Un viatge de vuit hores per a una 'no-declaració' de dos minuts: les coses de la batlle Mingorance i el fiscal general

Comentaris

Un viatge de vuit hores per a una \'no-declaració\' de dos minuts: les coses de la batlle Mingorance i el fiscal general
Un viatge de vuit hores per a una \'no-declaració\' de dos minuts: les coses de la batlle Mingorance i el fiscal general

A Benidorm encara somriuen per sota el nas. Dos minuts com aquell que diu va durar la compareixença d’un encausat, al Principat, en un cas de suposat blanqueig que lliga la CAM llevantina, les ànsies immobiliàries d’alguns dels seus dirigents i Andbank passant, prèviament, per Banca Privada d’Andorra (BPA). Una delegació judicial andorrana va fer fins a vuit hores de cotxe per rebre la declaració de l’inculpat. Una declaració feta sobre paper.

La batlle instructora, Canòlic Mingorance, volia rebre les explicacions de l’home en primera persona. I això que en les comissions rogatòries internacionals (CRI) els jutges i magistrats que promouen l’auxili judicial internacional no tenen l’obligació de desplaçar-se al lloc on hi ha l'objecte o el subjecte d'interès. Però Mingorance es va traslladar a Benidorm per rebre un parell de pàgines de declaració escrita. Sí. L’encausat es va acollir al seu dret, reconegut no fa pas gaire pel Tribunal Constitucional, de declarar per escrit. Com aquell que diu, deixar el paper i marxar del jutjat tal i com n’havia arribat. Amb les mans a la butxaca. 

Fonts coneixedores del cas han indicat que l’estupefacció irònica de la jutgessa espanyola que assistia a l’acte -cal sempre que hi hagi un jutge local dirigint l’operació per molt que acabi limitant-se a donar la paraula al seu homòleg estranger- encara perdura. ¿Calia enviar una delegació a Benidorm per allò?, es deuria preguntar la jurista. Mingorance es va fer acompanyar pel secretari judicial de la seva oficina. I en la delegació també hi havia, com a mínim, el fiscal general, Alfons Alberca, i un agent de policia. No és que tornessin amb la cua entre cames. Però gairebé. 

I no és pas la primera vegada que es troben en una situació similar. Pel mateix cas, els dos mateixos principals protagonistes, Mingorance i Alberca, també es van traslladar fa uns mesos a Madrid per prendre declaració als principals imputats en el cas -en la causa hi ha arribat a haver diverses detencions-. Van agafar el tren sabedors que els encausats s’acollirien al seu dret a no declarar. Tot i això, batlle i fiscal es van presentar a la capital espanyola on, més enllà de la 'no-declaració' aquella, van tenir temps per contactar amb alguns dels seus homòlegs espanyols. El ‘cas BPA’ i el ‘cas Pujol’ ha fet que els juristes andorrans que dirigeixen les investigacions de les causes tinguin una relació més fluïda que mai amb els seus homòlegs de l’Estat veí.

D’un temps ençà, i especialment arran del ‘cas BPA’, alguns instructors opten per acudir ells mateixos a dur a terme aquelles diligències judicials emmarcades en CRI per tal d’agilitzar-les. I si no van ells mateixos a recollir la documentació necessària o el que s’escaiguin, hi envien els principals col·laboradors que tenen en l’oficina judicial. Una manera com una altra de donar celeritat als tràmits. Ara cal. En altres èpoques o per altres casos, les CRI s’han eternitzat. El ‘cas Valora’ n’és un exemple d'instrucció encara no finalitzada. Una altra investigació que també es va allargar molt per la dificultat de les CRI, per exemple, va ser el de l’accident mortal que un microbús va patir en un pronunciat revolt de la carretera del Serrat. La majoria d’ocupants eren holandesos. Aquella història, ara, ja està jutjada, sentenciada i resolta.

Dies després d’un assassinat

Mingorance, Alberca i companyia es van desplaçar a Benidorm -a principi de la setmana passada- pocs dies després que morís de forma tràgica (de dos trets al cap dins un cotxe en un concessionari de vehicles) la dona (Carmen Martínez) del difunt president (Vicente Sala) de la CAM. Lligat als múltiples escàndols que va afectar aquella caixa d’estalvis llevantina hi ha la causa que s’investiga al Principat. L’home a qui s’havia de prendre declaració estaria en la segona línia quant a la importància dels encausats. Un home que, segons les fonts consultades, una de les missions principals que tenia era pujar a Andorra diners en una maleta. Directius de la CAM van dur a terme diverses inversions immobiliàries al Carib, per exemple. Fossin bancaritzats o en metàl·lic, alguns dels diners que van usar per dur a terme aquelles operacions van passar pel Principat.

Rere de tot plegat hi ha alguns dels gestors que també estan implicats en el darrer cas que s’ha començat a instruir en relació a BPA, el ‘cas Redder’. En aquesta ocasió, però, els comptes que es van bloquejar estarien a Andbank. I és que malgrat que en primer lloc els ara investigats van aterrar a BPA, quan l’entitat ara en fase de desaparició va veure que la cosa podia no ser clara els va tallar l’operativa. I els clients van acabar marxant igual com ho va fer el gestor que els portava, que també té notables problemes legals a Andorra i que, segons diverses fonts, ni tan sols s’acosta al Principat per por a conseqüències legals. L’home, el gestor, igual que els clients, va passar de BPA a Andbank. I és allí on ara se centra la investigació. La instrucció que va portar Mingorance i companyia a fer un viatge de vuit hores per prendre una declaració de dos minuts.

Comentaris

Trending