Pocs col·lectius van viure la reinauguració amb tanta càrrega simbòlica com l’Esbart Laurèdia. El seu director artístic, Jaume Torra, recorda que els dansaires van ser els últims a assajar sobre l’escenari del Claror la nit abans de l’incendi del novembre del 2022 i, gairebé quatre anys després, també els primers a tornar-lo a trepitjar. “Va ser molt maco. Vam tancar una etapa perquè vam ser els últims que hi vam actuar abans de l’incendi i ara hem estat els primers quan s’ha tornat a inaugurar”, explica. Una coincidència que descriu com “molt emotiva” per a un grup que considera aquell escenari “casa seva”.
Torra admet que aquest llarg període també ha obligat les entitats a reinventar-se. Sense auditori, l’Esbart ha apostat per espectacles de carrer i formats menys escènics, fins al punt que ara reconeix, mig en broma, que estan “desentrenats” a l’hora de gestionar un gran teatre. “Fa molt temps que no ho fem i ara toca tornar a agafar el ritme”, afirma.
Pel director de l’Esbart, les grans millores del nou Centre Cultural són sobretot tècniques. Encara és aviat per valorar-les a fons perquè pràcticament no han tingut temps de treballar-hi, però destaca la renovació dels sistemes de llum i de so. Més enllà d’això, celebra recuperar un espai estable que els permetrà deixar de dependre de la meteorologia per als grans espectacles anuals. “Quan convides grups de fora t’adones de la sort que tenim de disposar d’un equipament així. Quan no el tens és quan realment el trobes a faltar”, reflexiona.
També des de la Coral Rocafort es respira satisfacció. La seva presidenta, Maria Lluïsa Moleirinho, assegura que formar part d’un espectacle que reunia totes les entitats de la parròquia “va fer molta il·lusió” i destaca especialment el simbolisme d’haver compartit protagonisme amb la resta del teixit cultural lauredià. Els participants pràcticament no van poder gaudir del muntatge exterior perquè estaven centrats en les seves intervencions, però Moleirinho explica que l’ambient entre les entitats era d’una gran satisfacció i que les valoracions que han rebut del públic són molt positives.
“Ens han dit que va agradar moltíssim”, comenta. La presidenta de la Coral recorda que durant aquests anys l’entitat no ha deixat de treballar gràcies als espais cedits pel comú i a altres alternatives, però reconeix que recuperar el Centre Cultural era molt esperat. “Ja el trobàvem a faltar”, resumeix, convençuda que les noves instal·lacions permetran tornar a desenvolupar la seva activitat en les millors condicions.
Els Geganters de Sant Julià comparteixen aquesta mateixa satisfacció. El seu president, Jordi Díaz, considera que la remodelació ha convertit el Centre Cultural en un equipament “molt més modern”, especialment pel que fa a la sonorització, la il·luminació i els recursos tècnics. “Coneixíem perfectament com era abans i ara s’ha posat molt al dia”, assegura, després de visitar els nous espais. Tot i que el funcionament quotidià dels Geganters canviarà poc -continuaran utilitzant principalment els espais amplis del vestíbul per als assajos-, Díaz creu que la renovació beneficia totes les entitats.
Per damunt de tot, però, posa en valor que la inauguració donés protagonisme a les associacions. “Si nosaltres no hi som, no hi ha vida. El poble el fan les seves entitats”, defensa, satisfet que totes poguessin aportar el seu “granet de sorra” en un acte que considera molt participatiu.
Qui també parla de “recuperar casa nostra” és Andorra Lírica. El representant de l’entitat, Guillem Forné, explica que la companyia ha aconseguit mantenir viva la seva activitat després de l’incendi, principalment gràcies als concerts celebrats a l’església de Sant Julià, però admet que les limitacions dels espais alternatius els han obligat a renunciar temporalment a les grans produccions operístiques.
“Tenim moltíssimes ganes de tornar a fer la primera representació al nou escenari”, afirma. Forné destaca que el Centre Cultural sempre ha estat la seu natural d’Andorra Lírica i confia que la recuperació dels auditoris permeti reprendre les òperes de gran format que han caracteritzat la seva programació durant els últims anys. Tot i que encara no pot avançar detalls de la nova temporada, assegura que ja s’està treballant en la programació dels pròxims mesos. “La temporada continua i aquest cop serà encara més emotiva perquè tornarem al nostre escenari”, apunta.
Una visió molt semblant comparteix el director d’escena Juanma Casero, que ha participat en la concepció artística de la inauguració. Per a ell, el més important no era només tallar la cinta d’un edifici renovat, sinó “tornar-lo a posar en funcionament”. Casero explica que durant els preparatius va poder veure com els representants de les diferents entitats entraven de nou als auditoris amb una barreja d’emoció i nostàlgia després de més de tres anys sense poder actuar-hi. Considera que la renovació tècnica de l’equipament serà un incentiu perquè neixin nous projectes i noves propostes culturals. “La inauguració dona el dret a tornar a utilitzar els espais”, resumeix.
Perquè si aquest dijous el protagonisme de la reinauguració va recaure en les entitats que han donat vida al Centre Cultural des de la seva obertura l’any 1992, les seves paraules confirmen que el sentiment és compartit. Per damunt dels nous focus, de la façana tecnològica plena de LEDs o les millores de so, el que celebren és haver recuperat un espai que senten com a propi i que esperen tornar a omplir d’activitat durant molts anys.
Comentaris