Hores d’ara, la ‘pugna’ entre Arias i Camp sembla la més dura i ferma. I és possible que si arriba pràcticament fins al final, la primera declini atès que sap que té molta oposició per molt que hagi enviat una carta, com ja va explicar l’Altaveu, en què explicava als batlles i magistrats la feina feta al seu favor i moltes d’altres virtuts que l’actual vicepresidenta del CSJ des del final del mandat de Maica Torres no sembla reunir almenys a ulls d’aquells a qui hauria d’haver representat.
Camp, amb passaport andorrà, és assessor des de fa molts anys de la cúpula judicial. Amb experiència política (molt lligada a l’antiga CiU) i també al poder judicial espanyol, està molt ben vist per una part important de la judicatura andorrana. De fet, seria aquesta ‘part’ la que l’hauria convençut perquè faci el pas per presentar-se com a possible representant de batlles i magistrats. Seria la forma, en certa manera, de continuar comptant amb aquest professional judicial, per dir-ho així, malgrat que la nova cúpula judicial andorrana es vulgui dotar de nous assessors.
I és que hi haurà molts canvis, a priori. I, com s’ha dit, és la primera vegada que la representació de la judicatura pot sorgir realment d’una votació. Josep Maria Cairat, Teresa Armengol o la mateixa Clàudia Arias no han tingut adversaris per assolir en els mandats precedents del CSJ la representació de batlles i magistrats. La dificultat era trobar algun que altre candidat. Joan Cabeza i Olga Adellach, en representació dels Coprínceps (francès el primer; mitrat, la segona) segurament continuaran.
Adellach no ha tingut cap bona sintonia ni amb Torres ni amb Arias. Si cap de les dues continua, és molt probable que accepti un més que probable convit a la reelecció, atès que els caps d’Estat, si no hi ha daltabaixos, solen confiar els dos mandats que permet la norma a la mateixa persona. I com ha anat informant l’Altaveu, l’exministre de Justícia i Interior Josep Maria Rossell i l’advocat i al seu dia president de la Batllia Antoni Fiñana són els dos principals candidats a assumir les regnes del CSJ.
Podrien accedir-hi tots dos (en nom del síndic i del cap de Govern i com a president i vicepresident) o un de sol. En tot cas, Fiñana ja ha deixat la seva assistència com a jurista nomenat pel Govern a la comissió tècnica d’urbanisme (CTU). I és gairebé segur que també canviarà de mans la secretaria general. Marta Torres, de la confiança del sortint Enric Casadevall, no hauria estat còmoda en el càrrec i és molt probable que retorni a una de les secretaris judicials del Tribunal de Corts.
ALBERCA A CORTS?
El tribunal penal ha d’experimentar canvis en poc temps. Ja al maig, amb la jubilació de Josep Maria Pijuan, Anna Estragués va assumir la presidència de la jurisdicció. I Carolina Bailén, fins llavors magistrada a jornada parcial, va passar a jornada complerta. Queda la plaça a mig temps i es dona el cas que els magistrats que composen la sala que jutja la causa general del ‘cas BPA’, tots -Jacques Richiardi, Enric Anglada i Concepció Barón-, estan a la recta final de les seves carreres professionals.
De fet, Richiardi només es dedica al ‘cas BPA’ -excepte un judici puntual que s’ha hagut de repetir- i quan hi hagi sentència, probablement la primavera que ve, plegarà del tot. Anglada i Barón podrien seguir el mateix camí. Una de les vacants, d’entrada la de mitja jornada, és molt probable que l’acabi ocupant l’actual fiscal general, Alfons Alberca, que acaba mandat a final de setembre i no pot renovar com a màxim responsable del ministeri públic.
Que acabi al Tribunal de Corts ho ha avançat ‘Diari d’Andorra’ i l’Altaveu ho ha pogut confirmar. De fet, tenia plaça garantida com a fiscal adjunt si l’interessava i hauria valorat fins i tot deixar la judicatura. Ara per ara, però, les fonts consultades han garantit que s’estan fent tots els tràmits perquè Alberca pugui fer el salt, almenys un temps, al Tribunal de Corts. Seria la manera, indiquen les fonts, que continuï tenint el fil de les moltes qüestions que ha liderat. De fet, l’ombra d’Alberca ha estat present en moltíssimes decisions. La fiscalia òbviament la tenia controlada. Però la seva ascendència entre els batlles ha estat també gairebé total.
Hi ha d’haver encara més canvis. El final de l’etapa Alberca comporta un canvi obligat a la fiscalia general. El deixeble del fins ara màxim responsable del ministeri públic seria Borja Aguado, que provinent de la UIFAnd, el perden tots aquells casos relacionats amb el blanqueig i que, òbviament, ha estat el ‘delegat’ d’Alberca en moltes de les variants del ‘cas BPA’. Però Aguado no ha renovat encara mai cap vegada com a membre de la judicatura i això impedeix la seva designació.
D’entre els integrants de la fiscalia, només Ivan Alís o Núria Garcia compleixen el requisit. I en principi només Alís tindria alguna possibilitat de ser designat. Elisabet Puente encapçala, amb molta més experiència que la resta, la nova generació de fiscals, amb les recentment designades ja com a fiscals adjuntes Marta Valverde i Roser Mazón i els fiscals en pràctiques Patrícia Silvestre i Alexandre Ferreira.
Així les coses, i com ja va avançar al maig l’Altaveu, la magistrada de la sala civil del Tribunal Superior i exfiscal Alexandra Cornella -germana de l’actual secretari d’Estat de Funció Pública, Marc Cornella, i amb bona sintonia personal per exemple amb la ministra de Cultura i Esports, Mònica Bonell- continua ben posicionada per substituir Alberca encara que ella ho negui. Dins de la casa, no es veuria malament l’opció de Carolina Bailén, encara que sembla complex.
I sembla encara més difícil que es vagi a buscar un fiscal general a l’estranger davant la voluntat d’andorranització de la judicatura, que necessàriament també s’haurà de donar, per exemple, en algunes de les sales del Tribunal Superior atès que hi ha magistrats, al penal, per exemple, que també arriben al final de la seva carrera professional. D’aquí que també s’hagués situat en algun moment Alberca en aquesta segona instància.
Comentaris (8)