Quedi clar que l’anul·lació de les resolucions judicials no vol dir que se li perdoni el deute a Loan. L’acció es retrotreu en un moment processal concret: decidir si era correcta la successió processal. I és que la reclamació la va iniciar Vall Banc i després la va continuar Pleyade 21. En efecte, pel mig del procés hi va haver la venda de Vall Banc a Crèdit Andorrà i l’entitat compradora es va desprendre, o no va voler adquirir, aquells actius que va considerar nocius. I entre aquests hi havia els crèdits de Loan vist tots els litigis que té pendents. Per això van passar, suposadament, a Pleyade 21, que és l’instrument que va crear JC Flowers per gestionar tots els actius que Crèdit Andorra no va voler.
Les quantitats reclamades inicialment en la demanda sumaven exactament 5.735.225,29 euros (repartits en 1.828.976,30 euros i 905.367,08 euros pel primer contracte; 376.715,47 euros i 156.999,92 euros pel segon; 34.649,32 euros i 56.151,20 euros pel tercer; i 2.150.000 euros i 226.366 euros pel quart)
Pleyade 21 es va subrogar en la posició de Vall Banc en la reclamació. Però la successió és una de les qüestions que discuteix l’administradora judicial de la fallida de Loan. Perquè no és ni tan sols l’empresari el que es pot defensar. En ser fallit el constructor també a títol personal, la seva representació queda en mans de l’administradora judicial. I ha estat aquesta i l’advocat d'ofici designat per aquesta causa qui ha anat seguint la seva oposició a la condemna a pagar els ròssecs dels crèdits. Les quantitats reclamades inicialment en la demanda sumaven exactament 5.735.225,29 euros (repartits en 1.828.976,30 euros i 905.367,08 euros pel primer contracte; 376.715,47 euros i 156.999,92 euros pel segon; 34.649,32 euros i 56.151,20 euros pel tercer; i 2.150.000 euros i 226.366 euros pel quart).
En certa manera, i parlant planerament, més enllà del procediment que la sala civil retreu que es va fer de manera indeguda perquè fins i tot es van adoptar decisions quan l’anterior encara no era ferma o es van denegar tràmit d’audiència que s’havien de garantir al demandat, la clau de volta de tot plegat és la subrogació de Pleyade 21 en la posició de Vall Banc i la titularitat dels crèdits.
I és que, aparentment, o això al·lega l’administració judicial de Loan, la subrogació no es va fer ni quan tocava ni com tocava i, a més a més, alguns dels crèdits que Vall Banc suposadament traspassa a la filial de JC Flowers prèviament Vall Banc havia reconegut que no eren ni seus, si no d’un fons d’inversió que se’n va anar en orris abans que ho fes en Loan.
En conseqüència s’entén que qui hauria d’haver reclamat hauria estat el fons d’inversió i no ho va fer quan tocava. En fi, que tot s’hauria fet processalment fatal tal i com ho posa de relleu la sentència de la qual ha estat ponent la magistrada Immaculada Rodríguez. I és que durant el procediment s’haurien manifestat tot un seguit d’anomalies i omissions. O com es diu en la sentència, “la comissió d’irregularitats”. De fet, la representació lletrada de Josep Maria Loan va arribar a assegurar que tal i com havia anat el procediment “mostrava parcialitat del tribunal a favor de Pleyade SL”.
FONAMENTACIÓ DEL TRIBUNAL
La sentència manté que per arribar a la nul·litat de ple dret s’han de complir dos requisits cumulatius: “D’una banda que s'hagi prescindit d'una norma essencial del procediment, i d’altra banda que d'aquesta omissió se'n derivi una indefensió efectiva, no merament formal o hipotètica. És a dir, que la part hagi quedat realment privada de la possibilitat de defensar els seus interessos.”
La sala civil recorda que la Batllia “va configurar una cadena de prejudicialitat interna de la qual se'n deriven tres conseqüències necessàries”. I no la va respectar, per dir-ho així. O com diu la resolució: “Aquest ordre, fixat pel propi tribunal com a garantia de correcció processal, es va complir només parcialment.” La sentència repassa de forma individual totes les anomalies o irregularitats detectades o denunciades pel demandat. I més enllà de manifestar que “es va dictar sentència de fons sense que les resolucions contra les quals es podia interposar recurs de reposició fossin fermes”, posa l’accent en el “tràmit d’audiència que constitueix una manifestació concreta del principi de contradicció”.
“Es va dictar sentència de fons sense que les resolucions contra les quals es podia interposar recurs de reposició fossin fermes”, posa l’accent en el “tràmit d’audiència que constitueix una manifestació concreta del principi de contradicció”
“L’omissió d’aquest tràmit ha generat una indefensió material efectiva a la part demandada, que no ha pogut qüestionar si la documentació aportada acreditava realment la subrogació invocada. En resoldre's la qüestió sense contradictori previ, la part demandada ha quedat privada, de manera real i efectiva, de la possibilitat d'incidir en una decisió que condiciona la mateixa legitimació de qui li reclama”, diu la resolució en la seva fonamentació jurídica. I és aquest un dels elements clau.
Aquest element i el fet que hi va haver una “manca de resolució dels recursos de reposició amb caràcter previ al dictat de la sentència”. I “aquesta omissió resulta especialment significativa si es té en compte que els recursos de reposició no van ser objecte de resolució expressa fins als autes de 30 de gener del 2026, és a dir, gairebé quatre mesos després de dictada la sentència de fons, i mitjançant una decisió de desestimació per pèrdua sobrevinguda d'objecte, conseqüència directa de la interposició del recurs d'apel·lació contra la sentència. D’aquesta manera els recursos de reposició mai van rebre una resposta sobre el fons, essent la seva substantació materialment inútil”.
En fi, un despropòsit processal del qual, però, la magistrada salva en certa manera el tribunal de primera instància. “S’ha de precisar que les infraccions de caràcter processal que s'han pogut constatar en la tramitació del procediment no comporten en cap cas l'existència de parcialitat per part del tribunal, atès que la vulneració de normes processals no equival a una falta d'objectivitat imputable a l'òrgan jutjador, ni constitueix un element objectiu que posi de manifest un interès directe o indirecte del tribunal en el resultat del litigi.”
O sigui, hi ha un mastegot -anul·lar les decisions i fer fer marxa enrere a la Batllia- a la primera instància enumerant gairebé un per un les anomalies processals causades. Però en cap cas s’admet que la Justícia s’hagués posat al costat de ningú. És a dir, dolenta sí, però parcial no, ve a dir la sala civil del Tribunal Superior.
Comentaris (2)