- Els grups representats al Consell, el Govern i els comuns analitzen els efectes de les contundents conclusions del treball del catedràtic emèrit i exmagistrat del TC Miguel Ángel Aparicio
- Un estudi també elaborat pel jurista, encarregat per tots els comuns i amb DA entre els finançadors va ser el punt de partida de la dimissió de Riberaygua la passada legislatura
- L’executiu té pressa perquè s’aprovi el nou marc normatiu per poder afrontar amb tranquil·litat el pressupost per al 2018; pretén que les dues lleis qüestionades rebin la benedicció el 5 d’octubre
- El termini per a la presentació d’esmenes acaba aquest dimarts, però s’allargarà… tres dies; fins divendres i amb el debat d’orientació pel mig, en què Martí es veure obligat a tractar la qüestió
- L’anàlisi jurídica ha obert fractures en parròquies i grups polítics on s’havien intentat cicatritzar i qui més qui menys tothom espera que el síndic general encomani l’informe ‘refinitiu’
La sortida a escena de l’informe del catedràtic emèrit de Dret constitucional Miguel Ángel Aparicio sobre les noves lleis de competències i transferències, que considera manifestament contràries a la Constitució en diferents aspectes, ha descol·locat tot l’arc parlamentari. I també ha obligat el Govern i els comuns a parar molt compte.
La rotunditat amb què es manifesta l’expert en tan sols sis pàgines ha posat els pèls de punta a més d’un. D’altres -és el cas del comú de la Massana- ja havien advertit l’escenari que ara Aparicio apuntala amb més fermesa en referència als béns comunals que se cedeixen a l’Estat. En qualsevol cas, que més qui menys, està a l’expectativa.
A l’executiu li corre molta pressa l’aprovació d’aquestes lleis per poder encarar amb tranquil·litat el pressupost per al 2018. De fet, està forçant la màquina de comú acord amb Sindicatura per tal que els textos es votin el 5 d’octubre. Aquest dimarts finalitza el termini d’esmenes. I s’allargarà. Però tot just tres dies: fins divendres… havent-hi com ja el debat d’orientació política pel mig. Un debat en què Toni Martí no podrà evitar haver de parlar de la qüestió i no pas amb el cofoisme que segurament ho hauria volgut fer. I és que l’aportació d’Aparicio no és banal. Gens ni mica.
Més enllà del xoc directe que els textos a tràmit parlamentari comporten als articles 79, 80 i 81 de la Constitució, sotmeten els comuns a la voluntat del Govern quan el marc constitucional estableix clarament l’autogovern comunal. Això dit de forma genèrica i tal com l’
Altaveu ja ha avançat. Però és que hi ha frases concloents del catedràtic en les anotacions que fa que són per emmarcar.
“Sorgeixen dos aspectes problemàtics dins d’aquesta anunciada interconnexió entre competències i transferències: el primer d’ells, amb contestació taxativament negativa, és el referit a si el nou model assegura la capacitat econòmica dels comuns en l’exercici de les seves competències; i, el segon, és l’anunciat de la correlació entre dotació de transferències i exercici competencial”, manté el jurista així d’entrada.
Però és que continua:
“Tot aquest entramat de previsions processals i institucionals afecta negativament el sistema constitucional de competències: com a tècnica de regulació competencial, no pot establir-se per llei un principi general pel qual s’excepciona un conjunt de competències expressament atribuïdes per la Constitució; i s’excepciona a través de dos mecanismes: mitjançant l’enumeració dels supòsits de fet continguda en la disposició addicional i mitjançant la substitució de la voluntat dels comuns per la voluntat del Consell General. En tots dos casos i en l’opinió que aquí es manté, la invasió competencial és il·legítima per inconstitucional: la llei qualificada no procedeix a la delimitació de les competències si no a la seva limitació o simple eliminació; i la voluntat del Consell General no pot contradir la voluntat dels comuns en els àmbits de l’exercici de les seves competències constitucionalment reconegudes.”
Aparicio deixa clar, abans d’escriure unes línies de conclusió, que hi ha molts més detalls dels que indica en la nota que són “problemàtics”, però que no hi entra en tractar-se, simplement, d’uns apunts. En definitiva, per al catedràtic,
“al marge de problemes tècnics i d’haver propiciat conflictes pro futur, els projectes de llei plantegen qüestions inconstitucionals de fons ja que trastoquen substancialment parts essencials del sistema de repartiment constitucional de competències entre el Govern i els comuns”. El breu estudi, conclòs el passat 2 de setembre, l’emet l’exmagistrat del Tribunal Constitucional a petició del comú de Sant Julià, una de les corporacions que més molest s’ha mostrat amb el resultat de la negociació entre corporacions parroquials i executiu més, al final, la participació de representants parlamentaris.
El fet que ara Aparicio s’hagi pronunciat a petició d’un comú sol no li treu validesa. Menys encara força. Ja va ser un treball jurídic en què també participava aquest mateix catedràtic -i que van encomanar la legislatura passada tots els comuns i que va contribuir a pagar el grup parlamentari de DA- l’origen, el punt de partida, del que seria la dimissió del llavors ministre encarregat de la reforma competencial, el totpoderós Antoni Riberaygua. I, justament, el pes que tenen les lectures constitucionals d’Aparicio és el que ha descol·locat la immensa majoria d’actors polítics i està evidenciant profundes escletxes.
Qui més qui menys està esperant que el veí encomani un informe jurídic amb tots els ets i tots els uts sobre les dues lleis. Sia el que sia topa amb la celeritat que necessitava el Govern i, a més, pot engegar a rodar una de les grans consecucions -miniconsecucions per ser exactes- de Toni Martí: la reforma de l’encaix comunal. O la reformeta, vaja. Les formacions polítiques han anat amb peus de plom aquest dilluns. Primer, intentant obtenir l’estudi. Després, mirant de treure’n les conclusions adients.
A la Massana, per exemple, al comú es recordava que ja es va fer una constància deixant clar que, per a ells, l’informe emès per les corporacions sobre els usos que es pretenguin donar als terrenys que cedeixin a l’Estat han de ser vinculants en qualsevol cas.
A Canillo, les conclusions d’Aparicio haurien fet saltar pels aires, segons algunes fonts, el presumpte consens per donar suport als textos negociats però que, per exemple, el cònsol Josep Mandicó no sempre veia clars. El PS i Liberals analitzaven amb cura tot plegat -els primers no són partidaris de votar a favor de les lleis; els segons sí que s’havien posat més aviat al costat de DA en aquesta qüestió- per intentar treure el màxim rèdit polític a tot plegat. O el que és el mateix, deixar tant com puguin en calces l’adversari sense desvestir-se gaire a un mateix.
I en el fons del fons, tots, tots, el que fan és esperar que el síndic general, com a màxima autoritat del poder legislatiu, pari la màquina i sol·liciti l’informe. L’informe jurídic de veritat que no deixi lloc a dubtes i que posi les coses, per bé o per mal, al seu lloc. Si no sempre quedarà, per exemple, el requeriment de dictamen previ d'inconstitucionalitat de les lleis que poden instar els Coprínceps. No seria el primer cop. Però això ja serien paraules majors.
Comentaris