La situació està generant entre incomprensió i malestar. Incomprensió perquè l’enginyer en qüestió i el seu entorn professional donaven per fet que a través del Trilateral qualsevol qüestió d’aquesta índole havia estat superada. Malestar perquè a Andorra no hi ha cap inconvenient, sempre que el títol sigui homologable, d’acceptar tècnics espanyols per exercir professionalment a Andorra. D’aquí que es lamenti la manca de la tradicional reciprocitat. Ara per ara, tampoc l’administració andorrana hauria sabut donar una resposta a l’afectat en relació amb el refús atorgat.
L’enginyer sol·licitant hauria rebut una resposta d’allò més clara elaborada per la subdirecció general de recursos, reclamacions i relacions amb l’Administració de Justícia del ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme del govern espanyol. En la missiva a través de la qual se li denega la pretensió de poder treballar a Espanya, s’explica que “el procediment de reconeixement de qualificacions professionals es tramita en aplicació de la Directiva Comunitària 2005/36/CE, relativa al reconeixement de qualificacions professionals, la modificació més recent de les quals s'ha incorporat al Dret Espanyol mitjançant el Reial decret 581/2017, de 9 de juny”.
La resposta rebuda per una subsecretaria del ministeri d’Indústria espanyol manté que per “exercir, per compte propi o aliè, una professió regulada a Espanya” es requereix que “el sol·licitant sigui nacional d'un Estat membre de la Unió Europea i que el títol també s'hagi obtingut a la UE”
Davant d’això, es continua deixant constància que “l’article 2.1 del Reial decret assenyala el següent: ‘Aquest Reial decret s'aplicarà als nacionals d'Estats membres de la Unió Europea que pretenguin exercir, per compte propi o aliè, una professió regulada a Espanya a través del reconeixement de les seves qualificacions professionals obtingudes en un altre o altres Estats membres (…)’” I conclou clarament: “És a dir, requereix que el sol·licitant sigui nacional d'un Estat membre de la Unió Europea i que el títol també s'hagi obtingut a la UE.”
En virtut de tot plegat, l’esmentada subdirecció general demana al sol·licitant, això és a l’enginyer industrial andorrà, que si vol obtenir l’acreditació necessària per poder treballar a Espanya “ha d’aportar còpia del document oficial vigent acreditatiu de la identitat i la nacionalitat del sol·licitant (DNI o passaport) de la UE o de l’Espai Econòmic Europeu”. L’afectat té quinze dies per solucionar el ‘problema’ detectat i “de no esmenar-se en el termini indicat, se’l tindrà per desistit, prèvia resolució declarativa a aquest efecte, i es procedirà a l'arxiu de la sol·licitud”.
Evidentment, hores d’ara, han indicat les fonts consultades, l’esmena és impossible. I a no ser que es tracti d’un error -i en aquest marc s’activarà tots els recursos plausibles tant del Col·legi d’Enginyers d’Andorra com de l’administració del Principat, l’únic via possible és fer un tripijoc i aconseguir la nacionalitat espanyola. Espanya accepta la doble nacionalitat i hi ha mecanismes per obtenir el passaport d’aquell país, però, en aquest sentit, l’entorn de la persona afectada es demana: “I on queda la reciprocitat?”.
Comentaris (21)