El malestar, latent des de fa molt temps, ha recobrat força arran del cas de l’empresa que diu embotellar aire d’Andorra, concretament de la Reserva de la Biosfera d’Ordino. Si bé ni el comú ordinenc ni l’Unesco no han autoritzat Essential Air a usar els seus logotips, entre altres coses perquè la firma en qüestió no els ha demanat cap permís, als productors consultats sí que els consta que des de Govern se’ls ha permès usar la bandera i el nom d’Andorra.
Els productors, que estan a l’espera, per exemple, que el departament d’Agricultura -per a tots aquells productes de naturalesa agrícola i similar, per exemple- acabi d’elaborar i aprovar un reglament que defineixi què és un producte d’Andorra, que estableixi l’elaboració que cal fer al país, i que determini també la concepció de la recepta tradicional, lamenten que en massa casos el filtre de l’OMPA sigui zero.
Tot sovint hi ha en les prestatgeries de centres comercials productes -xocolates, cerveses, galetes, mel, catànies- que fan clares al·lusions a Andorra, amb l’autorització tot sovint de l’OMPA, i que no tenen res a veure amb el Principat més enllà que s’hi venen
L’exemple del cas de l’aire d’Ordino, afirmen les fonts consultades, o per exemple en el cas d’una empresa que volgués embotellar aigua, l’oficina de marques no valoraria si l’aigua en qüestió -o l’aire, per exemple- té una qualitat mínima i si darrere de l’embotellament hi ha un procés seriós. Per tant, qualsevol autorització pot acabar comportant un dany a la imatge del país, lamenten els consultats, que es queixen de les restriccions que de vegades s’imposen als uns i la flexibilitat que s’atorga a d’altres.
Certament, reconeixen els consultats, s’han denegat marques. Però també s’ha permès l’autorització de signes d’Estat a productes que, com a mínim, porten a engany. I en algunes ocasions, indiquen les fonts, “els responsables de l’oficina acaben reconeixent l’error però ens asseguren que ja no hi poden fer res fins que no decaigui l’autorització” i, per tant, no se sol revocar res. I si es fa un ús indegut, aquesta presumpta infracció tampoc va associada a cap infracció.
Més encara, fins i tot els inspectors de consum, per molt que a vegades puguin detectar-ho o, com a mínim, sospitar que hi ha un producte que pot portar a engany al consumidor, si no reben una denúncia formal no poden retirar d’un prestatge una xocolata que porta un embolcall determinat que sembla deixar intuir que és d’Andorra. Pel nom, per les referències, per les imatges que porta la paqueteria… però està fabricada per una empresa espanyola. O unes galetes i unes catànies que també es denominen Andorra i usen la bandera i imatges del Principat. Tot sovint, expliquen els productors, l’OMPA es justifica al·legant que el terme Andorra és secundari i que no hi ha res a dir.
Però per als productors hi ha molt a dir. Perquè, estan convençuts, veure una cervesa o uns formatges amb uns dibuixos o unes referències al Principat de seguida porten l’usuari, el consumidor, a associar-ho amb què ha estat produït, fabricat, a Andorra. I hi ha casos de prestatgeries en centres comercials on s’exposen productes com si fossin del país que només en porten, justament, l’embalatge.
De la resta, res de res. I han estat autoritzats, no es retiren i ni tan sols els importadors seran objecte de cap multa. “Hi ha com a mínim una competència deslleial i un engany al consumidor”, han indicat les fonts. Però tot plegat queda en no-res. Almenys, massa sovint no té cap conseqüència.
Comentaris (7)