Tot plegat, segons diverses fonts coneixedores del funcionament de la liquidació a Madrid i del procés de resolució instat a Andorra de BPA, amb la mateixa manca de transparència amb què ha estat actuant des de l’inici l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB). De fet, segons les fonts, la situació és molt comparable i les decisions adoptades, ja des del 10 de març del 2015, quan va transcendir el ‘notice’ del FinCEN que ho va disparar tot, són pràcticament equivalents. I quant a les actuacions polítiques i judicials estrictament vinculades a la intervenció de BPA al Principat i de Banco Madrid a Espanya, s’ha funcionat de la mateixa manera. Altra cosa són les solucions que es van donant.
I és que a Madrid, per exemple, tant el Sepblac com diverses jurisdiccions han acabat concloent que Banco Madrid adoptava mesures antiblanqueig per sobre dels estàndards obligatoris. I les causes lligades a la ‘notice’ han estat o arxivades o tancades amb condemnes irrisòries relacionades amb el delicte fiscal que abans del 2015 en cap cas eren punibles a Andorra, amb una legislació fiscal i de transparència, no cal dir-ho, que res tenia a veure amb el que s’aplicava, en aquest cas, en jurisdicció espanyola. L’exemple del fet d’apartar l’administradora concursal és un altre exemple que Espanya intenta posar remei a les anomalies hagudes en tot aquest procés. ¿Seria comparable al fet que hagi plegat el director general de l’AREB, Òscar Gelabert? Les fonts consultades no ho saben respondre. I, més aviat, es refereixen al caràcter i comportament personal complexe de Gelabert el que hauria fet insostenible la relació amb altres integrants de l’administració i de la pròpia agència. Sia com vulgui, a Espanya és clar: s’ha apartat la firma Legal y Económico Administradores Concursales. Per la seva manca de transparència. Per la seva falta de celeritat.
RAONAMENT
Segons la interlocutòria dictada fa uns dies, a la qual ha accedit l’Altaveu, “els creditors que interessen la separació de l'administració concursal al·leguen dilació reiterada en l'exercici de les seves funcions, que els informes trimestrals presentats, són similars ‘una còpia els uns dels altres, que no aporten més informació que la destrucció trimestral de tresoreria’” sense haver presentat tot allò que exigeix la legislació, amb la qual cosa la liquidació incorre en “incertesa”. Els creditors també al·leguen que “entre els mesos de juny de 2016 i juny de 2020, l’administració concursal va realitzar quatre pagaments als creditors ordinaris fins a completar el 87% dels seus crèdits, però des de fa cinc anys no n'ha satisfet cap quantitat, reiterant els informes trimestrals en què es considera únicament que s'hi inclou actuacions i procediments acabats. alguna activitat”.
En el marc de la petició finalment admesa, els creditors “fan referència als diversos requeriments d’aquest òrgan judicial, a instància d'aquells, perquè l’administració concursal informés sobre el pagament de crèdits ordinaris. Entenen que, les dilacions indegudes i injustificades en la manera de procedir de l’administració concursal, fonamenten la sol·licitud de separació que preveu el legislador”. Evidentment, la firma que exercia l’administració concursal va posar en relleu que “estem davant d’un cas particular i d’especial complexitat, ja que mai a l’òrbita del Banc d'Espanya i del Banc Central Europeu s’havia produït la liquidació, per concurs de creditors, d’una entitat bancària, amb les implicacions legals” que això suposa.
Legal y Económico Administradores Concursales es remet a decisions judicials per assegurar que els pagaments que està fent els està duent a terme correctament. L’administració concursal, que va tenir una altra empresa de suport fins que al 2022 va decidir donar per acabada la seva feina, “considera justificada la seva manera de procedir a l'exercici del càrrec pel volum i la complexitat que suposa el concurs d'una entitat financera subjecta a termini i legislacions específiques”.
“Llum i taquígrafs és el que és desitjable en la gestió i la informació en qualsevol procediment concursal i, encara més en aquest, ateses les seves peculiaritats i transcendència. A la vista dels informes trimestrals examinats, no només els creditors sol·licitants de la seva separació, tampoc qui subscriu, té informació actualitzada i detallada respecte a l’estat del procediment, cosa que permet compartir que concorre justa causa per atendre la separació i, per tant, és procedent acordar-la”
En la seva interlocutòria, el jutge manté que “la veritat és que els informes trimestrals són pràcticament idèntics, no sempre es presenten amb la regularitat desitjable i, legalment prevista i, en cadascun d'ells més que informar dels avenços duts a terme en el trimestre, respecte a les operacions liquidadores, es reprodueix l'esdevenir de l'entitat des de la declaració del present concurs de creditors, ambigües que poc aclareixen de l'estat actual de concurs i la liquidació, cosa que dificulta a qui el llegeix, conèixer exactament la seva situació real, bé siguin creditors bé el mateix jutjador”.
S’insisteix en el caràcter “complex del present procediment la qual cosa a ningú no s’escapa si bé, la manera d’informar de l’administració concursal, lluny d’aclarir l’estat de l’assumpte, ho fa opac i això contribueix a la confusió i la incertesa. Els creditors que interessen la separació de l’administració concursal no desconeixen el caràcter complex de l’assumpte però, troben a faltar una informació transparent i actualitzada de la gestió duta a terme pel responsable”. I també es remarca que “als informes trimestrals, es fa referència a l’aparició de diversos actius a nom de Banco de Madrid dels quals no se’n tenia constància i que, per tant, no estaven inclosos dins del pla de liquidació”.
“Es tracta d’actius ‘de caràcter heterogeni’, segons diuen els informes, que han requerit un treball d’identificació dels mateixos, localització dels títols de propietat, i alguna actuació més, però es desconeix darrere d’un informe i l’altre”, manté el jutge, que també escriu que “sense desconèixer que estem davant d’un procediment d’una extraordinària complexitat, per la seva grandària i singularitats pròpies, la manera de procedir de Legal y Económico Administradores Concursales, i, en particular, la seva falta de claredat, actualització i detall en la informació facilitada mitjançant els informes trimestrals vulnera, de manera greu, un parts i al jutjador sobre l’avenç del procediment”.
I conclou: “Llum i taquígrafs és el que és desitjable en la gestió i la informació en qualsevol procediment concursal i, encara més en aquest, ateses les seves peculiaritats i transcendència. A la vista dels informes trimestrals examinats, no només els creditors sol·licitants de la seva separació, tampoc qui subscriu, té informació actualitzada i detallada respecte a l’estat del procediment, cosa que permet compartir que concorre justa causa per atendre la separació i, per tant, és procedent acordar-la.” En conseqüència ‘liquida’ l’administració concursal per opaca, enrevessada i poc diligent.
Comentaris