Com valora el resultat global?
Molt sorprès, perquè no esperàvem ni tanta participació, malgrat que vam estar sobre la gent dient-los que havien de votar perquè després no val queixar-se si no es fa, ni tants bons resultats per a l’USdA. Esperàvem ficar dues o tres persones al comitè, no molt més. I, en canvi, hem obtingut majoria i això ens ha sorprès a tots.
I què suposa aquesta majoria? Per primera vegada, al país es pot dir que és un comitè d’empresa realment controlat per un sindicat...
Exacte, és això. Serà controlat per un sindicat. A Andorra no hi ha gaire cultura sindical. Nosaltres tampoc en tenim gaire, però està clar que hem de lluitar per fer reclamacions i per defensar els drets dels treballadors. Per això ens hem ficat al comitè.
Com s’interpreta el bon resultat dels candidats de l’USdA?
Perquè els treballadors cada vegada demanen més els seus drets. Durant anys hem donat molt de nosaltres, hem treballat molt, i no estem avançant gaire. Cada vegada veiem que es retallen més coses, que el salari creix però no tant com el cost de vida, com l’IPC. Cada vegada és més difícil viure a Andorra. Llavors, si volem tenir treballadors formats i operatius aquí, hem de ser atractius. I per ser-ho, les condicions laborals han de millorar. Mentre que a Espanya, a Catalunya, els salaris sí que s’han mantingut més o menys. Encara són una mica més baixos que a Andorra, però han aconseguit baixar el nombre d’hores de treball, tenir més drets sindicals, més representativitat, condicions que aquí, nosaltres, com a sanitaris, no tenim.
“El resultat envia un senyal que la gent no està contenta; nosaltres ja ho sabíem i ara s’ha mostrat en unes votacions”
El resultat és un símptoma de descontentament dins del SAAS?
Envia un senyal que la gent no està contenta. Nosaltres ja ho sabíem però cada vegada les converses de passadís són més importants i tothom es queixa. I ara s’ha mostrat en unes votacions.
Com s'afronta aquest mandat?
De forma reivindicativa. Demanarem moltes coses. Després tot serà una negociació. Som part del comitè d’empresa i hem de negociar amb el SAAS, veure fins a on és factible o no. Tenim l’USdA al darrere. Llavors, on no pugui arribar el comitè, arribarà l’USdA.
Defineixi “moltes coses”...
Seria incrementar els salaris i augmentar el personal. Hi ha unitats que estan baixes de personal i que cal valorar si necessiten contractar-ne més. Hem d’atreure metges i infermeres i també administratives que sàpiguen de l'àmbit hospitalari. El que hem de ser és més competitius. Si no, d’aquí a uns anys ningú voldrà venir a Andorra. Les últimes incorporacions de metges al servei d’urgències han estat persones joves acabades de llicenciar, amb moltes ganes, però només un ha trobat pis a Andorra. Els altres dos, a la Seu i a Organyà. No és operatiu. La gent que treballa aquí vol fer vida aquí. Si no, al final, acabarà marxant. Pensem que si s’acaba fent el nou hospital de la Seu, marxaran allà perquè les condicions seran millors i el nivell de vida serà més assequible.
Quan parla de salaris, quin seria l’objectiu?
Recuperar el que no s’ha apujat d’IPC durant els anys de retallades, des del 2009, quan se’ns va congelar el sou per aquella llei extraordinària que va sortir per reduir despeses i no es va descongelar fins fa tres o quatre anys. Durant aquest temps, l’antic comitè ja va fer un estudi que demostrava que havien perdut el poder adquisitiu, que si l’IPC s’hagués incrementat com pertocava, el salari seria més gran.
“Si poguéssim pujar un 15% de salari i, al mateix temps, reduir hores de treball i millorar les condicions, seria més atractiu perquè la gent vingui. Si no, en uns anys, ens quedarem sense sanitaris, sigui metges o infermers”
Això, en percentatge quan és?
Calculo entre un 15 i un 20%. Si poguéssim pujar un 15% de salari i, al mateix temps, reduir hores de treball i millorar les condicions, seria més atractiu perquè la gent vingui. Si no, en uns anys, ens quedarem sense sanitaris, sigui metges o infermers.
La ciutadania entendrà que es vulgui treballar menys hora i cobrar més?
És normal que sobti, però la gent també vol que nosaltres estiguem formats, que tinguem els últims coneixements i que siguem els millors. Jo ara mateix acabo de venir d’un curs de formació i l’he fet en el meu dia lliure perquè durant les meves hores de feina no puc deixar urgències per anar a fer un curs. Qui del carrer faria un curs de formació sobre la seva feina un dissabte o un diumenge? Ningú. No s’acceptaria. Nosaltres, els sanitaris, ho acceptem perquè som conscients que ens hem de formar, que hem de conèixer les últimes innovacions. Si no ens reciclem, ens quedem estancats. Per millorar l'atenció dels pacients, hem de millorar. Els sanitaris ens hem de formar cada dos per tres i això, de moment, ho fem fora de la nostra hora de laboral, quan ja tenim 1.776 hores anuals de treball. Si les sumem, en treballem més de 2.000. També tenim dret a descansar. A vegades sacrifiques descans i dies lliures per anar a formar-te i això s’ha de compensar d’alguna manera.
S’ha fet ja algun contacte amb la direcció del SAAS?
Encara no. Estem esperant que tots els resultats i tota la documentació s’enviï a Govern. A partir d'aquí anirem a treballar.
Ha dit que falta personal a molts serveis del SAAS...
Un dels serveis seria urgències. El nombre de metges encara no és el que hauríem de tenir i estem pendents d’externalitzar el SUM. L’atenció prehospitalària és una cosa i urgències, una altra. A Andorra tenim un model molt basat en el francès, on es compaginen. Va molt bé per algunes coses, però dona un problema de seguretat. Si estem fent una atenció al carrer, no estem pel pacient que està a urgències. El model durant anys ha funcionat i ha sigut molt econòmic, però ja no és pràctic, ja que el nombre de sortides s’ha incrementat molt i cada vegada que un equip surt a atendre un pacient és una hora que està fora, amb un metge, una infermera i un efectiu d’emergència menys. S’ha de reforçar urgències, mantenir el personal actual i treure almenys un equip de SUM fora. Altres serveis a reforçar? Radiologia, on a partir de les vuit de la nit només hi ha dos tècnics, però un està a quiròfan i no en pot sortir. A l’hospital de dia de psiquiatria cada vegada hi ha més usuaris i no està dimensionat per a tanta gent. I hi ha moltes altres àrees que també hem d’estudiar com reforçar-les i si complim les ràtios recomanades.
De quanta gent parlem?
Depèn del servei. A nivell internacional, per exemple, es recomana que a cures intensives tot pacient que estigui intubat el porti només una infermera. Al nostre hospital, una infermera pot atendre dos o tres. No complim la ràtio. Hem de mirar quina es recomana, quins pacients intubats tenim de mitjana cada dia i veure el nombre d’infermeres que hi ha i si calen més o no. A cirurgia, es demana que normalment siguin entre vuit i deu pacients per professional i, en canvi, a l’hivern, es troben fins a dotze. Es pot dir que només són quatre, però volen dir moltes cures a fer.
“El salari és una part, però també hi ha altres punts per al creixement professional, poder fer coses noves i investigar i aquí no es pot fer”
Així doncs, cal contractar gent, però justament un dels problemes per al SAAS és que costa molt atreure professionals. És només per les condicions o hi ha alguna cosa més?
Aquí estem molt tancats. És un hospital que no és de la Seu. Som mixt, amb més tecnologia de la que pertocaria per la zona on estem, però que tampoc té projecció de futur. Un exemple clar és el neuròleg que vam tenir fa dos anys i que va marxar perquè li van oferir una altra feina. Aquí estava desbordat, el salari era bo però no prou i la seva projecció del futur era mínima. Aquí no hi ha possibilitat de fer estudis, de créixer acadèmicament, és difícil fer més del que ja es fa, costa implantar noves tecnologies. Doncs ell va preferir marxar a un hospital universitari on li donaven millors condicions. El salari és una part, però també hi ha altres punts per al creixement professional, poder fer coses noves i investigar i aquí no es pot fer.
És factible canviar això?
L’única manera de canviar això és invertir més en l'hospital, fer-lo créixer, portar més unitats. Una qüestió que sempre se’ns demana és per què no tractem els infarts aguts de miocardi a Andorra. Doncs perquè la tecnologia que fa falta no la tenim ni tampoc el material. I no hi ha pacients suficients per mantenir una unitat activa. Ara, se’ls traslladen a Sant Pau, a Barcelona, que rep els afectats de Barcelona, Tarragona o Girona. I els d’Andorra. Llavors, la unitat hemodinàmica atén entre 20 i 25 infants al dia. Aquí serien tot just un o dos. I, al final, a un cardiòleg bo a qui li interessa l’hemodinàmica no es quedarà al país.
I què es pot fer?
Una forma seria que els infarts que es produeixen al Pirineu i al sud de França es tractin a Andorra i llavors es podria veure si és factible mantenir una unitat d’hemodinàmica.
Entenc, doncs, que no veu malament la possibilitat d’ampliar l’hospital...
És que crec que és necessari. Ampliar i dotar-lo de més recursos si en fa falta. Ara bé, s’han d’estudiar bé els recursos i cap a on volem anar i què volem fer. Hi ha tècniques que potser serien atractives però que aquí no es poden aplicar. Com ara, la unitat de radioteràpia. No hi ha el nombre suficient de gent. Evidentment, seria més còmode per als pacients tenir-la aquí, però, si no hi ha prou usuaris per mantenir-la operativa, gastarem molts diners i els resultats no seran els esperats.
[Amb el transport sanitari] “Hi ha un plec de bases i el SAAS hauria de fer-lo complir; si no s’és capaç de donar el servei pel qual se’l va agafar, ho ha de dir i s’ha de buscar una altra empresa; aquesta és la meva opinió personal”
Què suposa que molts metges hagin de venir ja no d’Espanya o França sinó d’altres orígens, com ara l’Amèrica Llatina?
Som metges i tenen una bona formació que hem d’aprofitar. Això passa a molts països: formen els seus professionals i acaba marxant perquè les condicions laborals no són bones A Espanya els està passant. Molts dels seus metges que s’han format marxen a països nòrdics perquè allà les condicions són molt millors. Hem de ser atractius. Per què Finlàndia? Perquè té una sanitat molt potent, perquè les condicions laborals són molt bones i la tecnologia que tenen també i és eficient. Cal invertir, bàsicament, en sanitat.
En un país com Andorra és possible invertir encara més en sanitat?
És difícil, però invertir en sanitat és estalviar diners en un futur. El problema és que el que tu inverteixes no veus el resultat fins 40 o 50 anys després. Si tu ara fas una inversió en atenció primària important, aconsegueixes que la població no fumi i no begui, que tingui una millor alimentació, en 50 anys el nombre d’infarts i de problemes lligats a obesitat o la hipertensió baixaran.
Fa pocs dies s’ha sabut que el cap d’urgències, nomenat el novembre, marxa...
Només tenim un correu del doctor Samsó explicant els seus motius de dimissió. No sabem què passarà. Això genera inestabilitat. Hi havia projectes que ell havia iniciat i que, ara, no sabem què passarà.
Deia que no tenia prou suport...
És una cosa que pot passar. No sé exactament què ha passat i no em puc pronunciar sobre això, però, per exemple des del novembre s’havia parlat que es volia separar el SUM i que això es faria durant el primer trimestre semestre d’aquest any. Estem a juny i encara no sabem res. I tenim clar que no es farà al juliol. No s’estan acomplint els temps que es van marcar. De moment, no sé quin és el problema, però no s’està donant el suport que cal.
Parlant d’urgències, es funciona de forma òptima?
El servei funciona, però perquè el personal s’esforça i accepta venir en l’últim moment si fa falta per cobrir una guàrdia que s’ha quedat descoberta. El nombre de metges s’ha incrementat en els darrers anys. No és com fa 4 o 5, que estàvem en una situació crítica, però encara falten professionals com per permetre que el personal pugui fer un torn normal i no acumular hores com passa ara mateix. A nivell d'infermeria ha millorat bastant, però el fet de poder treure un equip SUM fora ajudaria bastant ara a descol·lapsar la tensió.
Fins a quin punt afecta el conflicte que es viu al transport sanitari?
És independent del SUM que fa el SAAS. Nosaltres fem l’avançat i ells el suport vital bàsic avançat. Coneixem els tècnics i treballem amb ells. El problema és que ara molts dels tècnics estan fent cobertures al transport sanitari. Si, en algun moment, no es pot donar aquesta cobertura, hi haurà pacients que no es podran traslladar o que hauran d’esperar i això, evidentment, o és bo.
Quina sensació té des de fora de tot el que està passant?
Sé que hi ha un plec de bases i s’ha de complir. El SAAS hauria de fer-lo complir. No sé quines mesures està prenent, però s’ha de fer complir el que es va contractar. Si no és capaç de donar el servei pel qual se’l va agafar, ho ha de dir i s’ha de buscar una altra empresa. Aquesta és la meva opinió personal, no com a comitè.
A traumatologia, últimament, també hi ha hagut moltes polèmiques...
És un servei bastant important que ha agafat força. Abans, era bàsicament a l’hivern però ara amb el BTT i el ciclisme ha crescut. S’ha de dimensionar. Polèmiques sempre hi ha però crec que estan solucionades. Ara està com a cap de servei el doctor Vergara, que porta molts anys a l’hospital i és un gran professional. També continua el doctor Roca, que també ho és. El que hem d’aconseguir és que la gent es quedi aquí i no hagi d’anar a operar-se fora, perquè sempre serà més còmode així que si ha de marxar a Barcelona cada dos per tres per fer qualsevol consulta.
Com valora l’etapa de Josep Maria Piqué al capdavant del SAAS?
No em puc pronunciar. Ha estat una etapa i no sé quins objectius tenia quan va començar, quins se li van marcar des del Govern i si els ha aconseguit. Li ha tocat viure una època difícil amb la Covid-19, que ens va sorprendre a tots i que va destruir tota l’organització que hi havia. Francament, no sé valorar-la.
[Relleu de Piqué] “Per mi, l’ideal seria algú d’Andorra que s’hagi format fora, que tingui experiència i hagi treballat a hospitals d’Espanya o França”
El relleu ha de ser del país o venir de fora?
Algú de fora sempre aporta dinamisme i visió externa. En canvi, l’avantatge que té algú del país seria el coneixement de la idiosincràsia i els problemes que tenim. No ho sé. Per mi, l’ideal seria algú d’Andorra que s’hagi format fora, que tingui experiència i hagi treballat a hospitals d’Espanya o França.
Hi ha amiguismes a l’hospital?
És la sensació que sempre es té. Al final tots ens coneixem i tens millor relació amb alguns que amb els altres. La meva opinió personal és que sempre s’ha d’intentar mantenir les distàncies. Més que amiguisme, crec que ha sigut defensar algun company per proximitat, però pur i dur no crec que s’hagi donat. Tothom ho mirem i seria massa evident.
Quin serà el full de ruta del nou comitè?
El primer seria establir les tres persones de la comissió paritària que s’ha d’encarregar de fer el seguiment del conveni col·lectiu, valorar si es fa correctament i quines millores calen. Després també hem de parlar amb els treballadors sobre les seves demandes i negociar amb la directiva del SAAS les millores factibles. També se’ns ha d’informar de com va l'hospital i de quina és la situació econòmica. Quan tinguem totes aquestes dades anirem a demanar. Per exemple, sé que l’anterior comitè va intentar baixar les hores de treball a 37 hores i mitja setmanals, però no es va aconseguir.
Es tornarà a intentar?
Sí. El que volem negociar és això: increment dels salaris, baixada de nombre d’hores, que la formació es comptabilitzi, que l’edat de jubilació pugui ser voluntària. Hi ha qui ho vol fer als 60 anys perquè ja estan cansats i altres que voldrien seguir quan fan 65 perquè tenen pacients i és la seva passió. Doncs que puguin tenir aquesta opció.
El conveni col·lectiu, en el seu dia, també va portar polèmica. Com està funcionant?
Hi ha marge per introduir canvis però també un límit lògic, que és el pressupost. S’han de demanar més coses i s’ha de seguir negociant. Ha aportat moltes coses que abans no teníem. Així, abans cadascú interpretava el reglament de personal com volia i ara, en existir una comissió paritària, tot s’ha aclarit. I hem aconseguit millores. Per exemple, una que pot semblar poc important però no ho és. Tenim dies de lliure disposició que podem agafar quan vulguem. Amb l’antic reglament no es podien agafar ni abans, ni durant ni després dels festius, quan en treballem molts. Ara ja es permet. I polèmica? Sempre n’hi ha. Jo crec que va ser més un problema de comunicació, bàsicament. Esperem que el nou comitè tingui més capacitat de comunicar. Igualment, sempre hi haurà gent que dirà que a ell no se li ha comunicat res.
Comentaris (18)