L'expresident d'Orfund acusa Cinca de blanquejar diners que s'havia apropiat del grup fonedor d'or

L\'expresident d\'Orfund acusa Cinca de blanquejar diners que s\'havia apropiat del grup fonedor d\'or
L\'expresident d\'Orfund acusa Cinca de blanquejar diners que s\'havia apropiat del grup fonedor d\'or

L’expresident i un dels fundadors del Grup Orfund, Joan Samarra Naudí, acusa l’actual ministre de Finances, Jordi Cinca, de blanquejar diners procedents de l’apropiació indeguda que, durant anys, hauria comès quan Cinca era el màxim executiu del grup creat a la dècada de 1990. De fet Samarra considera que la instrumentalització presumptament delictiva que l’ara ministre hauria fet llavors del seu càrrec a la companyia, amb la cooperació necessària d’una altra peça clau a Orfund, Manuel Terrén, hauria estat l’origen del fracàs del grup, que va acabar fent fallida.

Tot plegat consta en una querella criminal que Samarra va interposar divendres davant els jutjats ordinaris de Barcelona. De l’acció judicial de l’expresident del Grup Orfund, que encara a data d’avui apareix com a soci d’algunes de les societats que d’ells penjaven juntament amb el propi Cinca ja que en haver-hi embargaments judicials dictats no s’han pogut dissoldre, se n’han fet ressò diversos mitjans nacionals i internacionals. 

Crónica Global i La Sexta s’han fet ressò del suposat tràfic d’or i, en menor mesura, diamants que hauria protagonitzat l’avui titular andorrà de Finances. També OKDiario ha anunciat la interposició de la querella lligant-ho amb l’aparició, en ella, d’algun dels molts noms que hi transcorren, qui va ser president de Fórum Filatélico, Jesús Fernández Prada, que participava d’alguna de les nombroses societats que van arribar a configurar el grup amb seu, primer, a la Massana i, després, a Ordino. També Ràdio Nacional d’Andorra i Andorra Televisió han explicat que Samarra ha interposat la querella contra Cinca i Terrén per administració deslleial i apropiació indeguda.

Fonts del despatx d’advocats d’Elpidio Silva han confirmat la presentació de l’acció penal, que constaria d’una seixantena de pàgines més prop de tres-centes amb documents que avalen allò que s’explica en la querella. Silva dirigeix l’orientació de l’acció legal presentada per Joan Samarra. L’ara advocat, era un reconegut jutge espanyol, responsable del jutjat d’instrucció número 9 de Madrid que va gosar enviar a la presó l’exbanquer vinculat al PP Miguel Blesa. Arran d’aquella decisió acabaria sent inhabilitat per a la carrera judicial.

Després d’un fugaç flirteig amb la política, va endinsar-se en l’advocacia, amb despatx obert tant a la capital espanyola com a Barcelona. Fonts properes al bufet han confirmat que l’expresident d’Orfund acusa Cinca i Terrén, que va ser el ‘delegat’ del grup a països com Costa d’Ivori i Libèria, de blanqueig (tant en la modalitat de blanquejar per a tercers, a través de comptes que majoritàriament s’haurien obert a Crèdit Andorrà com en la modalitat d’autoblanqueig, per al qual se sospita que podria haver tingut un paper destacat la societat panamenya Mariette, de la qual Cinca va ser apoderat i quan va plegar-ne li va agafar el relleu Terrén), d’apropiació indeguda i d’administració deslleial.

La direcció lletrada de la querella es mostra prudent fins que l’acció judicial no sigui admesa a tràmit, qüestió que es dóna per fet que podria succeir en alguns dies. Un dels fets que denunciaria Samarra és que de la documentació que encara es conserva es desprèn que dels 96 lingots d’or que van viatjar d’Abidjan fins a Barcelona en tretze ocasions concretes, només 66 van acabar arribant a la foneria d’Ordino. L’expresident d’Orfund recorda que Cinca tenia plens poders sobre les principals societats que operaven a l’Àfrica, on l’ara ministre va estar en més d’una ocasió.

La querella recorda, segons les fonts, els vincles que Orfund va mantenir a través de Terrén, i també de Cinca, amb diferents ‘senyors de la guerra’ (Alhaji Sekou Fofana, durant molt temps mà dreta del dictador Charles Taylor va ser la porta d’entrada de la societat dirigida pel polític andorrà a Costa d’Ivori i Serra Leone), i els beneficis que això els va portar. Pel text presentat als jutjats de Barcelona hi transcorren nombrosos noms que haurien tingut, d’alguna manera o altra, participació en tot l’entramat. Empresaris andorrans i espanyols. En aquest darrer cas, el ja esmentat Jesús Fernández Prada però també, per exemple, Fernando Fernández Robleda, vinculat al tràfic d’armes, o el joier de dubtosa reputació com Rafael Priego. 

La nombrosa documentació que s’annexa a la querella no només acreditaria allò que es manté en l’escrit; deixaria ben clara la participació directa de l’avui ministre, que va iniciar la seva relació amb Orfund essent conseller general, en tota la presumpta trama delictiva que, segons Samarra, tenia com una de les finalitats, anar buidant la companyia per, suposadament, enriquir-se personalment.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.