Som com Som lamenta que el Govern no faci els deures sobre racisme i discriminació

Som com Som lamenta que el Govern no faci els deures sobre racisme i discriminació
Som com Som lamenta que el Govern no faci els deures sobre racisme i discriminació
L’associació que defensa els drets i els deures dels gais i lesbianes del Principat, Som com Som, ha lamentat que el Govern no hagi posat en pràctica les recomanacions del Consell d’Europa en matèria de racisme i discriminació i que, en certa manera, l’executiu se’n vanagloriï. A través de les xarxes socials, el col·lectiu ha denunciat la inoperància governamental davant les propostes que va fer la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) ja al 2012. Tres anys després, l’ECRI ha emès un document on posa de relleu el grau de compliment (o incompliment) que han fet determinats països, entre els quals Andorra, respecte del que el mateix organisme havia proposat. Dues de les tres recomanacions realitzades s’han desatès gairebé per complet. Justament, les que més vincles directes tenen amb els comportaments racistes o discriminatoris. Som com Som ha assegurat en els seus perfils socials virtuals que “si Govern no es pronuncia (si fins ara no ho ha fet, no ho farà) respecte a l'informe, ens reunirem amb el grup parlamentari mixt i el grup parlamentari liberal perquè entrin una pregunta al Consell General amb petició de resposta escrita”. El document al qual ha tingut accés ara el col·lectiu es va aprovar el mes de juny. I no és pas cap nou informe exhaustiu si no que es tracta, segons s’explica en el propi document, d’una anàlisi respecte del seguiment o implementació de les mesures que, en aquest cas respecte del Principat, l’ECRI va demanar que s’adoptessin com a resultat del quart cicle de seguiment que es va fer al país i que, llavors sí, va tenir com a resultat un voluminós informe amb data 22 de maig del 2012. Arran d’aquell estudi ampli, l’ECRI va fer tres recomanacions. La primera era relativa al fet que sigui el demandat per un motiu racista o xenòfob que hagi de demostrar que no va ser l’autor del comportament denunciat. En segon lloc, s’invitava a facilitar una formació continuada a jutges, fiscals i advocats en matèria de racisme i discriminació i que, el treball legal que es fes, tingués un efecte en correspondència en la reglamentació penal. La tercera mesura proposada era enfortir les polítiques en matèria d’integració, especialment en relació als temporers. L’ECRI només es mostra satisfet amb el compliment del tercer dels aspectes citats.

Respostes

Respecte de la inversió de la càrrega de la prova quan algú denuncia haver estat víctima de comportaments racistes, xenòfobs i discriminatoris en relació a la raça, el color de la pell, l’origen ètnic, la nacionalitat, la religió o l’idioma, el document de seguiment del compliment de les propostes dóna per fet que no hi ha hagut cap mena d’implementació de la mateixa. I ho lamenta l’ECRI de manera clara i rotunda. I més encara en no ser el Principat membre de la Unió Europea (UE). Justament per això, es pot llegir en l’anàlisi publicada el juny, “encara és més important assegurar-se que Andorra adequa la seva legislació en consonància” amb les recomanacions fetes. Sobre les qüestions de discriminació relacionades amb els jutges i la legislació penal, l’informe diu que en resposta a les peticions fetes per l’ECRI, “les autoritats andorranes han indicat que des del 2011 no s’ha entaulat cap demanda pel que fa als delictes descrits en els articles 338 i 339 (prohibició d'incitació a la discriminació racial en diversos camps) o 457 i 458 (prohibició d'incitació a crims d'odi racista) del Codi Penal des de 2011. I que sí s’ha detectat una motivació racista en diversos casos i en conseqüència s’ha aplicat una circumstància agreujant. Les autoritats andorranes creuen que a la llum aquestes consideracions, la formació a la qual es refereix la recomanació de l’ECRI no és una prioritat, especialment en un període de crisi econòmica”. Finalment, i en referència a les qüestions d’integració, la resposta del Govern sí que satisfà l’organisme del Consell d’Europa. En la resposta a la recomanació feta al 2012, l’executiu fa un repàs a tot un seguit de normatives i mesures que s’han posat en marxa i que al seu entendre faciliten la integració de tots els residents al país, siguin amb vocació de permanència o temporers. Així es destaca, per exemple, l’aprovació de la Llei d’atenció social, o el reforç normatiu que s’ha fet en matèria de beques educatives. Es posa de relleu la descentralització efectuada en matèria de formació en capacitació general o en història i geografia en particular. Hi ha un “progrés substancial de les polítiques d’integració en un país molt culturalment divers”, indica el document.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.