Són una trentena els productors que es podrien considerar professionals, artesans. Però només la meitat, aproximadament, acudeixen a fires. I són aquests darrers els que més es mobilitzen i més defensen la pròpia identitat. I a qui més perjudica la presència en establiments comercials del país de productes que han estat elaborats lluny del Principat però que, a vegades sense permís i, d’altres, amb les autoritzacions escaients, es promocionen com si fossin andorrans, usant denominacions o embolcalls que fan clares referències al país.
Les fonts consultades han assegurat que senten el suport del departament d’Agricultura, però quan allò que els afecta arriba a Indústria o a Comerç i Consum, la situació és una altra i esdevenen els mals entesos i els problemes. Esperen que unint-se jurídicament en associació tinguin més força. Especialment, han indicat les fonts, perquè com a persona jurídica l’associació podrà presentar denúncies contra aquells que considerin que estan fent intrusisme i contra els qui incompleixin la normativa. “No és el mateix denunciar com un col·lectiu que haver-ho de fer com a productor amb noms i cognoms”, han puntualitzat els consultats.
Els primers moviments per impulsar l’associació es van fer poc després de l’esclat de la pandèmia. Inicialment se’ls va recomanar que muntessin una unió com la que van fer els bars durant l’epicentre de la crisi sanitària que va portar infinitat de restriccions. Però van veure que aquella figura no tenia prou força i per aquest motiu van decidir treballar en la constitució de l’associació, encara que admeten que no sempre tots els professionals veuen les coses de la mateixa manera i d’aquí l’alentiment de l’associació.
Comentaris