El cas va saltar ara fa uns mesos, quan la noia, que llavors tenia quinze anys, hauria explicat la dramàtica situació que vivia des de fa temps a una de les seves professores. La mobilització tant de policia com de justícia i dels tècnics d’Afers Socials va ser ràpida, ja que es va atorgar una gran credibilitat al relat de la menor. Per això, es va detenir el pare i se’l va enviar a la Comella, donada la gravetat dels fets.
I és que, segons les declaracions de la víctima, els abusos s’haurien prolongat durant gairebé tres anys. De fet, l’home està processat pels “delictes majors continuats d’abús sexual sobre menor i sobre major de 14 anys”. El passat juliol, el seu advocat va demanar la llibertat provisional, fos amb o sense fiança i que, en tot as, se li canviés la presó per un arrest domiciliari sota control monitoritzat. La petició va ser denegada per Corts i el lletrat va recórrer, llavors, al Superior.
La defensa de l’home argumentava que no es podia parlar de risc de fuga, perquè tenia un “arrelament personal, laboral, social i econòmic al Principat”. De fet, no tenia béns ni patrimoni al seu país d’origen. A banda, entenia que era suficient la mesura d’arrest perquè “garanteix la plena disposició a la Justícia”.
El Superior, un cop analitzat el cas, posa en relleu que “no es discuteix” que els delictes pels quals se l’ha processat suposen penes importants de reclusió i que ho és “sobre la base d’indicis racionals de criminalitat per uns fets bastants greus”. Sobre el suposat arrelament al país, “convé rellevar que si hi resideixen membres de la família, no apareix idoni, sempre en aquest estadi del procediment, que pogués mantenir relació amb la seva filla i la seva esposa”.
A banda, es remarca que “la gravetat de les penes previstes comporta per si mateixa un risc de fugida”, especialment quan hi ha “una major proximitat de la celebració del judici”, ja que ha finalitzat la instrucció del cas. Per tant, es considera que “l’única manera d’assegurar la seva disponibilitat processal sigui el manteniment de la presó provisional”. Més quan no es considera viable un arrest domiciliari perquè, justament, al pis hi viu la filla i, per tant, la víctima dels presumptes delictes. Això comportaria “una eventual revictimització d’aquesta permetent a més al processat influir sobre la mateixa”.
Comentaris (4)