Les avaluacions dels inspectors i el fet que la fiscalia pugui opinar de la productivitat judicial incomoda els batlles

Una part dels batlles, que no pas tots, estan que treuen foc pels queixals amb el ‘seguiment’ que els estan fent els inspectors judicials nomenats pel Consell Superior de la Justícia (CSJ). I si les avaluacions d’aquests consultors externs ja ‘molesten’ a més d’un dels jutges, encara incomoda més que la fiscalia pugui opinar sobre la productivitat dels batlles. A la inversa no succeeix.

Fa poc més d’un any que Joaquim Borrell i Gilbert Cousteaux van prendre possessió del càrrec. I la seva ‘pressió’ està esdevenint un peix que es mossega la cua: han de vetllar perquè els batlles no s’encantin i, alhora, també analitzen si les decisions que s’adopten s’adeqüen a la lògica temporal però també jurídica. Una de les conclusions a les quals haurien arribat aquests inspectors és, per exemple, que als batlles els costa molt prendre decisions. I que demoren a vegades indegudament la resposta a l’administrat per evitar el risc d’equivocar-se.

D’aquí, per exemple, que el suposat ‘caràcter executiu’ és un element que es valora positivament en els candidats a entrar en l’escalafó alt de l’administració de Justícia cada cop que el Consell Superior convoca algun edicte. Els inspectors del CSJ avaluen els batlles i els fixen objectius. Aquesta figura i aquests procediments no són pas aliens a altres jurisdiccions properes. Però el seguiment no acaba de convèncer ni agradar als afectats que en algun cas consideren que les avaluacions s’acaben fent des d’una visió quantitativa i no qualitativa.

El CSJ està immers en un treball d’anàlisi i avaluació de moltes de les activitats i els components vinculats a l’administració de Justícia. Ara mateix, la cúpula judicial, que entra en la recta final del seu mandat, està treballant, entre altres coses, en l’avaluació i redisseny de les tasques que desenvolupen, per exemple, els oficials de cadascuna de les batllies. Per escalafó dins de cada oficina judicial, els oficials són estan en tercer lloc en l’organigrama, després del batlles i els secretaris judicials.

Aquest col·lectiu, i en concret els que estan adscrits a oficines judicials dedicades a la instrucció de caràcter penal, va presentar fa unes setmanes al CSJ una carta acompanyada d’un informe en què es posava de manifest als rectors del poder judicial el malestar per l’assumpció de noves tasques i un major volum de feina -diferent a oficials d’altres matèries i naturalesa d’oficina judicial- essent la remuneració idèntica. Aquests professionals de la Batllia es van arribar a plantejar deixar de dur a terme algunes tasques i realitzar, estrictament, aquelles que històricament estaven descrites per al seu lloc de treball.

Una vegada tramesa la carta al CSJ i advertit que en un parell de setmanes s’iniciaria la plantada si no hi havia un canvi de posició per part de la cúpula judicial o un increment salarial, els màxims responsables del CSJ van informar els afectats, una quinzena, que estaven treballant en un informe que, justament, hauria de permetre resoldre anomalies com les expressades. Davant d’això, els oficials afectats van decidir posposar les mesures de força que tenien previstes de forma imminent.