El judici del ‘cas BPA’ s’instal·la en l’esperpent

Després del desorientador interrogatori del fiscal, ara a petició seva i amb el suport de la representació lletrada del Govern, s’estan llegint i escoltant les declaracions que Joan Pau Miquel va fer durant el període d’instrucció de la causa

La bancada dels advocats defensors.
La bancada dels advocats defensors. eduard ros

Si no vols caldo, dues tasses, fa la dita. I en el judici per la causa general del ‘cas BPA’ no són dues ni tres, les tasses. N’hi ha quatre, cinc, i aneu a saber quantes. Si al judici més llarg de la història del Principat s’hi afegeix, també, el que més dies ha estat declarant un processat gairebé de mutu propi, els elements grotescos es van sumant. Però ha arribat un punt és què la vista s’ha instal·lat en l’esperpent total: ara es llegeixen -ho fan els secretaris- i es visualitzen les declaracions que l’ex-CEO de BPA Joan Pau Miquel va fer durant el període d’instrucció de la causa.

Semblava que la finalització, gairebé per sorpresa, del qüestionari al qual el fiscal general a sotmès Miquel permetria avançar i situaria la vista en un camí normal. Però no. El ministeri públic i l’acusació particular exercida pel Govern han evidenciat que s’han d’aferrar a qualsevol cosa per poder sostenir l’acusació que els 24 processats configuraven una mena de conxorxa per rentar diners com aquell qui fabrica xurros. Advertint Alfons Alberca que les explicacions donades per Miquel en la sala de vistes s’han contradit, a parer seu almenys, amb allò que el mateix ex-CEO havia explicat durant la instrucció, ha demanat que es llegeixin les declaracions efectuades davant la batlle Canòlic Mingorance. I en el cas que les declaracions estiguin enregistrades -és el cas d’una compareixença-, que s’escoltin.

Joan Pau Miquel, a la dreta amb calçat esportiu, durant el judici.

Relacionat

Judici al sistema bancari i a la semàntica per acabar l’interrogatori a l’ex-CEO de BPA

Perquè així, aparentment, podrà quedar clar allò que va dir l’antic màxim executiu de BPA. El que va dir fa mesos, anys. I el que diu ara. També a preguntes de la representació lletrada del Govern, a la qual avui Miquel s’ha negat a respondre. La petició d’Alberca avalada per Manuel Pujadas ha arribat després que tots els advocats de la defensa posessin de manifest que, en gran mesura, no saben realment de què s’acusa els seus patrocinats d’entre tot allò que hi ha al sumari. El magistrat president, Enric Anglada, ja ha advertit que això estava resolt i que aquest no és un inconvenient. Però és cert que hi ha alguns dels processats que, a tot estirar, van signar al seu dia un intercanvi d’efectiu, o dos, entre clients. Intercanvis sobre els quals ni tan sols tenien cap potestat.

“Els meus clients encara no saben de què se’ls acusa i, de fet, jo tampoc ho sé”, ha afirmat l’advocat Marc Maestre, un dels lletrats defensors que ha parlat inicialment en nom de totes les defenses

Però estan asseguts a la banqueta dels acusats com si d’una banda organitzada de criminals es tractessin. “Els meus clients encara no saben de què se’ls acusa i, de fet, jo tampoc ho sé”, ha afirmat l’advocat Marc Maestre, un dels lletrats defensors que ha parlat inicialment en nom de totes les defenses malgrat que amb posterioritat altres companys seus han agafat la paraula per matisar o ampliar el sentit de la seva petició i el sentiment d’unes defenses que han literalment al·lucinat amb el paper exercit fins ara per un Alberca en moments aclaparat, en moments indignat per no obtenir de Miquel la resposta que obtenia.

Cert que el principal processat en la causa se n’ha anat per les branques en algunes de les respostes. Cert que ha aprofitat algunes preguntes per respondre pomes si li demanaven per peres. Però Miquel ha deixat clara una cosa que molts operadors jurídics no pas implicats en el ‘cas BPA’ tenen clara: el sistema bancari andorrà durant dècades ha operat de la mateixa manera. I no es pot pretendre criminalitzar 24 persones i una entitat per una manera de fer gairebé global. El tribunal, per moltes raons, té una patata calenta. Calentíssima. D’aquí que pràcticament accepti tot allò que se li demana. Amb un mínim de raonabilitat, és clar.

Els dos advocats que es reparteixen la representació de Govern sortint de la Seu de la Justícia en un recés.

Relacionat

Govern ‘retreu’ a BPA que era cooperadora necessària de delicte fiscal a Espanya

Enric Anglada, l’home que millor sap dir l’hora en català de tota la Seu de la Justícia probablement, adorna amb humor i fina ironia molts compassos d’un judici esperpèntic. Que ni avança ni tira enrere. Que no va enlloc. I que pot arribar a semblar que té una sentència dictada i escrita… En alguns moments. Perquè en d’altres queda clar que és el propi fiscal qui evidencia que ho té tan magre i uns arguments tan dèbils que s’acaba embolicant la manta al cap per mirar si així embolica també el judici en el seu conjunt. Riure per no haver de plorar. En fi.

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.