“No hi havia cap metge que volgués pujar aquí a Canillo perquè el sistema és purament liberal i, si vas a un poble on hi ha poca gent, els números no et surten”, recorda en declaracions a ANA. Davant aquesta situació, Vidal explica que el Govern “va fer un edicte obrint la plaça a metges que no tinguessin permís liberal” i ell s'hi va proposar. “Em vaig presentar a aquesta plaça i des de llavors estic aquí. Això va ser el 1989”, relata
Des d’aleshores, assegura, el volum d’activitat no ha deixat de créixer. “La feina ha anat augmentant, augmentant i augmentant, i al final ja es veia clar que amb un sol metge no podies donar un bon servei, de cap manera”, desgrana. Aquesta evolució va acabar impulsant la construcció d’un nou Centre de Salut pensat per donar resposta a les necessitats futures de la parròquia. “Ara anem sobrats. Suposo que d’aquí un temps ens quedarem curts, perquè la tendència és aquesta”, apunta.
Un dels canvis més evidents arriba gràcies a la implementació de les cites programades: abans, “hi havia moments que la sala d'espera semblava una discoteca” i, en canvi, “ara la gent ve tota agendada, és molt més tranquil i molt més agradable. Sempre procuro que no hagi d'esperar”
Vidal també ha estat testimoni dels canvis en la manera de treballar dels metges de capçalera.”La diferència entre ara i abans és brutal”, afirma. Recorda que, quan va començar, no existia la cita concertada ni els ordinadors actuals. “Abans no hi havia informàtica ni havies de de perdre tant temps fent paperassa, derivacions i altres tràmits. Era molt més ràpid”, rememora.
Aquell model, però, també comportava llargues esperes. “Hi havia moments que la sala d'espera semblava una discoteca”, recorda. Amb la implantació de les cites programades, considera que l’atenció és molt més ordenada. “Ara la gent ve tota agendada, és molt més tranquil i molt més agradable. Sempre procuro que no hagi d'esperar”, assenyala.
Durant molts anys, la seva feina no es limitava a la consulta. També recorria la parròquia per visitar els pacients a domicili. “Agafava tota la zona de Soldeu, el Tarter, etc”, explica. Actualment només manté aquest servei amb alguns dels pacients de més edat que ha seguit durant anys. “Ara només faig domicilis de padrinss que porto jo. Ja ho deixo pels altres”, comenta.
Al llarg de la seva trajectòria també ha conegut les diferents seus que ha tingut l'assistència sanitària a Canillo. Primer va treballar en un despatx provisional al comú, després a l'edifici de Cal Metge, més endavant al primer Centre de Salut i, finalment, a l'actual equipament. Tot i haver-se jubilat, Vidal no ha deixat del tot la professió. “Ara treballo molt poquet, només dos matins i una tarda. D'aquesta manera estic molt tranquil”, explica. De moment no es marca una data definitiva per deixar la consulta. “Quant de temps duraré? No ho sé. De moment estic bé. Mentre la cosa aguanti”, conclou.
Comentaris