Darrerament hem parlat molt d’agricultura i ramaderia. Pensa que són dos àmbits que haurien de tenir molt més pes i molta més importància al país?
D’entrada és evident que d’alguna manera se li ha volgut donar més rellevància incloent la part de ramaderia al nom del ministeri. Ara bé, fa uns dies parlava d’un creixement més digerible i per fer un creixement més digerible és evident que els departaments de Medi Ambient i d’Agricultura i Ramaderia han de tenir un pes important. Jo sempre dic que som d’aquests ministeris que no tenim instruments directes per fer aquest creixement més digerible, però som dels que podem estar més afectats pel creixement indigerible. I per tant, els hem de tenir en compte dins del context actual.
Tenen importància.
Pel que fa a la ramaderia i l’agricultura, és evident que els hem de tenir en compte perquè tenen una afectació dins de l’harmonització paisatgística del nostre país, i per tant, hem de poder donar una utilitat a un gran percentatge de les parcel·les del país que no estan urbanitzades, que les hem de tenir en compte i que han d’estar cuidades per prevenció de riscos naturals, perquè tinguin unes bones condicions d’hàbitat de la biodiversitat i perquè tinguin un impacte paisatgístic positiu.
I això com ho fem?
A través de l’agricultura i la ramaderia. Fins ara, en agricultura, les explotacions del nostre país tenien uns revinguts molt importants, i que encara continuen tenint, al voltant de l’agricultura del tabac. Hem de trobar alternatives a aquesta agricultura perquè té un horitzó temporal.
Quines són aquestes alternatives?
Jo crec que les alternatives són les que ja funcionen i les que funcionen i que hem de reforçar són la ramaderia i també apostar per altres modalitats de cultiu, per altres activitats agrícoles que poden ajudar a diversificar la nostra oferta i que també fan productes de qualitat. Per tant, jo crec que ens hem de basar en el que ja tenim: productes autòctons, productes de qualitat, de qualitat certificada a través d’uns reglaments i que permeten reforçar la nostra oferta.
“Som d’aquests ministeris que no tenim instruments directes per fer el creixement més digerible, però som dels que podem estar més afectats pel creixement indigerible”
Quan parla d’ampliar cultius, a què es refereix? A vegades sobta que aquí no puguis torbar més productes de proximitat.
Primerament, hi ha quatre productes que ja tenen els seus reglaments de productes de qualitat. Un és la carn, que està àmpliament treballat i té una IGP fins i tot, i per tant, aquest ja està en un procés madur i hi hem de seguir apostant. També tenim el vi, que també estaria en aquest procés de maduració, no tan important com la carn, perquè no hi ha tantes explotacions agrícoles que hi estan dedicades, però fins i tot hi ha un ajut econòmic. Després en tenim dos que els hem d’implementar de cara a l’any que ve pressupostàriament, que són la mel i la trumfa, on ja tenim uns reglaments de qualitat associats. Ara cal anar més endavant i al pressupost de l’any que ve, associar-hi la partida de suport econòmic pertinent.
Serien els únics productes?
En aquesta manera de treballar, de primer reglamentar el producte i després ajudar-lo econòmicament, podem analitzar futurs productes que hi podem incloure. Tenim d’altres productes que es fan i que no estan subjectes a aquests criteris de qualitat, com poden ser confitures, fruita i altres tipus de verdures. Haurem d’analitzar si tenim la capacitat d’incloure’ls aquí. Però jo crec que l’horitzó ara està molt ben traçat: donar més força a la carn, que és el que ja tenim endegat, i demostrar que aquí fem carn de muntanya, carn gairebé de quilòmetre zero, engreixada al país amb una raça autòctona. I després el vi, continuar acompanyant aquest producte i potser fent algun reajustament de cara a futurs anys i implementar les ajudes pel que fa la trumfa i la mel. Si tenim la capacitat, d’aquests que tenen el segell de producte de qualitat, de donar-los més força i, evidentment, els altres que no el tenen, donar-los també la mateixa preponderància, on hi ha cerveses, on hi ha melmelades, on hi ha altres tipus de licors, altres tipus derivats de la mel, podem oferir una àmplia oferta gastronòmica del país.
I com es fa això?
Hem de donar més força al segell de productes agrícoles i artesans d’Andorra, que ja tenim la marca registrada. Ara el conjunt de productors s’aglutinaran al voltant d’una associació, per tant també tindrem un interlocutor i haurem de posar mitjans a l’hora de comunicar aquests productes i també fer-los partícips a fires per donar-los a conèixer. Fires del país i també fires a fora del país. Aquest setembre volem participar a una fira a Sent Gaudenç, que és la fira més important dels Pirineus al voltant de l’agricultura i ens hem plantejat, el 2025, assistir al Saló de l’Agricultura de París, que és el saló internacional més important en aquesta matèria i per tant també donarem a conèixer aquests productes fora del nostre país.
Per la situació del país, també hi ha algunes dificultats a l’hora de produir.
Tenim limitacions en el sentit que la pràctica de l’agricultura, la ramaderia, a tot arreu és molt complicada, però en un país com el nostre, orogràficament complicat, té uns costos més elevats i per tant, això també cal tenir-ho en compte. També té limitacions quant a la disponibilitat o a la quantitat de productes que fem. Per tant han de ser productes de qualitat, segurament no destinats a grans quantitats, però que es reconegui aquesta feina que fem i això és el que hem de treballar.
Hi hauria possibilitat de veure mercats com el de la Seu? Al final cada dissabte un munt d’andorrans baixen allí a comprar aquest tipus de productes.
Crec que hi ha algunes explotacions que ja comencen a fer aquesta oferta i han trobat la manera de vehicular-la a través de supermercats. Jo crec que, a poc a poc, anem tenint cada cop més oferta, ja sigui de formatge, de verdures, de mel, de vi o de cervesa. Haurem de trobar la manera, un cop tinguem tot això, de com ho podem traslladar. Si és a través d’un mercat, per què no? És una bona línia de treball, però jo crec que primer hem d’assentar les bases perquè sigui factible i viable fer aquests productes al país i garantir aquest segell de qualitat. Un cop tinguem això, jo crec que la resta vindrà tot sol. Tenim una bona base, i ho veiem, per exemple, amb la carn, que és el producte que té més trajectòria temporal. Més en tindríem, més en vendríem.
“L’horitzó ara està molt ben traçat: donar més força a la carn, que és el que ja tenim endegat, continuar acompanyant el vi i potser fer algun reajustament i implementar ajudes per la trumfa i la mel”
Però la producció també està limitada, com deia.
Tenim una limitació en funció de les dimensions de les nostres explotacions, que no podem créixer, però és un producte que funciona perquè té un recorregut i té molts anys. Per tant, això potser pot passar a la resta de productes. Crec que es va iniciar, fa uns anys, un bon camí al voltant del segell de productes de qualitat i hem d’anar engreixant aquests productes i anar-los treballant per consolidar aquesta feina. La sort és que tenim agricultors compromesos, agricultors que fan molt bona feina i per tant que el seu producte gairebé és ven sol, el que hem d’acompanyar nosaltres és a donar-los més visibilitat i la capacitat econòmica per fer aquestes coses.
Què implicaria l’acord d’associació en el marc del sector primari?
Pel que fa la política agrària comuna, la PAC, Andorra no en formaria part. La PAC té uns sistemes d’ajudes diferents i sobretot té aquesta part de burocratització que ara està en qüestió, però no en formaríem part. No tindríem accés a les ajudes, però tampoc caldrà retre comptes de la manera que ho fem. Paral·lelament, ara treballarem amb la Cambra d’Agricultura de l’Arieja, amb qui tenim una molt bona relació i un contracte de prestació de serveis, per saber què és el que rebria una explotació andorrana estant a la política agrària comuna a nivell d’ajudes econòmiques i què és el que rep estant aquí. Per les converses informals que jo he pogut mantenir amb ramaders de la Bruna del Pirineu, estaríem gairebé amb unes ajudes iguals o potser en algun àmbit més importants. Però l’acord d’associació posa algunes situacions sobre la taula que milloren el sector.
Per exemple?
Les explotacions ramaderes tindran accés a vacunes i a tractaments en cas d’epidèmies relacionades amb animals de renda i, per tant, ens garantirà una prevenció i una immunització amb un tema que està a l’ordre del dia tenint en compte el context actual d’escalfament global i de canvi climàtic. Per tant, tenir un sistema de garanties o de robustesa al voltant d’aquesta situació és més important. L’acord també inclou els productes agrícoles a dins de la Unió Duanera, és a dir, és el gran canvi per a la lliure circulació de mercaderies respecte a l’Acord Duaner del 1990: qualsevol producte produït a Andorra, conforme a les normes de la UE, permet que sigui considerat producte de la UE i que pugui ser exportat sense pagar aranzels ni haver de justificar l’origen preferentment andorrà. Per tant, els productes que parlàvem abans com la mel, el vi, o la carn, si s’haguessin d’exportar, podrien rebre aquest tracte igualitari respecte als productes europeus.
“Amb l’acord d’associació les explotacions ramaderes tindran accés a vacunes i a tractaments i, per tant, es garantirà una prevenció i una immunització amb un tema que està a l’ordre del dia”
Alguna cosa més?
Hi ha altres canvis al voltant dels punts d’inspecció fronteres que són importants per aquells productes agrícoles fora del mercat de la UE que han d’arribar a Andorra per ajudar a produir a les nostres explotacions. No caldria que tinguéssim punts de controls fronteres a casa nostra, sinó que al lloc d’origen on arribi, per exemple si arriben al port de Barcelona, Andorra ho tindria delegat allà. També hi ha un tema que els ramaders fa molts anys que reclamen i que l’acord de l’associació els posarà una solució. Per exemple, si una explotació compra una cavall al mercat de la UE o una vaca o qualsevol animal de renda, i el porta aquí, un cop aquesta explotació vol tornar a exportar aquest cap de bestiar dins el mercat interior, està sotmès a uns drets de duana. En el cas d’un cavall, si és exportat a Espanya, per exemple, s’ha de pagar un 38% sobre el seu valor, un 10% d’IVA i un 28% de dret de duana. Amb l’acord d’associació només ens limitaríem a haver de pagar l’impost general indirecte, en aquest cas l’IVA. Per tant, també ens dóna més sortida de cara a aquests intercanvis.
Parlàvem abans de les ajudes. A l’inici de la legislatura va apuntar la possibilitat de facilitar crèdits tous per modernitzar les explotacions. Hi han començat a treballar?
Nosaltres tenim un reglament de plans de millora que regeix el suport econòmic que hem de fer les explotacions ramaderes, però és un reglament del 2002 i per tant, que haurem de revisar-ne els valors. Estem en procés de revisió i hem fet alguna reunió amb el ministeri de Finances per mirar quines vies podem explorar. De cara a aquesta segona meitat de l’any o de cara als propers semestres, analitzarem quines han de ser les modificacions per a aquests plans de millora, per poder-hi aportar més suport econòmic, ja sigui en els llindars que preveu el reglament dels plans de millora però també trobar maneres de participar de manera més activa en el finançament d’aquestes ajudes més enllà de la partida corresponent que donem. En aquest sentit, podem contemplar que s’aporti aquests diners igual que ara, però que després també hi hagi un sistema de finançament, no sé si com a crèdits tous, però que sigui més avantatjós el retorn d’aquests diners. Sempre subjecte a una activitat real al voltant de la ramaderia o l’agricultura i que aquesta activitat es dugui a terme durant uns anys en concret com està actualment, i per tant, que si aquests projectes no es porten a bon port o si s’abandonen abans, evidentment l’administració reclama els diners.
Tenen algun horitzó temporal per poder començar a posar-ho sobre la taula?
A mi m’agradaria poder endegar aquest reglament o la modificació del reglament de plans de millora durant els propers mesos. Haurem d’engegar la reflexió, després haurem de mirar en funció dels canvis que podem introduir quan estarem en disposició de tirar-lo endavant, perquè més enllà de modificar-lo, haurem de preveure la partida pressupostària.
“Tenim agricultors compromesos, agricultors que fan molt bona feina i per tant que el seu producte gairebé és ven sol”
També ha parlat de crear una bossa joves agricultors. Com es preveu? Seria gent del país, es facilitaria l’arribada de gent de fora a través de permisos de residència o què es podria treballar?
Aquí hi ha dues línies d’actuació, perquè és un dels projectes interessants i jo crec que tindria un impacte molt positiu al sector, perquè al final és donar un suport en aquells moments que l’agricultor titular de l’explotació s’ha d’absentar per malaltia, per causes fortuïtes o perquè necessita uns dies de vacances. És complicat d’implementar amb els recursos que tenim disponibles actualment, de recursos humans parlo, perquè es necessiten persones formades al voltant de l’agricultura i la ramaderia, cal saber portar maquinària o tenir integrats conceptes de maneig dels animals. La Cambra de l’agricultura de l’Arieja té un servei de prestació en cas d’absència. Amb ells tenim una reunió pendent i com que és un tema que està a l’ordre del dia, mirarem de parlar-ne per basar-nos en la seva experiència i veure com iniciar el treball. Paral·lelament, també hem començat a parlar amb el ministeri d’Educació per trobar la manera de fomentar els intercanvis o informar millor perquè aquells estudiants andorrans que vulguin anar a fer estudiar a fora al voltant del sector primari sàpiguen l’oferta que tenim. Tenim algunes escoles molt interessants a tocar d’Andorra del costat francès i també del català, i, per tant, hem de ser capaços de traslladar aquesta informació i, eventualment, de cara a futur, fer convenis d’intercanvi d’estudiants o fomentar les pràctiques d’estudiants andorrans, francesos, catalans i espanyols aquí a Andorra per visibilitzar que aquí també fem agricultura i això seria la base per començar a treballar aquest servei de reemplaçament.
Podria arribar gent al país a través de convenis educatius o d’algun permís de residència específic?
Ho haurem d’analitzar molt bé. Per exemple, el sector de la vinya, durant la verema, necessita un pic més de recursos humans per poder recol·lectar el raïm. Per tant, haurem de trobar l’encaix dins de la política migratòria de com podem suplir aquesta demanda. És una demanda que m’ha traslladat el sector del vi i que, per tant, també haurem d’analitzar.
Aquí també dir que, entre els pilars que hem d’atacar per continuar tenint un sector que perduri i garantir el relleu, hi ha també una major selecció del nostre sector ramader boví a través del centre de recria. Aquest centre també necessitarà un personal que el faci funcionar i ara analitzarem quines han de ser les capacitats d’aquest centre de recria, què hauria de tenir quant a superfície, recursos econòmics i recursos humans. Per tant, si aquests recursos humans els necessita aquest centre, doncs potser podem compaginar la feina en aquest centre de recria amb feines a d’altres explotacions ramaderes quan necessitin col·laboració. Jo crec que cal pensar en el sector, en la seva globalitat, en perspectiva de futur, tenint en compte com volem el sector d’aquí 10 anys, i per tant, amb això farem una molt bona feina.
Canviem de tema. Han tancat ja el reglament per les compensacions per possibles atacs de l’os?
Ens hem anat reunint amb l’Associació de Pagesos i Ramaders (APRA) diverses vegades. Vam consensuar, i ja la tenim pactada, la manera de compensar possibles atacs de l’os. És un reglament que esperem que no haguem d’activar, però, vistes les incursions que tenim de l’os al nostre territori, ens hem de garantir que si mai passa res tinguem uns mecanismes de compensació, tant pel que fa als animals de renda com també pels apicultors. Hem trobat la manera de compensar-los i la quantitat i tenim un esborrany de reglament que el tenim a revisió. La meva voluntat i la de l’APRA és poder-lo tenir activat ja aquest any quan els animals retornin a la muntanya.
I aquestes quantitats les podem saber?
Les presentarem un cop les tinguem. Bàsicament són les quantitats tenint en compte l’assegurança que tenen els ramaders en cas d’algun dany o d’alguna pèrdua dels animals de renda i algunes coses més. Jo crec que hem trobat un bon clima de treball on hem sabut entendre d’una banda, les demandes que ens feia el sector i el sector també ha tingut la capacitat d’entendre fins a on podia anar l’administració. Tenint en compte aquests dos criteris vam treballar amb dues propostes econòmiques i al final vam trobar molt ràpidament el consens. Jo crec que això demostra per part de l’APRA la seva voluntat de seguir treballant amb l’administració, i per tant per part d’administració, també la voluntat de continuar donant tota la importància del relleu que es mereix el sector per garantir el que dèiem al principi, aquest equilibri dins del nostre paisatge, i el nostre ecosistema i biodiversitat.
“Crec que és important mantenir un programa de regulació cinegètica de les espècies, justament per la prevenció de malalties”
Per acabar li volia preguntar sobre la caça. La celebració de la setmana de l’isard, amb el format en què es fa, a vegades aixeca crítiques del sectors animalistes. Quin futur li veuen? També tenint en compte la part de gestió de la fauna salvatge que s’ha de fer.
La gestió de la fauna salvatge és imprescindible i sempre hem de tenir en compte que en funció de quina actuació fem, en funció de cada hàbitat que tenim, afavorim una espècie en detriment d’una altra. I posaré un cas molt concret. Per exemple, el cérvol a Andorra no està subjecte a pla de caça, com sí que ho està el porc fer. La proliferació d’aquesta espècie que ens ve dels territoris veïns fa que els hàbitats del gall de bosc siguin més vulnerables. Per tant, cal fer una gestió al voltant d’aquesta espècie que no està present al nostre país i que torna o arriba degut a una situació de canvi climàtic i perquè la seva presència al nostre voltant també augmenta i per tant busquen nous terrenys. Per tant, la caça serveix justament per això. La gestió que en fem de cara al futur? Estem en converses permanents amb la Federació de Caça i Pesca i a les comissions de seguiment tant de la caça i com de la pesca s’hi conviden les associacions protectores dels animals o de defensa de la natura per poder debatre aquestes situacions. Jo crec que també hem trobat una excel·lent manera de treballar amb la Federació de Casa i Pesca amb el seu president, amb el Josep Maria Cabanes, i hem trobat un bon àmbit de diàleg per poder plantejar el futur, tant amb els plans de caça com amb la caça de l’isard. Per tant, si hem de fer alguna modificació de cara al futur, sempre serà pensant amb l’espècie, amb la seva globalitat. En el cas de l’isard, hem de tenir en compte que es pugui fer una bona pràctica de la caça i que pugui conviure alhora amb els usuaris de la muntanya en aquell moment.
Per tant, de moment no hi ha canvis previstos sobre la taula.
No, però estem analitzant si podem trobar d’altres encaixos pel que fa el conjunt de la caça, i si mai arribéssim a un acord per modificar aquest sistema us ho anunciaríem. En tot cas, jo crec que és important i concretament parlant de la caça de l’isard, mantenir un programa de regulació cinegètica de les espècies, justament per la prevenció de malalties. D’isards tenim una cabana molt important que també cal gestionar. Sembla dur parlant amb aquests termes, però al final és la gestió que hem de fer per evitar que hi hagui proliferació de malalties en una situació d’escalfament global, i ho hem vist aquest hivern amb la queratoconjuntivitis, que és una malaltia que afecta els globus oculars.
Comentaris (9)