El ministre de Finances, Jordi Cinca, i l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) no van en la mateixa línia. La resolució sobre la resolució de Banca Privada d’Andorra (BPA) publicada al BOPA la setmana passada i les paraules del ministre en seu parlamentària en defensa pròpia enmig de les turbulències dels ‘Papers de Panamà’ evidencien nombroses contradiccions: mentre Cinca defensa a ultrança disposar de societats panamenyes, PricewaterhouseCoopers (PwC) i l’AREB penalitzen aquestes mateixes societats i els seus titulars, que pel sol fet de tenir o formar part d’aquestes estructures, si són clients de BPA, no podran passar al banc pont. Quedaran travats al ‘banc dolent’.
El titular de Finances va tornar a defensar, dijous, la licitud de poder disposar o participar d’una societat radicada a Panamà. De fet, un argument totalment vàlid. De fet, anant encara més enllà, Cinca va assegurar que no faria mai “cap retret”, ni com a persona privada ni com a ministre, a aquelles persones o empreses del país que tinguin societats al país centre-americà “sempre i quan compleixin tots els requisits legals del nostre país i dels països on tinguin activitat”. L’argument del portaveu governamental sembla inapel·lable. Però queda clar que ni PwC ni l’AREB no el comparteixen.
En la revisió de clients i comptes de BPA dut a terme per la consultora d’arrel americana, diversos criteris emprats per decidir si aquells clients són aptes o no ho són topen, justament, amb l’argumentació donada per Cinca. En el punt 91 de la resolució que es pot consultar al BOPA, i entre els aspectes en els quals “s’ha parat una atenció especial en els procediments d’anàlisi realitzats respecte de l’operativa dels clients” hi apareixen criteris com ara “operacions i moviments amb origen o destinació en països de risc”. I Panamà pels estàndards internacionals i encara més per a PwC és de risc. Un altre criteri: “Utilització d’estructures societàries, d’empreses ja existents o d’associacions o fundacions amb escassa activitat real o caràcter merament patrimonial.” Buscant exemples, si Cinca fos client de BPA i avui continués com a apoderat de Mariette no hauria passat a Vall Banc.
Perquè Mariette és una estructura societària i tenia escassa activitat (o nul·la) tal i com el titular de Finances s’ha afartat a dir. I per al ministre no hi ha cap problema en tenir una societat a Panamà. Però ni a PwC ni a l’AREB no els cal tenir indicis d’un ús il·legal d’aquestes estructures. Pel sol fet d’utilitzar-les, un considera no apte el client i l’altre el declara no traspassable i el bloqueja. Més criteris que podrien topar amb les excelses explicacions del ministre: “Existència d’estructures societàries complexes i moviments entre comptes que puguin portar aparellada l’ocultació de l’origen de fons.” El criteri publicat al BOPA deixa clar el puguin. Mariette, per exemple, de poder hauria pogut ocultar l’origen de molts fons. No vol dir que ho fes. Però ho podia fer. Per tant, no hagués passat la revisió de PwC ni tampoc la decisió de l’AREB. Vaja, que tot depèn dels ulls amb què es mira. Queda ben clar.
Fotografia: M. T. / ANA
Comentaris