L’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) ha passat la pilota del fracàs de la venda de BPA Panamà a Key Capital Partners (KCP), l’empresa a la qual va adjudicar a dit la tasca de recercar compradors per a Vall Banc i que, a través d’una resposta a una pregunta parlamentària, se sap ara que també va ser la “mandatària” de l’AREB en l’intent de venda de la filial panamenya del banc intervingut. D’aquesta manera, l’entitat presidida per Albert Hinojosa i liderada durant molt temps per un César Goyache que es manté en el consell d’administració, s’espolsa les responsabilitats i assegura que malgrat que els supervisors panamenys van assegurar que les autoritats andorranes no havien fet el que calia perquè la venda de BPA Panamà arribés a bon port, això no va ser així.
De fet, també li passa part del mort a la Superintendencia del Mercado de Valores, que hauria enviat una missiva a l’AREB el 27 de gener d’enguany en què “literalment es diu: ‘manifestamos que en ningún moment ha sido la intención de esta Superintendencia imputar a la AREB el fracaso de la venta de BPA Valores SA’”. Evidentment, l’AREB no es remet a la venda fallida de BPA Panamà perquè en el document oficial pel qual es decideix liquidar aquell banc, igual com ho havia fet abans amb la casa de valors, el regulador panameny deixa clar que l’AREB no hauria fet els deures. De fet, l’únic aspirant a comprar la filial centre-americana de BPA va reclamar poder disposar de la renda variable en una data determinada que l’AREB no va poder complir.
Una part, si no tota, de la resposta parlamentària ja va ser avançada per Hinojosa durant la seva recent compareixença davant la comissió legislativa que tracta sobre l’estabilitat del sistema financer andorrà i, més concretament, se centra en el cas de la crisi de BPA. Ara, alguns dels detalls de l’operació fallida de la venda de BPA Valors i BPA Panamà surten publicats al Butlletí del Consell General arran d’una pregunta del parlamentari liberal Jordi Gallardo, que feia incís, justament, en el fet que havia estat la pròpia Superintendencia la que havia lamentat la posició adoptada per l’AREB. D’aquí que Gallardo s’interessi pels moviments realitzats per l’ens reordenador del sistema bancari quan algun dels seus integrants té problemes.
L’AREB explica que en l’inici del procés hi va haver dues entitats que es van interessar en l’adquisició de les filials de BPA però que, al final, només una va seguir tota la tramitació malgrat que l’oferta que va fer va quedar lluny del que es pretenia des d’Andorra. En la resposta es concreta que “la primera oferta vinculant que es va rebre va ser de dos milions cinc-cents mil dòlars USA i la segona oferta, que la millorava la primera, de cinc milions de dòlars USA. Així mateix, el valor liquidatiu de la societat es situava en un rang d’entre un milió sis-cents mil dòlars USA a cinc milions de dòlars USA”.
Resposta
En el curs de la resposta, signada per Hinojosa, s’explica que “la societat KCP ha actuat durant aquest procediment com a mandatari de l’AREB, el que significa no només que totes i cadascuna de les directrius executades per aquesta han estat proporcionades per l’AREB, si no que ha ostentat la representació de l’AREB en aquest procés. Per tant, l’AREB, a través del seu mandatari, sí ha respost la proposta de compra de Banca Privada d’Andorra (Panamà)”. Prèviament, i tot responent una de les subpreguntes que fa Gallardo, s’explica que “el dia 15 de juny del 2016 es va iniciar el procés de venda d’aquesta entitat bancària, assessorada per la societat Key Capital Partners, Agencia de Valores, S.A (en endavant KCP), seguint el mateix procediment, directrius i criteris que els duts a terme durant el procés de venda de Vall Banc, S.A.U, i seguint els estàndards internacionals d’aquesta mena d’operacions”. I que “les actuacions de l’AREB es van centrar en l’estipulació de les bases d’invitació de compra per als possibles candidats, així com en la seva avaluació, seguiment i finalment proposta als trenta candidats que compliren amb els requisits necessaris per a poder ser considerats adquirents en aquesta primera fase de venda. Aquestes trenta invitacions es materialitzaren en dues ofertes indicatives d’interès”.
Continua explicant Hinojosa que “en la segona fase de venda els candidats accediren a la informació necessària per a poder dur a terme les avaluacions internes escaients. Les actuacions de l’AREB durant aquest període s’encaminaren a l’observança de la informació proporcionada als candidats. A l’inici d’aquest estadi, un dels dos candidats va retirar unilateralment la seva candidatura. Des d’aquell moment, l’AREB es centrà en l’obtenció d’una oferta que es podés considerar acceptable. Després de la presentació de dues ofertes i de la seva anàlisi, es va considerar, així li va ser comunicat al candidat, que cap de les dues ofertes (la inicial i una segona oferta) complia els requisits necessaris per a la seva acceptació, pel que el candidat va retirar-la el dia 8 de desembre del 2016”.
El president del consell d’administració de l’AREB va justificant la feina feta i el detall de les propostes rebudes. I els estira-i-arronsa haguts i per haver per acabar concloent que, “per tant, i com es desprèn del detall de les actuacions dutes a terme per l’AREB, en cap cas aquesta entitat va deixar expirar el termini sense emetre resposta. Ans al contrari, la comunicació amb el comprador ha estat clara i fluïda”.
Comentaris