El TC ha estimat, d’aquesta forma afirmativa, dos recursos d’empara presentats en els seus dies per actors que consideraven que els procediments judicials que els afectaven s’havien allargat excessivament en el temps. En el primer dels casos va ser elevat per una comunitat de propietaris, la de l’edifici Cabanella, per un litigi iniciat el 2010 arran dels defectes de construcció detectats en l’immoble. Es va demandar a l’empresa promotora, a qui es considerava responsable dels desperfectes i danys detectats.
El cas es va allargar durant molt de temps als tribunals. No va ser fins al 2013 quan les parts van presentar els escrits amb la proposició de proves. I es va haver d’esperar fins al 2015 perquè la Batllia autoritzés una pericial demanada des de la comunitat. Encara van passar fins a tres anys més fins que es va lliurar l’informe tècnic efectuat. Entre 2018 i 2020, tampoc es va avançar gaire, fet que va acabar provocant que els demandants acabessin presentant el recurs d’empara.
L’alt tribunal torna a tibar les orelles a la Batllia per la seva tardança en dos casos i qui haurà de pagar serà l’Estat, ja que s’ordena indemnitzar els impulsors dels respectius recurs d’empara
El TC admet que el cas és complex, entre altres motius, per “la quantitat de parts que intervenen en el procediment” i, també el fet que les proves pericials no són senzilles de realitzar. Tot i això, indica que podria entendre’s com a raonable un temps de set anys però el fet que hi hagi hagut tres sense cap activitat. “A tall de conclusió, aquest Tribunal considera que la durada impugnada del procediment que afecta la comunitat de propietaris recurrent no és raonable, ja que no es pot justificar ni per la seva complexitat, ni per l’actuació mateixa de les parts. Per consegüent, aquesta dilació indeguda vulnera el dret a obtenir una decisió de durada raonable, reconegut a l’article 10 de la Constitució i l’empara ha de ser atorgada”, sentencien els magistrats.
L’altre cas amb sentència favorable el van impulsar dos particulars i una societat acusats per la fiscalia de blanqueig de capitals i valors. El procediment el va iniciar el ministeri públic el juliol del 2018. Una de les mesures adoptades llavors va ser l’embargament dels comptes bancaris de l’empresa. L’abril del 2019, els implicats van demanar l’aixecament d’aquesta restricció, sense que tinguessin cap resposta a aquesta petició ni a la feta per declarar. Finalment, el novembre del 2020, van presentar un recurs d’empara al TC.
Els magistrats retreuen a la Batllia que des que, l’agost del 2018, es va tramitar una comissió rogatòria a Guatemala per continuar la investigació, “l’òrgan judicial instructor va romandre en una situació de total inactivitat, donat que no consta que s’hagi practicat cap diligència ni actuació per esbrinar si els fets que van originar l’obertura de les diligències tenen transcendència penal suficient per derivar el procediment davant un judici oral”. Això contrasta “amb l’actuació proactiva de la part recurrent”. A més, s’indica que no hi ha “complexitat processal” ni “tècnica” que pugui justificar el retard.
Per això, es constata que hi ha hagut vulneració de drets i que els recurrents tenen dret a una indemnització. També s’ordena que se’ls prengui declaració “amb la major brevetat possible” així com que es resolgui l’aixecament o no de l’embargament.
Comentaris (2)