Un dels joves, de 23 anys, va desaparèixer dissabte i no va ser localitzat -sense vida i a l’interior del llac d’Engolasters- fins dilluns a la tarda, després que un ciutadà trobés a l’entorn de l’estany roba del finat. Com que ja havia desaparegut en altres ocasions, i malgrat que en aquesta ocasió va deixar el mòbil a casa, la recerca que es va fer des que la mare del noi va denunciar-ne la desaparició dissabte a la nit va ser menys intensa del que potser la patologia que sofria indicava. Això sí, es van contactar busos, taxis, alguns amics i familiars. I es van fer algunes rondes per recs i camins.
Una altra desaparició amb final tràgic i sense res a veure amb els casos ocorreguts recentment va ser la d’un home que es va localitzar, inicialment amb vida, el 12 de gener, entre la Borda Mateu i el riu. De 78 anys, el padrí no va poder superar a les poques hores l’impacte de la hipotèrmia que va sofrir. Llavors la família, que des del primer moment hauria exposat la situació de l’home -poc coneixedor del país, i amb algun trastorn que feia complicat que se sabés situar- va qüestionar també la poca celeritat en posar en marxa l’operatiu de recerca.
Amb tot, i en l’esmentada trobada interministerial, segons que ha exposat la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, una de les participants en la reunió, els representants d’Interior “han exposat quins protocols fan servir” davant desaparicions de risc i “en aquestes situacions” -i l’Altaveu ha demanat concretament pels dos casos esmentats- “s’han fet servir els protocols adequats”. No obstant, entre familiars de persones que han desaparegut hi ha el convenciment que en un indret tant petit com el Principat caldria actuar d’una altra forma i amb més celeritat.
REPASSADA GENERAL
En tot cas, la reunió interministerial ha servit per repassar els protocols en matèria de salut o d’atenció social que hi ha per a casos semblants per als quals passaven els dos joves difunts, especialment el noi de 36 anys. Mas ha ‘cantat’ la llista d’actuacions que es fan o es poden fer, com ara activar la teleassistència, contactar amb la persona o la seva xarxa, els ajuts econòmics… La secretària d’Estat també ha destacat “l’impacte important” que tindran les mesures que s’estan acabant de tancar en el marc del pla integral de salut mental i addiccions (PISMA). I serà en aquest marc -que dedica un capítol al suïcidi- que es posaran en marxa taules de treball per fer els seguiments que s’escaigui. En concret, es preveu crear un grup de treball per tractar la qüestió cada vegada més complexa i dificultosa dels joves amb trastorns.
El ministre de Finances i portaveu del Govern, Eric Jover, ha destacat que “més enllà del treball transversal” i de les decisions que acaben sent dinàmiques, “no esperem que succeeixin” luctuosos fets com els ocorreguts recentment per actuar, ha vingut a dir. I ho ha justificat al·legant que abans de tot això es va acordar “l’extensió del suport psicològic” de les persones que han patit l’impacte de la Covid. No obstant, i després de “lamentar” els fets ocorreguts, Jover ha admès que aquestes situacions “s’han d’aprofitar per millorar” les eines existents en un camp complex i “una temàtica molt important”.
Helena Mas s’ha referit inicialment de forma espontània a la reunió interministerial per donar resposta als pronunciaments haguts des de diversos col·lectius i entitats del tercer sector que reclamen un major seguiment per part de l’administració dels casos de persones amb trastorns o dificultats socials. De les respostes donades, molta teoria, mota avaluació i poca acció pragmàtica concreta. Això sí, hi haurà un psiquiatra més al servei de Salut Mental, el controvertit Carlos Mur de Viu.
PSICOLOGIA CONVENCIONADA
La secretària d’Estat, psicòloga de formació, ha afirmat que “avui mateix ens hem trobat” amb el Col·legi de Psicòlegs per avançar en la cartera de serveis. “Hem treballat diferents línies” i ara s’hauria d’anar baixant al detall. Després de donar-hi tombs i tombs, i amb enuig inclòs del ministre Jover per preguntar sobre la qüestió, Helena Mas ha reconegut que la psicologia entrarà per la CASS, tindrà cobertura sanitària pública. Ara bé, no se sap ni quan ni quins actes concrets tindran la convenció. El portaveu governamental, però, ha vingut a dir que l’executiu, igual com ha passat amb la qüestió del suport emocional derivat de l’impacte del coronavirus, treballa perquè “el cost no sigui un problema”.
Comentaris (4)