La sala penal del Tribunal Superior ha notificat aquest dijous que desestima el recurs presentat per les famílies de tres alumnes menors del col·legi María Moliner que acusaven el mestre d’haver proferit tocaments de diversa índole als seus fills. Amb la desestimació del recurs es confirma, com s’ha dit, l’absolució del docent, dictada inicialment pel Tribunal de Corts. La sala de primera instància va absoldre el mestre en considerar que no hi havia cap element directe que l’incriminés.
I en segona instància, la sala penal ha confirmat íntegrament la resolució inicial. I, a més, ha imposat el pagament de les despeses processals als recurrents. Els familiars dels menors, que acusaven el mestre de cinc delictes majors d’abús sexual i pretenien que es condemnés el docent a dos anys de presó ferms i se l’inhabilités a deu anys per exercir la seva professió, han rebut visiblement molestos la decisió judicial.
De fet, ja durant la vista es van queixar a través de la seva representant legal de l’actuació de la fiscalia, que no ha acusat en cap moment el docent. En ser notificada aquest migdia la resolució definitiva, els signes de contrarietat d’algunes de les mares era més que evident. Sempre han considerat que els poders fàctics han protegit el mestre. Per la seva part, la representació lletrada del docent, l’advocat Marc Ripoll, ha mostrat la seva satisfacció per la confirmació de l’absolució. Ara s’està a l’espera dels passos qui vulgui donar l’incriminat.
La sala del Superior, com ja va fer al seu dia el Tribunal de Corts, ressalta en la seva resolució les manifestacions “inversemblants” d’alguns dels menors o el fet que alguns d’ells ja tenien pors o irritacions que els pares associen als suposats abusos amb anterioritat fins i tot a l’arribada del mestre al centre. També es remarca “l’absència de fiabilitat de les manifestacions” dels infants en algun cas o el fet que les respostes que serveixen en molts casos per basar l’acusació, a parer dels tribunals, són induïdes pels pares.
En un passatge de la sentència s’hi diu que “és cert que les conductes imputades no havien de deixar cap lesió física als menors que pogués ser constatada pel metge forense, d forma que, tal com s’al·lega en el recurs, el resultat de l’exploració no és indicatiu de que els abusos no s’haguessin produït”. Però a banda d’aquest fet, “d’aquesta dada”, “la resta dels indicis de possible existència dels abusos considerem que han estat valorats correctament pel Tribunal de Corts”, consideren els magistrats del Superior.
I es conclou que “atenint-se al contingut de les proves practicades i aplicant en la seva valoració els criteris de la lògica, els coneixements tècnics facilitats pels pèrits i les màximes d’experiència per arribar a la conclusió de la inexistència de prova suficient sobre la realitat dels fets objecte de l’acusació” i, en conseqüència, tot plegat porta a la confirmació de l’absolució dictada en primera instància.
Comentaris (7)