Aquesta mateixa setmana, un departament depenent del ministeri d’Indústria d’Espanya ha tornat a desestimar l’homologació d’un títol en vista a l’exercici professional efectiu d’un enginyer andorrà. La resposta de l’organisme administratiu espanyol deixa clar, almenys aparentment, la raó de ser de la desestimació és que el sol·licitant no té la nacionalitat de cap dels estats membres de la Unió Europea (UE) ni tampoc dels països que integren l’Espai Econòmic Europeu (EEE). Aquest element se suma a la pugna que ja fa temps que mantenen els enginyers amb l’administració andorrana, justament, pel que entenen els professionals de l’enginyeria, una manca de reciprocitat amb Espanya.
En el cas d’aquest enginyer andorrà amb titulació francesa és on s’aferra el Col·legi d’Enginyers d’Andorra per defensar la seva posició i, fins i tot, el plet que té obert contra un enginyer espanyol que el 2019 el ministeri d’Interior va autoritzar a treballar al Principat. L’ens col·legial va recórrer contra aquella autorització al·legant que no hi ha reciprocitat i, per tant, exigia que es deixés sense efecte el permís atorgat a aquell professional espanyol per poder exercir a Andorra.
Hi ha un element diferenciador entre els dos casos que hi ha sobre la taula, i seria que mentre que l’enginyer andorrà que pretén obtenir l’autorització per exercir a Espanya no s’hi ha establert, l’enginyer espanyol al qual el col·legi andorrà qüestiona el permís sí que s’ha traslladat a residir al Principat
La Batllia, en primera instància, va arribar a la conclusió, a partir de tota la documental existent en el dossier, prou feixuga i fins i tot complexa, tècnica, que no es dona tal manca de reciprocitat i va confirmar l’autorització de l’enginyer que, de retruc, s’ha trobat enmig de la tempesta. Fonts governamentals -més enllà dels documents que formen part del cas judicialitzat a alguns dels quals l’Altaveu ha tingut accés- han garantit que, per norma general, la reciprocitat entre Andorra i Espanya existeix i que si han aparegut circumstàncies noves caldrà analitzar-les.
Però, en tot cas, les dificultats que sorgeixen són de caràcter puntual i s’han de tractar de manera individualitzada. Segons les fonts governamentals consultades, no hi ha hores d’ara una problemàtica generalitzada tot i que s’admet que és en el món de l’enginyeria on sempre hi ha hagut més dificultats per l’especificitat de la formació acadèmica i el fet que, molt sovint, les titulacions no són homogènies en els diferents estats i, per tant, l’homologació de les mateixes no es poden fer de manera directa. I aquest seria un dels problemes que hi podria haver, han deixat entreveure les fonts, en el cas de l’enginyer andorrà a qui no se li permet treballar a Espanya.
Altres fonts, en aquest cas jurídiques, han posat sobre la taula un altre element que, aparentment, difereix entre els dos enginyers que, volgudament o sense voler-ho, estan immersos en aquest xoc de trens que fins i tot el Col·legi d’Enginyers de Catalunya nega, vist que en el marc de la causa judicialitzada, assegura que la reciprocitat existeix. I aquest element diferenciador seria que mentre que l’enginyer andorrà que pretén obtenir l’autorització per exercir a Espanya no s’hi ha establert, l’enginyer espanyol al qual el col·legi andorrà qüestiona el permís sí que s’ha traslladat a residir al Principat.
Comentaris (3)