José Luis, de 41 anys, feia dies que planejava la fuga. No va protagonitzar les darreres rebequeries perquè sí. Però era un bregador de mena. Menut com és, impulsiu, sempre estava buscant conflicte entre reclusos. D’aquí en part que dimarts estigués aïllat, com en altres ocasions, al mòdul de semillibertat, tot sol. És, si es pot definir d’alguna manera, una ‘rata de presó’. Tan aparentment dèbil com audaç. Tant empàtic com observador. Dels darrers quinze anys, se n’ha passat uns quants en centres penitenciaris espanyols. Alguna temporada llarga hi tot. Fins a la Model, la presó per excel·lència de Barcelona, ara ja fora de servei.
A l’Estat espanyol, des d’on se’l reclama per delictes contra el patrimoni, tenia reconeguda una minusvàlua mental en forma de petita pensió; també pateix i es tracta o s’hauria de tractar per diferents malalties infeccioses
De fet, les autoritats espanyoles el tenen reclamat per delictes contra el patrimoni. La mateixa tipologia dels que va cometre al Principat i que el van portar a la Comella. Si no passa res, aquesta nit hi tornarà. Ahir se’l va sotmetre a una revisió mèdica, a una observació psiquiàtrica forense per comprovar la seva situació. A l’Estat espanyol cobra, o cobrava, una petita pensió per una minusvàlua de tipus mental. Alhora, pateix o té diagnosticades diferents malalties de tipus infecciós per a les quals s’ha tractat dins i fora de les reixes. La droga és mala companya de viatge. Prou que ho saben a casa seva des d’on, asseguren, “no té solució”.
Nascut a la província de Jaén, on ha viscut algunes temporades i on hi té els pares, que són els que al seu dia van rebre la notícia de la seva detenció al Principat -era el mes de juny-, una bona part de la seva vida ha transcorregut, més enllà de les presons, al municipi de Chiva, a prop de València. Hi té família i amics. I també molta gent que no el pot ni veure. Al poble hi té moltes víctimes de la seva angoixa-necessitat per robar. ‘El Sabanillas’ ha entrat en moltes de les cases del poble. Fins a la del seu germà, el que li garantia l’única feina que se sap que hauria fet. El que encara manté tot sovint que és la seva ocupació.
En efecte, durant un temps va acompanyar el seu germà per diversos punts de la geografia espanyola -i potser també a Andorra- com a venedor d’una parada ambulant d’herbes medicinals. És el negoci del germà, que li va donar l’oportunitat d’intentar redreçar-se, però que el va acabar despatxant quan va veure que lluny de mirar d’enfilar un camí correcte tornava a les ziga-zagues que han caracteritzat la seva vida. La parada del germà ha tret el cap en fires del Principat, però l’home no recorda si el seu germà hi havia estat o no.
En tot cas és indubtable que el 7 i el 8 de juny passat, com a mínim, era a Andorra. La policia el va enxampar poc abans de les 7 del matí del dia 8 en un bar-restaurant del carrer na Maria Pla d’Andorra la Vella. De fet, després de forçar la porta del local i d’endur-se quatre pertinences, l’home hauria acabat en l’interior del portal del costat mateix del restaurant mirant de dormir la mona. Havia begut molt. O, almenys, el que va beure se li va posar malament. Se li van trobar algunes monedes, joies, i unes bosses on hi havia alguns productes alimentaris i algunes ampolles de begudes alcohòliques.
Durant un temps va acompanyar el seu germà per diversos punts de la geografia espanyola -i potser també a Andorra- com a venedor -la seva única feina que se li coneix, almenys últimament- d’una parada ambulant d’herbes medicinals
Tot el botí l’hauria aconseguit dels tres llocs on presumptament va accedir aquella nit. Dos restaurants i un domicili particular. La instrucció del cas està en una fase molt avançada però encara no del tot acabada. Hi ha alguns dubtes de si realment va accedir o no al domicili habitat en qüestió. El delicte és més greu. I per això sol ja es juga entre dos i sis anys de presó. La fuga de la presó, com a delicte en sí, és molt menys important. Tot just, probablement, una pena d’arrest. Ara, de rellevància n’ha tingut molta. ‘El Sabanillas’ sempre serà el primer reclús en haver-se fugat d’una presó a Andorra. I la seva fugida, avortada, ha generat un daltabaix penitenciari notable. Un debat, almenys, important.
Que si és un error humà, que si hi havia problemes funcionals al centre penitenciari, que si falten mitjans. L’administració, que nega per activa i per passiva que mai ningú hagués comunicat a la direcció d’Institucions Penitenciàries deficiències o perills en relació amb el mòdul i el pati del mòdul on estava el pres fugitiu, manté oberta una investigació abans de determinar responsabilitats. Si n’hi ha d’haver, de destitucions, no seran imminents. I encara hi ha molts detalls per analitzar i molts serrells per tancar.
En José Luis, amb el seu caràcter impulsiu -que el seu comportament no era normal, que calia un tractament psiquiàtric sí que s’havia advertit en més d’una ocasió- però, alhora, aquella sornegueria amb mala bava s’ho deu mirar entre astorat, encuriosit i també enfotent-se’n. “Ja us val a tots plegats”, es deu dir. Això només ho sap ell, però. Perquè és molt seu. Molt altiu. D’evidenciar que a la presó se la sap llarga i se les sap totes. Malauradament, és tan addicte a les drogues com a robar. També als garrots, a les reixes, a les cel·les.
Comentaris (3)