Més de tres anys per dictar sentència en una demanda per acomiadament indegut

El TC torna a tibar les orelles a la Batllia per la seva lentitud davant la demanda d’un treballador a qui havien fet fora d’una empresa d’informàtica: la va presentar el setembre del 2020 i el passat desembre encara no tenia cap resolució

Una imatge de l'edifici que acull el Tribunal Constitucional.
Una imatge de l'edifici que acull el Tribunal Constitucional. ARXIU

Una vegada més, el Tribunal Constitucional ha posat en relleu la lentitud de la Justícia andorrana. En aquest cas, ha atorgat l’empara demanada per l’antic treballador d’una empresa d’informàtica que havia acudit a la Batllia arran del seu acomiadament. Més de tres anys després de la demanda, encara no havia obtingut sentència. Per això, el TC entén que s’ha vulnerat el seu dret a un judici de durada raonable. De fet, el mateix TC ha acceptat analitzar ara un altre recurs d’empara vinculat a l’allargament excessiu d’un procediment judicial.

Aquesta nova tibada d’orelles -ja en són moltes els darrers anys- s’ha conegut aquest dimecres amb la publicació de la sentència al BOPA. Tot arrenca el setembre del 2020. Arran del seu acomiadament, el recurrent va presentar una demanda laboral per demanar que es considerés que aquest s’havia fet de forma indeguda i injustificada i, per tant, reclamava una indemnització.

Paral·lelament, el TC ha acceptat estudiar un altre recurs d’empara per la presumpta vulneració del mateix dret, el d’un judici de durada raonable, en el marc d’una societat afectada per unes diligències prèvies des de l’any 2019

Inicialment, tot va anar força ràpidament. El novembre l’empresa ja havia presentat la seva resposta i el març del 2021 totes dues parts van elevar els seus escrits de conclusió. Per tant, tot quedava vist per sentència. Des de llavors, però, cap notícia. El temps passava i la resolució no arribava, malgrat els reiterats intents de l’afectat insistint que la Batllia s’havia de pronunciar.

Fart de tot plegat, el passat desembre va decidir anar al TC. Va presentar un recurs d’empara al·legant que s’estava vulnerant el seu dret a un judici de durada raonable. I la sentència és contundent. De fet, ja el mateix fiscal, a l’hora de ser consultat, donava la raó al recurrent, ja que es tractava, al seu entendre “d’una pretensió força comuna” i que “les deficiències estructurals [de la Justícia] no poden afectar el dret fonamental a un judici de durada raonable”.

En la resolució, es recorda que el retard denunciat és de “32 mesos” i que aquest no es pot imputar a cap de les parts. Per això, els magistrats entenen que “els criteris que permeten constatar l’existència d’un termini irraonable estan reunits i el dret a un judici en un termini raonable no ha estat, en aquest cas, respectat”. Per tant, consideren que s’ha d’estimar el recurs d’empara.

Per cert, el recurs al TC ja havia tingut, abans de la sentència, efectes. La Batllia va acabar dictant sentència, com es posa en relleu en la resolució del Constitucional. Ara bé, massa tard per evitar que també es dictamini que el recurrent té dret a ser indemnitzat.

Com s’ha dit, no és pas el primer cop –al contrari, ja en són massa- que el TC tiba les orelles a la Justícia ordinària per la seva lentitud. I, ben segur, no serà pas el darrer. De fet, aquest mateix dimecres també s’ha conegut que l’organisme ha admès analitzar un altre cas on es podria haver produït una vulneració d’aquest dret. Així, es tracta d’una societat que entén que hi ha inactivitat en el marc d’una causa que analitza, de moment només amb diligències prèvies, la Batllia des del 2019.

Comentaris (4)

Trending