La xifra en concret és de 152.917,14 lliures esterlines de les quals era titular l’acusat i que estaven ingressades a un banc del Principat. Al canvi, uns 177.000 euros. En el seu dia, el Tribunal de Corts va adoptar la decisió executant l’ordre de confiscació d’actius que havia emès el novembre del 2016 el Tribunal de la Corona de Leeds. Aquest organisme, bàsicament, es limitava a aplicar una sentència condemnatòria que havia recaigut dos anys abans sobre el propietari dels fons.
Així, se’l va considerar culpable d’un delicte de conspiració per evadir la importació de drogues controlades. I la Crown Court entenia que els diners que tenia a Andorra eren guanys obtinguts amb aquesta activitat il·lícita. Per això, es va emetre la pertinent comissió rogatòria i la Justícia del Principat va acceptar-la tot seguint les disposicions de la Llei de Cooperació Judicial Internacional, que estableix que “les sentències estrangeres dictades per tribunals penals són executòries” al país “pel que fa a les decisions de comís dels instruments o productes del delicte comès a l’estranger que es trobin en territori andorrà”. El mateix text també estableix que aquestes decisions no poden ser revisades.
Tot i això, la defensa de l’afectat va presentar un recurs d’apel·lació al Superior. Argumentava que els diners no provenien de la seva activitat delictiva sinó de la compravenda de la casa de la seva mare, que havia heretat. Els magistrats, però, no li han donat la raó.
Bàsicament, recorden que el Tribunal de Corts “s’ha limitat a comprovar que la resolució que acorda el comís és ferma i executiva” i que això “no resulta qüestionat”. A banda, també es compleix el requisit de la doble incriminació. És a dir, que els fets pels quals ha estat condemnat a Anglaterra també són delicte al Principat.
L’apel·lant també esgrimia que la sentència del 2014 no s’havia aportat a la causa. Aquest fet, però, no és obstacle, a l’entendre del Superior, per prendre la decisió. “La seva existència i la realitat de la condemna no ha estat qüestionada per la part recurrent i no és competència de les autoritats judicials andorranes la revisió de la relació de la suma confiscada amb el delicte”, al·leguen. Tampoc consta que l’ordre de confiscació i la quantia hagi estat modificada per la Justícia anglesa.
Així doncs, el Superior desestima el recurs formulat contra el comís. D’aquesta forma, l’Estat podrà disposar a partir d’ara de la quantitat abans esmentada, sigui en lliures esterlines o en euros.
Comentaris (4)