Certament, l’afectada pretenia prop de 200.000 euros més del que finalment han concedit els tribunals andorrans. Hi havia una discussió jurídica respecte del perjudici que li ha causat les repercussions d’aquell accident, degut al deficient manteniment de la barana per part del comú canillenc. Hi havia un cargol podrit i això va fer que la protecció cedís i, amb ella, la dona, veïna de l’Andorra de Terol, caigués avall. Els mateixos bombers que la van rescatar ja van advertir els seus familiars que fessin fotografies de tot i que reclamessin pel dany sofert.
Ja en primera instància la Batllia va condemnar el comú canillenc per la responsabilitat patrimonial. Però no va atorgar la quantitat que reclamava la dona, que ascendia a 339.208,88 euros
De fet, ja en el seu moment, i tal i com va informar l’Altaveu, es va fer una ràpida reclamació administrativa pensant que el comú, vista la seva responsabilitat, s’avindria a negociar una solució extrajudicial. Lluny d’això, va fer silenci administratiu i el cas va acabar a la Justícia mentre la repercussió d’aquella caiguda han fet que la Seguretat Social espanyola hagi reconegut una incapacitació de la dona del 56%. Ja en primera instància la Batllia va condemnar el comú canillenc per la responsabilitat patrimonial. Però no va atorgar la quantitat que reclamava la dona, que ascendia a 339.208,88 euros. Ara, la sala administrativa del Tribunal Superior ha confirmat la decisió i la compensació inicialment atorgada, sense anar més enllà.
La víctima de l’accident formava part d’un grup de dues famílies (parelles amb sengles dos fills) que estaven allotjades en un complex aparthoteler a l’accés a Incles. Aquell 21 d’agost del 2019 al matí s’estaven preparant per baixar de Soldeu cap a Naturland, on tenien previst passar la primera de cinc jornades de turisme al Principat, on hi tenien coneguts. Mentre alguns dels altres membres del grup preparaven el GPS i altres elements per a l’excursió, la dona, per fer espera, va arrepenjar-se a la barana, amb la mala sort de precipitar-se cap avall i estar a punt de matar-se.
L’informe mèdic elaborat a l’hospital feia por. I era tan tècnic que costava saber exactament què tenia. Policontusions, politraumatismes, un coàgul de sang al crani, una pèrdua inicial de consciència -de fet, la dona mai no ha acabat de recordar res del que va passar més enllà que estava xerrant amb la seva amiga recolzada a la barana- discs vertebrals afectats, sis costelles fracturades, afectació de la pleura, manca de sensibilitat al braç esquerre… quatre o cinc dies d’UCI i després una desena més d’hospitalització a planta fins que se la va poder traslladar a Alcanyís, a l’hospital més proper a casa seva.
L’Institut Nacional de la Seguretat Social espanyol li té reconeguda una discapacitat física del 56%. A tenor de tot això, la dona reclamava una compensació pel que deixaria de guanyar fins a la jubilació
La conseqüència actual és que la dona no té mobilitat al braç esquerre i mai més podrà reprendre l’activitat que feia abans d’aquell accident. De fet, s’ha dit, l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) espanyol li té reconeguda una discapacitat física del 56%. A tenor de tot això, la dona reclamava una compensació pel que deixaria de guanyar fins a la jubilació i també, i entre altres, que la valoració econòmica respecte dels danys soferts, inclosos els estètics, fos major.
Però la Batllia inicialment -la dona va haver d’acabar fent una demanda per responsabilitat patrimonial del comú de Canillo l’octubre del 2020 davant la inoperància comunal- i ara la sala administrativa del Superior mantenen respecte del lucre cessant que la dona només va acreditar estar treballant des de dos anys abans de la caiguda. I encara a temps parcial. A més, el TS considera que les valoracions fetes en primera instància s’adiuen al que estableix la jurisprudència, s’inclouen en la forquilla fixada per molt que es calculi l’import a rebre en base als imports que se situen més avall en l’esmentada graella.
Però, en tot cas, es considera correcta la valoració efectuada i, per tant, mantenen la condemna al comú de Canillo, això és inapel·lable i ja al seu dia els afectats van lamentar la deixadesa amb què es va tramitar tot el cas més enllà d’elogiar, això sí, el treball dels bombers i les recomanacions que van efectuar, però consideren que l’import dels 133.382,42 euros assignats s’ajusten a Dret i, per tant, no modifiquen en res la sentència inicial.
Comentaris (7)