Ja en primera instància s’havia donat la raó a l’executiu i al professional en qüestió, codemandat en el procediment. I la sala administrativa del Superior ara hi torna tot i la maniobra que va fer un dels components de la junta del col·legi, andorrà format a França, per mirar de demostrar que en tan què nacional del Principat, no podia exercir a Espanya. Però la sentència notificada aquesta setmana és clara i rotunda, a banda de desestimar les pretensions del col·legi professional.
En els fonaments de dret, la sentència en qüestió recorda que la legislació vigent en matèria de professions titulades disposa que “l’obtenció de l’autorització d’exercici d’una professió titulada per part de persones físiques amb residència efectiva i permanent al Principat d’Andorra o que disposen d’una autorització d’immigració de treball de fronterer vigent, i que no disposen de la nacionalitat andorrana, està subjecta al tracte de reciprocitat que permeti l’exercici efectiu de la professió titulada als nacionals andorrans en l’estat del qual és nacional el sol·licitant”.
La sala recorda la seva pròpia jurisprudència i exposa que la reciprocitat “es dona quan, per regla general, un Estat estranger autoritza als nacionals andorrans l’exercici efectiu de la professió liberal projectada i quan aquest es configura en termes substancialment similars respecte dels nacionals d’aquell Estat tercer”. Aplicant aquest criteri i d’acord amb un certificat emès pel Col·legi Oficial d’Enginyers de Catalunya, “la nacionalitat no té cap rellevància en la necessitat d’homologar un títol per exercir una professió titulada a Espanya sinó el lloc on s’ha obtingut aquest títol, de manera que si una persona amb nacionalitat espanyola ha estudiat a una universitat estrangera, haurà de passar el mateix procés d’homologació que un ciutadà andorrà”.
La resolució cita articles d’un reial decret espanyol per concloure que la nacionalitat és independent del posseïdor del títol i que, en conseqüència, l’important és la titulació i no pas la nacionalitat. A més, remarca la sentència, “l’homologació és el reconeixement oficial que la formació superada per a l’obtenció d’un títol en una universitat estrangera és equiparable a l’exigida per a l’obtenció del títol en el país, però com sigui que a Andorra no s’expedeix el títol d’enginyer industrial, en puritat no és pot parlar d’homologació”.
I segueix encara dient que “per concedir una autorització de residència i treball a un professional que vol exercir a Andorra, el Govern li exigeix que sol·liciti i obtingui el reconeixement acadèmic de qualificacions estrangeres d’ensenyament superior, i autorització d’exercici de professió titulada”. Per tot plegat, es desestimen les pretensions del Col·legi d’Enginyers -el professional el cas del qual avalava la reclamació del col·lectiu no tindria una formació equivalent exactament al que es requereix per exercir a Catalunya, donat que el sistema francès i espanyol d’enginyeria és diferent- i es dóna per bona l’autorització expedida al seu dia pel Govern.
Comentaris (3)