Diversos farmacèutics han assegurat que han exposat per activa i per passiva a òrgans de govern del col·lectiu professional que els aglutina que cal activar mecanismes per mitigar la falta d’alguns fàrmacs. No hi ha cap comunicació oficial ni un llistat formal dels productes que escassegen al Principat. Els professionals treballen amb referències dels estats veïns, que, al capdavall, són els que abasteixen Andorra.
En aquest sentit, una de les guies en línia que usen recull poc més de 700 solucions farmacològiques que en aquests moments estan sota mínims o són impossibles de trobar en el territori espanyol. “I a aquestes cal afegir-hi les mancances que arriben -o no arriben en aquest cas- de França”, recorden professionals consultats que mantenen que tot sovint, és clar, hi ha repeticions i que, encara sort, beure del sud i del nord permet “anar trampejant” la situació encara que cada cop es fa més difícil.
Un exemple molt clar, exposen els professionals consultats, és el medicament que usen les persones diabètiques -i que durant un temps hi ha hagut que ho ha emprat per aprimar-se- anomenat Ozempic. “Hem estat ben bé un mes que no ens en servien. Ni des d’Espanya ni des de França. Ara arriben en comptagotes”, recorden els consultats, que asseguren que la llista, evidentment, és molt més llarga.
El col·legi manté silenci absolut. Els farmacèutics són conscients que oficialment l’ens no bada boca. I hi ha un grup cada vegada més gran de professionals que no estan d’acord en la posició passiva del col·lectiu. En aquest sentit, tenen clar que el gran problema és que la presidenta del col·legi, Carla Guerrero, sigui alhora integrant del consell d’administració de la CASS. “Si no és capaç de defensar els interessos del col·lectiu o considera que fer-ho és incompatible amb el fet de formar part de la CASS, que faci un pas al costat”, li reclamen companys de professió.
Comentaris (2)