En resposta a les preguntes dels experts internacionals, Costa ha volgut “posar en perspectiva” el fet que les dones andorranes hagin de sortir del país per avortar. Segons l’ambaixador, Andorra és un microestat de 90.000 habitants amb un sol hospital, la qual cosa fa que sigui una “realitat estructural” que certs tractaments especialitzats es facin a fora. “Tractaments oncològics especialitzats com la quimioteràpia es fan fora del país. Això no és excepcional; és la forma en què s’organitza la salut en un microestat amb capacitat limitada”, ha afirmat Costa.
L’ambaixador ha subratllat que, atesa la geografia del país, l’accés a instal·lacions de salut a França o Espanya és sovint més curt – menys de 30 quilòmetres – que els desplaçaments interns en països grans. Per al Govern, aquest fet ajuda a entendre que buscar serveis mèdics a l'exterior “no és estrany ni tampoc estigmatitzant de manera fonamental”, sinó que forma part del sistema de salut habitual.
Costa també ha exposat les dificultats per avançar en la despenalització interna, destacant la situació institucional del país. Ha recordat que el sistema de coprincipat, amb el bisbe d’Urgell i el president de la República Francesa com a caps d’Estat, té un impacte directe en el ritme de les reformes legislatives.
A més, ha invocat l’article 8 de la Constitució, que protegeix el dret a la vida en totes les seves etapes, la qual cosa fa “molt difícil trobar un equilibri” entre els drets de les dones i un sistema institucional al qual els andorrans estan “molt apegats” per garantir la independència del país.
La delegació ha volgut tranquil·litzar el Comitè assegurant que cap dona ha estat processada, condemnada ni sancionada en tota la història d'Andorra per avortar. Així mateix, s'ha destacat la creació del Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD) l'any 2020, que ofereix orientació i acompanyament gratuït en salut sexual i reproductiva. El Govern ha refermat el compromís de treballar per eliminar la criminalització de l'avortament del Codi Penal des del nou ministeri de relacions institucionals.
Més enllà de la qüestió de l’avortament, l’examen de l’ONU ha servit per repassar altres fites del Principat en matèria de drets civils, posant un èmfasi especial en la protecció de la infància i la joventut. En aquest sentit, la delegació ha destacat que des de l'any 2017 no hi ha hagut cap menor privat de llibertat a Andorra i que el 98,8% dels infants amb discapacitat es troben plenament integrats en el sistema escolar ordinari. Pel que fa a la igualtat de gènere, el Govern ha anunciat un pas significatiu amb la retirada de la reserva a l'article 30.2 del Conveni d'Istanbul, una mesura que permetrà garantir les indemnitzacions a les víctimes de violència de gènere fins i tot en els casos en què l’autor sigui insolvent.
Així mateix, en l’àmbit de la discapacitat, Andorra s'ha reivindicat com un dels pocs països que garanteix de manera íntegra el dret al vot per a totes les persones d'aquest col·lectiu, assegurant l'exercici efectiu del sufragi sense exclusions. En matèria de refugiats, s'ha detallat l’esforç d'acollida que ha permès rebre 26 persones de nacionalitat siriana i més de 300 ciutadans ucraïnesos des de l'inici del conflicte l'any 2022. Finalment, l’exercici clourà amb les recomanacions del Comitè d'experts, les quals serviran per orientar les futures reformes legislatives i les polítiques públiques del Principat amb l’objectiu d'adaptar-se progressivament als estàndards internacionals de drets humans.
Comentaris (1)