Més encara veient que el comú encampadà, instigador del procés, cada vegada pretén que les mossegades que reclama siguin més i més gran. De fet, l’empriu que volia empescar-se en territori a priori massanenc, hi ha moments que hom sospita que en qualsevol moment arribarà a Sant Julià. Que no és una reclamació evident pels temps que corren ho és, segur, la tensió que es viu. I que mostren els dirigents territorials encampadans. Res de fotos, res de comunicats, res de presència mediàtica. Fins al punt de qüestionar si un conflicte que afecta quatre de les set parròquies del país és de domini públic o no ho és.
En fi, Encamp mossega. I de quina manera. I aquest dijous s’ha viscut la jornada clau per als interessos encampadans. Cada comú ha plantejat el recorregut que més li convenia per a la defensa dels seus interessos territorials. I el traçat que s’ha fet aquest dijous era el que havia demanat el comú encampadà, que té en el cap de cadastre, Miquel Alís, un dels principals impulsors de la pugna legal amb la Massana que ha afectat més o menys de retruc Andorra la Vella i Escaldes. Durant la jornada s’han donat per bons segons quins punts i s’ha anat retallant itinerari. Fins al punt que si no passa res, la jornada de dilluns no serà necessària. Aquest divendres s’acabaria la feina.
LA RUTA ‘DECISIVA’
Aquest dijous era clau perquè la inspecció ocular s’ha centrat al límit entre les parròquies d’Encamp i d’Andorra la Vella, i també amb Escaldes. Cert que al seu dia, era Andorra una sola parròquia. Des de FEDA fins al pic de Padern. En lloc de pujar recte pel serrat de les Aubes. Els encampadans giren a esquerra a la meitat de la pujada -en el lloc anomenat Roques Blanques- i a continuació passen lateralment i pretenen quedar-se com a propi -en propietat vaja- la part alta del pic de Padern (56.234 m2).
A continuació, sempre els encampadans, que per això era el seu dia, enllacen la línia de creus amb les creus d’un antic empriu d’Encamp a l’obac d’Anyós -el denominat empriu d’Enjust- i convertir les creus d'empriu a la Massana en creus de terme i quedar-se en propietat bona part del vessant de la muntanya sobre Anyós (470.259 m2 que era antic empriu i ara voldrien propietat). I finalment volen un suposat empriu (aparentment inexistent) que encara baixaria més avall, vers Anyós (2.320.889 m2).
En fi, una bona queixalada. Com les que deixa anar la cònsol encampadana, Laura Mas, defensant amb ungles i dents la seva proposta. I aquest dijous, caminant pel Cortal de Diumenge, pel Solà d’Engordany o per l’entorn, en definitiva, de Padern, la batlle que ha de decidir assegura veure les coses més clares. Entendre més i millor què caram reclamen els comuns. Altra cosa és entendre el dispendi que suposa un litigi com aquest en els temps que corren.
PD: a la foto principal, creu de terme i barra de l empriu d'Enjust (autor: Àlex Molné) // muntatge de les tres zones que en propietat o empriu reclama Encamp.
Comentaris