L'arribada de la calor anima a les processionàries a sortir dels bossots per alimentar-se de les fulles més tendres dels pins i començar el descens cap al sòl. Un cop a terra ferma, s'enterren i formen una crisàlide, de la qual sortirà una papallona nocturna. Però, durant la seva fase larvària, el seu cos està recobert de pèls amb una toxina que allibera quan se sent amenaçada i que són fàcilment transportats pel vent. Quan entren en contacte amb la pell de les persones, poden provocar una reacció tòxica que es manifesta principalment com urticària.
Però, si el contacte és directe, les patologies poden ser més greus. En el cas dels gossos, pot ser que el seu instint els porti a ensumar o tastar les erugues per identificar què són. Pocs segons després, el gos començaria a estar intranquil, rascar-se el musell i la boca i salivejar intensament. Un cop es detecten aquests símptomes, és fonamental anar ràpidament al veterinari per evitar danys irreversibles, com la necrosi de la llengua. Per tal de controlar la població de processionària, que va arribar a finals del segle passat a Andorra, a finals d'estiu es fumiga els boscos amb un producte que té molt poc impacte en el medi ambient.
Comentaris (8)