L’any 2002, el comú lauredià va contractar el servei amb una primera empresa. Amb successives pròrrogues, l’acord es va anar allargant fins al juliol del 2015. Llavors, la corporació va comunicar a la societat que la concessió s’extingiria l’1 d’agost. Tot i això, se’ls mantenia en vigor la tasca fins a licitar novament els treballs.
L’antiga empresa va donar el servei fins al gener del 2017, quan el va agafar una altra societat, tot i que, mesos després, la Justícia va acabar declarant nul·la l’adjudicació
Això va succeir fins al febrer del 2017. Setmanes abans, Sant Julià havia acordat amb Andorra la Vella fer una licitació conjunta del servei, que va acabar guanyant una segona empresa. Aquesta va començar a fer la recollida de brossa a totes dues parròquies, tot i que posteriorment l’adjudicació també va passar per un periple judicial. En aquest cas, va ser declarada nul·la en una sentència del 2018. Per això, la primera societat considera que en aquest lapse de temps (entre 2017 i fins que hi hagués un nou concessionari ferm) eren ells els que tenien dret a seguir donant el servei i, per tant, cobrant la prestació corresponent per part del comú.
És això el que han demanat primer via recurs administratiu, refusat pel comú, i després per dues vegades a la Justícia. En total, l’antiga concessionària del servei demanava una suma important al comú. Per un costat, una indemnització de 376.967,47 euros per la finalització del contracte. Per l’altra, 10.188,31 euros per cada mes que passés fins al moment en què s’hagués adjudicat de forma definitiva el servei. En definitiva, fins que es completés el concurs del 2016 anul·lat posteriorment.
Tant a Batllia com a Superior, però, no s’ha validat aquesta reclamació. En aquest procediment es recorda que no es tracta de la primera demanda en aquest sentit que havia presentat l’empresa. Al contrari, ja havia iniciat un procés judicial el 2017, on es demanava ser indemnitzats pel que ells entenien una resolució anticipada del contracte, ja que entenien que les pròrrogues amb què havien funcionat havien de ser de quatre o dos anys. Ja llavors, la Batllia, el 2018, ho havia desestimat.
I ara el Superior també ho fa. Els magistrats entenen que “és cert que el comú va adreçar a les agents el contracte que emparava que l’actuació d’aquestes es va mantenir en vigor fins al moment que es disposi d’un nou adjudicatari”, mesura adoptada amb “la finalitat de donar continuïtat al servei”. I apunten que “quan el nou adjudicatari va iniciar la prestació del servei, l’1 de febrer de 2017, es van extingir totalment els efectes del contracte que vinculava el Comú i les demandants”. I aquí considera que “les ulteriors vicissituds de l’adjudicació no produeixen l’efecte de fer reviure aquell contracte, ja que havia expirat amb escreix la seva vigència i només es van mantenir els seus efectes fins a l’inici de la nova concessió, a fi de garantir la prestació continuada del servei”.
La sentència remarca que “el caràcter merament temporal i transitori de la pròrroga de la vigència del contracte subscrit entre el comú i les agents no comporta ni pot significar la prolongació dels seus efectes més enllà de l’assumpció del servei per part del nou contractista, i això amb independència de que, posteriorment, aquesta nova adjudicació fos anul·lada en un altre procés judicial”. I això malgrat que el Superior adverteixi que “és cert que no sembla haver-se executat adequadament la sentència” que va anul·lar la següent concessió i adverteix que “resulta necessari completar l’expedient amb la proposta de la mesa i el posterior i nou acord d’adjudicació”.
Comentaris (1)