, però calia revisar-lo perquè realment sigui útil i operatiu”, ha apuntat Marsol. Per això, ha recordat el treball conjunt entre Unió Sindical i Confederació Empresarial (CEA) per arribar a un acord que, ha remarcat “hem volgut preservar”.
Tots els grups han donat suport el text. Ara bé, des de la bancada socialdemòcrata s’ha aprofitat per ser crítics amb la postura governamental. La presidenta suplent, Susanna Vela, ha recordat que quan es va aprovar la Llei de relacions laborals era “desequilibrada” perquè “no s’havia pactat amb els treballadors”. Llavors, ha remarcat, “ja vam advertir que no funcionaria”. I, en aquest sentit, ha lamentat que “hagin hagut de passar dues legislatures per adonar-se d’aquesta necessitat”. En un moment, ha apuntat, en què s’ha demostrat que “rebaixar els estàndards del mercat laboral només crea dificultats per atreure mà d’obra o per mantenir-la”.
Tot i el vot favorable, Vela ha deixat clar que la reforma no satisfà, ni de bon tros, la seva postura. Per això, ha avançat que no es renunciarà a fer modificacions més profundes en el futur amb, entre altres punts, atacant un que es considera clau: el fet que es mantingui l’acomiadament lliure. I és que, ha apuntat, “aprovem una reforma insuficient i limitada que perpetua un model laboral basat en la precarietat i la por”.
Per a Concòrdia, la llei “és un pas important, però només el primer”. Així, la seva presidenta suplent, Núria Segués, ha remarcat que hi ha camí a recórrer. “Són mesures que faciliten l’organització dels treballadors i donen més garanties a qui es vulgui presentar a unes eleccions i això és més important encara en un país amb la poca tradició d’Andorra en aquest àmbit”, ha indicat. Per a la consellera, serà clau per poder abordar la negociació de convenis col·lectius.
Des de Demòcrates, Maria Martisella ha remarcat el fet que la llei sigui fruit del consens entre patronal i sindicats. “Només podem fer que donar-los suport amb el nostre vot favorable”, ha indicat.
VISTIPLAU UNÀNIME AL CONVENI EDUCATIU AMB FRANÇA
El Consell General ha donat ple suport -s’ha votat per assentiment- al nou conveni educatiu amb França. Tots els grups així com el ministre Ladislau Baró han posat en relleu la importància de gaudir a Andorra d’aquest sistema d’ensenyament. L’acord, del qual també penja un ambiciós projecte de reforma del Lycée Comte de Foix amb una aportació econòmica important per part del Govern, es considera clau per poder continuar disposant de tres sistemes al país, tots ells “laics, públics i gratuïts”. Baró ha agraït el posicionament “sempre generós” del país veí del nord i ha remarcat que, amb el sí al conveni, “expressem el compromís amb l’educació, però també amb el Copríncep i amb les bones relacions amb els Estats veïns”. De la mateixa forma s’ha validat un altre acord internacional, el conveni per a la simplificació i harmonització dels règims duaners, també conegut com a conveni de Kyoto.
També en l’àmbit dels convenis internacionals, s’ha ratificat la signatura del Pacte Internacional relatiu als Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC). “Significa acceptar que aquests drets no són aspiracions abstractes sinó realment exigibles per a la llibertat de totes les persones”, ha indicat la ministra Marsol. Des del PS i Concòrdia, això sí, tant Pere Baró com Segués han aprofitat per recordar que el conveni estableix, entre altres, el dret a l’habitatge i, per tant, han posat el dit a la nafra de la situació d’aquest mercat al país.
Comentaris