Trencadissa i canvi de parella o la frenètica recta final per a les llistes comunals

Trencadissa i canvi de parella o la frenètica recta final per a les llistes comunals
Trencadissa i canvi de parella o la frenètica recta final per a les llistes comunals

L’esprint final serà calent. Com sempre però una mica més. Queda poc més de mig centenar d’hores, frenètiques, per al tancament de les candidatures que concorreran a les eleccions comunals del 13 de desembre. Mig centenar d’hores per establir noves parelles de ball després de la trencadissa. Col·lectivament o individualment es veuran aliances poc previsibles fa… res. Dos dies a tot estirar. El matrimoni de conveniència més sonat que s’ha estat forjant les últimes hores és el que poden acabar protagonitzant a Andorra la Vella la coalició ‘ferrerominguillonista’ (Cd’I) i els liberals. Demòcrates per Andorra (DA) ha assumit que li toca anar en solitari a la capital i s’està fragmentant, solet també, a Sant Julià. I per si no n’hi havia prou amb les divisions que s’han promogut en l’eix sud del país -on les males llengües diuen que s’hi juga l’estabilitat política nacional i la successió de Toni Martí-, Socialdemocràcia i Progrés (SDP), que pesa el que pesa però esgarrapa un bon grapat de les il·lusions que podia tenir el Partit Socialdemòcrata (PS) especialment a Encamp, té decidit trencar les converses que pogués mantenir amb altres forces -especialment si l’altra força era el PS- i mirar de fer llistes en solitari. A la capital, segur, i a Escaldes, segurament també.

Mentre Ciutadans Compromesos (CC) ha viscut una plàcida jornada dominical de visita pastoral amb monsenyor Vives a la Massana tot esperant saber amb qui s’haurà d’enfrontar (ara Albert Esteve i Robert Call sí; ara no…) o els demòcrates de Canillo també respiraven alleugerits -més alleugerits encara, vaja- en tornar a l’origen de saber que és gairebé impossible que hi hagi llista alternativa, a Andorra la Vella i a Sant Julià els telèfons i els cendrers treien fum. I si a Escaldes els demòcrates només havien de beneir la candidatura que lideraran Trini Marín i Marc Calvet o a Ordino el candidat d’ACO, Josep Àngel Mortés, lluïa un “ja he fet llista!!!!” al perfil del WhatsApp, a Encamp la desolació de qui amb tota seguretat serà el candidat del PS, Joan Sans, era més que palpable. Aquest diumenge es confirmava que l’entesa que semblava que hi havia d’haver amb el comitè parroquial d’SDP no seria possible. I les dues formacions culparan l’altre de la fractura. I l’altre no són les persones del territori, de la parròquia, no, són els caps pensants. Els ‘mandamassos’. Pocs i mal avinguts. Encara que a Encamp, ja se sap, el teòric centre-esquerre ha comandat el comú durant anys i panys. El PS farà llista en solitari. SDP ho provarà fins a penúltima hora.

Cd’I ‘lliga’ amb els liberals

cerquedaAnem a pams. Si no havia quedat clar dissabte, aquest diumenge s’ha re-reconfirmat que les relacions entre Cd’I i DA estan trencades i la reconducció de la situació, impossible. Tant que Ferrer i Minguillón haurien incrementat el seu festeig amb Liberals d’Andorra (Ld’A), que, sabedors que tampoc no van sobrats de gent i de força a la capital, s’estan mirant de bon ull la proposta sempre que els ‘ferrerominguillonistes’ contribueixin a posar el cap de Martí en una safata. I si pot ser, que la desestabilització arribi al Consell General. Però caldrà veure-ho. La primera meitat del partit es juga ara i fins dimecres. La segona anirà en funció dels resultats del 13 de desembre. Amb tot, Minguillón serà el cap de llista es pacti amb Ld’A o Cd’I avanci en solitari. L’aliança ha anat agafant forma amb el pas de les hores. Però no hi ha res tancat. Trencat sí, però amb els demòcrates, que han anat recordant una vegada sí i una altra també que no acceptaven la imposició de l’actual cònsol major com a candidat.

I cercant candidats s’ha passat la jornada dominical DA a la capital. Els demòcrates tenen clar que els toca anar en solitari. I no vendran fàcil la pell de l’ós. Saben que imposar-se a la capital, sols, o com a mínim quedar davant dels ‘ferrerominguillonistes’ els injectaria una part de la força que eventualment els pugui restar aquestes comunals. Els contactes per configurar la candidatura no s’han aturat durant tota la jornada. Continuen a la rereguarda noms com el de Conxita Marsol i Marc Pons -aquest darrer mai no aniria més enllà del segon lloc. També Miquel Armengol surt a les travesses. I es buscava, encara, una quarta persona que es considerés amb prou vàlua per liderar el projecte i així alliberar Marsol -que no hagi de renunciar al seu escó parlamentari, vaja- i acomodar llavors Armengol a la segona plaça, on s’hi veuria més amb cor.

I si a Andorra la Vella hi ha hagut moviment, a Sant Julià, amb epicentre a la plaça Germandat durant molts punts horaris de la jornada, encara n’hi ha hagut més. Mentre Unió Laurediana (UL) fa la viu-viu entorn a una de les seves patums (el domicili de Josep Pintat sol ser un dels punts de trobada habituals) i espera esdeveniments dels adversaris per acabar de definir quins ‘santcristos’ ha de posar al tauler d’escacs (Roser Bastida, Joan Albert Farré, Adrià Pintat…), agafava força anecdòtica (o no) el ‘pacte del Viena’, en referència a l’establiment de restauració on han mantingut trobades a l’entorn d’un entrepà, o dos, i d’algunes amanides, el demòcrata Ladislau Baró, el socialdemòcrata Rossend Areny i dues o tres persones més. Tornarem al Viena. Perquè aquest diumenge, a Laurèdia, el que hauria semblat clar, més clar que mai, és que la direcció nacional de DA, representada per Gilbert Saboya, va per un cantó, i la direcció parroquial, amb el coordinador Joan Gómez, va per un altre. O potser se sabrà al capdavall que el primer ha deixat en calces el segon. La fractura interna sembla notable. I a efectes de llistes això pot tenir una doble o triple conseqüència. Que hi hagi una llista de DA i una altra que s’anomenarà Laurèdia en Comú on també hi haurà demòcrates, directament o indirectament. Que hi hagi una llista blanca amb el suport implícit dels ‘saboyistes’ i una altra que es continuarà anomenant Laurèdia en Comú. O que UL només tingui al davant Laurèdia en Comú i els ‘saboyistes’ optin per fer incrementar l’abstencionisme, els vots en blanc o, directament, el suport d’UL.

Els ‘marrons’ de PS i DA a Laurèdia

La moguda laurediana és distreta. Fins al punt que la direcció nacional del Partit Socialdemòcrata (PS) haurà d’acabar sortint a explicar qui el representa de veritat a Sant Julià. Fins al punt que DA també tindrà, molt probablement, trencadissa interna. Aquest diumenge, de contactes n’hi ha hagut a múltiples bandes. Els uns, els altres, trobades d’enllaç, trobades més àmplies però sense ser àmplies del tot, cafès en petit comitè, trucades… I el més calent estaria a l’aigüera. Laurèdia en Comú té previst definir avui la candidatura amb Bruno Bartolomé al capdavant. I entre els habituals assistents d’aquesta plataforma que havia de ser de confluència hi hauria tant el coordinador parroquial del PS, Àlex Alís, com el president parroquial de DA, Joan Gómez. En canvi, l’actual conseller socialdemòcrata Rossend Areny poc hi hauria tret el cap i, per contra, sí haurien assistit a la majoria de reunions ‘plataformistes’ Paqui Barbero, Meri Teruel o Julià Call, que es mantenen al costat ‘saboyista’. És a dir: avalen el ‘pacte del Viena’ però han anat donant corda a Laurèdia en Comú.

Uf, quin embolic. Quan semblava que no hi hauria res que pogués superar l’‘efecte Minguillón’ de la capital, Laurèdia demostra una vegada més que és una ‘república independent’. La votació que es va haver de fer fa uns dies per decidir si la fórmula de plataforma bona era la que suposadament pretenia ser de confluència taronja amb Ladislau Baró, Carol Puig i Marc Codina en els primers llocs, sempre amb Rossend Areny per allà enmig, va donar una lleugera majoria als qui avalaven la ‘fórmula Bartolomé’. De Bruno Bartolomé. Més varietat, més diversitat. I hi va haver demòcrates que també es van apuntar al carro d’aquesta darrera proposta. Però a Gilbert Saboya no li va semblar bé. Volia una presència clara de la marca DA. Quan les poques persones independents que han aconseguit captar per al projecte, per posar el seu nom a la llista, el que justament han demanat és que les sigles donin suport però abans que facin un o dos passos enrere.

Ladis ‘ladisleja’

Ladislau Baró, que tampoc no s’ha sabut mai si realment tenia intenció de deixar el Consell arriscant-se a ser el cap de l’oposició al comú de Sant Julià o si tot plegat era un cop de força (traduït al pòquer: anar de ‘farol’) va acceptar en un primer moment la història. Però després… Ha ‘ladislejat’, que és el que més s’assembla a l’actitud que manté l’actual president parlamentari demòcrata quan decideix passar amb tota la intensitat pel seu sedàs la formació filosòfica que l’assisteix. Sobre al paper, per a Baró ara allò bo no seria el resultat de la votació de dimarts passar. El que hauria de prevaldre és el ‘pacte del Viena’. El mateix pacte al qual s’aferra Rossend Areny per assegurar que les trobades al restaurant d’entrepaneria ràpida van ser el moll de l’os de tot plegat. El pacte que addueix Areny per defensar davant la direcció socialdemòcrata que ell no fa res que no estigués legitimat a fer. I la direcció del PS fa oficialment silenci perquè tant Areny com Bartolomé són militants. Però de portes endins a l’actual conseller comunal ja se li ha fet saber que malgrat que el treball que s’està fent a la plataforma no sigui exemplar, sí que el projecte de Laurèdia en Comú respon més a allò a què el partit havia donat foc verd. I no als moviments que Areny fa gairebé en solitari.

Així les coses, UL espera assegut. I definirà les seves peces al darrer moment. Com sempre. Laurèdia en Comú tira endavant i aquest dilluns acabarà de definir amb qui. I els ‘saboyistes’ han acabat la jornada dominical de morros i assegurant que s’estaran quiets. Però si cal posar gasolina al dipòsit de Rossend Areny i aquest no s’ofega encara hi podria haver, oh sorpresa, una tercera via. El punt del migdia del dimecres 4 de novembre és a tocar. Però manoi com costa que arribi. I a Sant Julià i especialment a Andorra la Vella encara hi ha molt partit per jugar. I això no vol dir que, per exemple a Encamp, no hi hagi ‘jogo bonito’. A la Massana, a Escaldes, a Canillo i a Ordino la travessa sembla clara. Un 1 gairebé fixe a la casella dels que manen ara.

FLAIXOS ELECTORALS
DUES DONES AL PS DE LA CAPITAL. Dolors Carmona i una independent lideraran la llista del Partit Socialdemòcrata (PS) a Andorra la Vella. La direcció del partit mira de preservar el nom de la candidat a cònsol menor en considerar que pot generar un efecte molt positiu la seva aparició a escena. El PS hauria transigit que fos Delfí Roca el número dos en un eventual pacte amb SDP.
CONSELL NACIONAL EXTRAORDINARI D'SDP. El màxim òrgan de representació de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) celebra aquest dilluns un consell nacional extraordinari per fer el seguiment de la configuració de llistes i avalar els moviments que han fet els diferents comitès parroquials. És segur que hi haurà llista a la capital -liderada per Delfí Roca- i a Escaldes, amb un independent desconegut en l'arena política al capdavant.
VENDRELL I MAÑOSAS REPETEIXEN A ESCALDES. Els dos actuals consellers en la minoria escaldenca, Cèlia Vendrell i Aleix Mañosas, tornaran a encapçalar la candidatura del Partit Socialdemòcrata (PS) a la parròquia. Finalment, el 'verd' Josep Mas no formarà part de la llista però la formació ecosocialista hi hauria de donar suport.
ELS 'PSEUDO-DA' DE LA MASSANA MIREN DE TANCAR. Aquest dilluns s'ha posat pràcticament com a data límit l'entorn de Demòcrates per Andorra i el 'garrallisme' massanenc per mirar de tancar una candidatura que, en principi, hauria de donar-los un parell de consellers a l'oposició. Albert Esteve i Robert Call són una eventual parella de ball que encara no està gens clara. De fet, ni la concurrència de la llista no està clara del tot.
PEPITA ADELLACH I UNA JOVE LIBERAL ES PERFILEN A ORDINO. Sembla clar que liberals i Convergents d'Ordino acabaran configurant una candidatura. I després de la jornada dominical es perfilava un tàndem femení i intergeneracional per liderar la llista. L'arquitecta Pepita Adellach seria la representant dels 'dolsistes' i una jove component d'un comitè parroquial liberal jove l'acompanyaria de número dos.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.