Malestar entre els funcionaris de la presó per la investigació externa que es vol fer de la fuga

Just aquest dimarts fa una setmana de la fugida avortada al cap de tres hores i mitja, aproximadament, de detectar-se. Era la primera vegada en la història penitenciària andorrana, almenys en la contemporània, que un reclús aconseguia saltar a l’exterior dels murs del centre penitenciari. Rossell ja va explicar ahir que durant aquesta setmana s’espera tenir completada la investigació interna que es va posar en marxa només activar-se el protocol de fugida. I a la seva manera va deixar entreveure que s’expedientarà personal.

Els agents temen, segons les fonts, que es passarà comptes a baixa escala, per dir-ho d’alguna forma, i així es dissimularan mancances que consideren que hi ha, sobretot a nivell tècnic i material. L’auditoria externa serviria per donar força a qualsevol decisió que s’adopti, tot i que el titular d’Interior va deixar entreveure que amb l’anàlisi independent dels fets el que es vol detectar, precisament, són més aviat les mancances que hi pugui haver. Tal i com ha anat explicant l’Altaveu, és clar que hi havia una disfunció en els sistemes d’alarma.

Els sensors instal·lats al pati des del qual el pres va saltar a l’exterior no van funcionar dimarts passat. I això que hi són. Ara mateix, en principi, ja funcionarien si fos el cas. L’intern, ara per ara i després de ser detingut al pont del Prat Salit, torna a ser al mateix mòdul de semillibertats del qual va marxar. Segons les fonts, aviat hauria de passar al mòdul de penats en virtut de la condemna ferma que se li ha imposat per la fugida.

Segons els consultats, l’home ja hauria comentat en més d’una ocasió que es fugaria. Ho va dir especialment entre uns companys que no el reben massa bé per la seva conflictivitat i perquè amb el seu comportament manté en permanent tensió tothom. Els comentaris que hauria deixat anar l’home haurien arribat també a algun funcionari, tot i que ningú no li va fer gaire cas i encara menys se li va donar cap mena d’importància. El seu caràcter altiu i xulesc, de domini del món penitenciari, no l’ajudava en aquest sentit.